L'home a la creu del mig: un pla de lectura de Setmana Santa de 7 diesMostra

SORTIR DE LES OMBRES

“Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús."LLUC 23:50-52 (BCI)

L'enterrament de Jesús no va ser de cap manera una certesa per dues raons principals. En primer lloc, la crucifixió dels criminals sovint no era el final de la seva humiliació; sovint se'ls prohibia l'honor d'un enterrament adequat. En segon lloc, l'alliberament d'un cadàver depenia únicament d'un parent o amic que demanés permís per enterrar el cos, i qui quedava per enterrar Jesús? Els deixebles havien fugit, la multitud s'havia dispersat i les dones no estaven preparades per fer aquesta petició.

En aquest moment de la història, de sobte i en silenci sorgeix un individu: un individu que "era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus" (Joan 19:38).

La por havia fet callar Josep d'Arimatea fins a aquest punt. La vida i els ensenyaments de Jesús l'havien atret i l'havien portat a la fe salvadora, però la seva fe continuava sent clandestina. Va fer les seves activitats espirituals en secret, és a dir, fins que la creu el va fer sortir al descobert. Així, després d'haver estat massa temps a l'ombra, Josep "va anar a trobar Pilat i va demanar el cos de Jesús".

La narració de l'Evangeli descriu el tractament conscienciós que va fer Josep del cos de Jesús quan el va "baixar" de la creu, "l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú.” (Lluc 23:53). També llegim de Nicodem, "qui temps enrere havia visitat Jesús de nit... i portà una barreja de mirra i àloe" per ajudar Josep en el procés d'enterrament (Joan 19:39).

La breu i singular aparició d'en Josep és també un clar recordatori per a nosaltres de la providència de Déu obrant en tot moment i en tot lloc. Déu va preparar Josep per a aquest mateix moment. Josep era poruc i reservat, però Déu el va utilitzar per al bé, tal com ho fa amb nosaltres. Josep suposadament havia perdut moltes oportunitats de defensar el seu Rei; presumiblement s'havia callat tantes vegades quan hauria d'haver parlat. No obstant això, va ser aquest home el que Déu va assegurar que seria present aquest dia per a aquesta important tasca. I Josep va estar a l'altura, arriscant-ho tot, el seu estatus, la seva reputació i la seva seguretat, per honrar Jesús assegurant-se que tingués un enterrament adequat.

Potser t'identifiques amb Josep: has estat vivint com un deixeble secret, creient però amb por de revelar la teva fe a qualsevol del teu barri o lloc de treball. Si és així, demana avui al Senyor Jesucrist que et perdoni la teva por i et permeti, com Josep, a la llum de la creu, posicionar-te amb valentia per Ell en l'amor de Crist. Potser t'has perdut moments en el passat en què vas tenir l'oportunitat de representar el teu rei, però Déu sempre està disposat a donar-te la tasca d'honrar el seu Fill, i no has de deixar passar la pròxima oportunitat.

• Com m'insta Déu a pensar de manera diferent?
• Com reordena Déu els afectes del meu cor, el que estimo?
• Què em crida Déu a fer durant el dia d'avui?