L'home a la creu del mig: un pla de lectura de Setmana Santa de 7 diesMostra

LA PROMESA DEL PARADÍS

"I deia: —Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.” LLUC 23:42-43 (BCI)

Van crucificar Jesús entre dos criminals condemnats, i tots dos van sentir les paraules de Crist, però van respondre de manera molt diferent. El primer moribund va considerar la creu com una contradicció. Va concloure que perquè Jesús estava a la creu, no era un Salvador. Així que va ridiculitzar l'home de la creu del mig: “No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres” (Lluc 23:39). Però el segon home va veure la creu com una confirmació. Va reconèixer que perquè Jesús estava a la creu, Ell havia de ser el Salvador.

Aquest criminal bregat havia vist i escoltat prou de Jesús en les seves últimes hores per concloure que era innocent de qualsevol crim. I l'Esperit Sant li havia obert els ulls per adonar-se que la seva situació era molt més gran i diferent del que havia pensat abans. No sols el castigaven justament, i rebia la condemna que mereixien els seus pecats, sinó que el seu càstig s'estendria fins a l'eternitat sense el perdó del qual parlava Jesús.

Després d'aquesta constatació, el condemnat va fer una humil petició a Jesús per allò que sabia que no es mereixia: "Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne." Se suposa que havia processat l'evidència i va concloure: Si aquest home és el Messies, aleshores és el Rei promès des de fa temps. Si Ell és aquell Rei, llavors tindrà un regne: el regne etern de Déu. I quan arribi al seu regne, potser es recordarà de mi quan hi arribi.

La resposta de Jesús és meravellosa: "En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís". Jesús no només va prometre que aquest home, fins i tot aquest home, aniria al cel, sinó que també va subratllar la naturalesa immediata d'aquesta realitat per a aquest moribund: "avui"! Intentem imaginar-los acabant la seva conversa sense ser penjats a la creu al Calvari sinó asseguts al Regne de Déu.

Aquest criminal no va oferir res i ho va demanar tot al rei. I ell va dir que sí. Això no hauria de deixar d'impressionar-nos i tranquil·litzar-nos, perquè tu i jo estem en la mateixa posició que aquell criminal. No tenim res a oferir a Jesús, com si les nostres accions poguessin ser la clau que obre el camí cap al seu regne. Tot el que portem és tot el que va portar el criminal: el nostre pecat. Però per això Jesús es va penjar a la creu: perquè li aportéssim el nostre pecat i Ell l'agafés i el portés. Per això la promesa de Jesús al criminal és també la seva promesa a cada creient que mor: "Avui seràs amb mi al paradís". Que aquest coneixement sigui la teva alegria i combustible per a la teva lloança avui. Un dia tu, fins i tot tu, seràs amb el teu Rei al paradís.

• Com m'insta Déu a pensar de manera diferent?
• Com reordena Déu els afectes del meu cor, el que estimo?
• Què em crida Déu a fer durant el dia d'avui?