L'home a la creu del mig: un pla de lectura de Setmana Santa de 7 diesMostra

LA PEDRA VA SER APARTADA

“Per què cerques el viu entre els morts?". LLUC 24:5-6 (BCI)

Quan considerem Jesús com al Messies, la majoria de nosaltres pensem immediatament en termes personals: Jesús és el meu Messies. Ell perdona els meus pecats. Ell viu en mi. Tot això, per descomptat, és cert. Però les expectatives dels jueus del segle I sobre Jesús com a Messies eren molt més àmplies que això. Si haguéssim parlat amb un jueu del segle I sobre les seves expectatives messiàniques, hauríem descobert esperances que eren, en cert sentit, molt més grans.

Els jueus preveien que el seu Messies tan esperat vindria per derrotar els pagans que els dominaven, reconstruir el temple i establir el govern just de Déu sobre la terra. La seva esperança nacionalista era que el Messies vingués a alliberar la nació d'Israel. L'arribada de Jesús, amb els miracles que va fer, les històries que va explicar i les profecies que va complir, va crear un gran creixement d'expectativa entre els seus seguidors. Però just quan van començar a pensar que Ell seria realment qui redimiria políticament el poble d'Israel, van veure totes les seves esperances messiàniques penjades en un patíbul romà al Calvari. I quan Jesús va cridar: "Tot s’ha complert." (Joan 19:30), molts d'ells devien pensar que s’havia acabat tot.

Quina explicació té, doncs, que aquest grup de creients, les esperances messiàniques dels quals havien estat enterrades en un sepulcre palestí, no tan sols va continuar creient que Jesús era el Messies, sinó que es va quedar als carrers prop d'on havia estat executat i va fer una declaració sense vergonya que Ell era el Messies? La resposta que ressona a través de les pàgines del Nou Testament es troba en la resurrecció corporal de Jesús. L'anunci angelical a les dones que havien portat espècies per embalsamar un cadàver va provocar una revaluació radical del que els creients havien presenciat el divendres i un canvi total en la seva visió de la seva vida i el seu futur. Quan el Messies va reaparèixer entre ells, tan viu com sempre, aquests deixebles abans tristos, afligits, vençuts i amb el cor trencat es van transformar en testimonis agosarats i alegres. Ara van donar testimoni de la realitat de Crist ressuscitat amb un cos que es podia veure, manipular i tocar, i que, tanmateix, posseïa capacitats per fer allò que el seu cos abans de la resurrecció no havia fet. La seva obra de salvació estava acabada; La seva vida i el seu regnat certament no!

Només en el reconeixement dels deixebles de la seva presència ressuscitada va tenir finalment sentit el messianisme de Jesús. De fet, el que van descobrir els primers creients jueus quan "van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre" (Lluc 24:2) i van veure que "Jesús es presentà enmig" (v 36) va ser que l'esperança, l'alegria i el poder eterns es van encendre dins dels seus cors. I aquests encara són disponibles per a tots els que confien en Jesús, el Messies ressuscitat. La resurrecció i només la resurrecció canvia la tristesa, el dolor i la derrota en esperança, alegria i poder. És la resurrecció, i només la resurrecció, la que declara que el nostre Messies derrotarà els seus enemics, restaurarà el seu poble i governarà de mar a mar. La resurrecció de Jesús canviarà del tot com vius el dia d'avui.

• Com m'insta Déu a pensar de manera diferent?
• Com reordena Déu els afectes del meu cor, el que estimo?
• Què em crida Déu a fer durant el dia d'avui?

Vam adaptar aquest pla d'un altre recurs. Més informació sobre Truth For Life i Alistair Begg.