ខគម្ពីរពេញនិយមពី GÈNESI 15

ចែក​រំលែក

Abram va creure en el Senyor, i li ho fou comptat per a justícia.

Després d’aquests fets, el Senyor es dirigí a Abram en una visió i li digué: “No temis, Abram: Jo sóc per a tu un escut; la teva recompensa serà molt gran.”

I fent-lo sortir a fora, li digué: “Ara guaita al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.” I afegí: “Així serà la teva descendència.”

Llavors li fou adreçada la paraula del Senyor, que li digué: “No serà aquest el teu hereu, sinó que serà un que sortirà de les teves entranyes.”

El Senyor li digué: “Has de saber que els teus descendents seran forasters en terra estranya, on els esclavitzaran i els oprimiran durant quatre-cents anys.

Abram va contestar: “Senyor, Déu Etern, què em pots donar, si me’n vaig sense fills i l’hereu de la meva casa és Elièzer, aquest de Damasc?”

Aquell dia, el Senyor va concloure una aliança amb Abram, i li digué: “A la teva descendència he donat aquesta terra, des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates

Després, a la quarta generació, torna-ran aquí, perquè la iniquitat dels amor-reus encara no ha arribat al màxim.”