L'home a la creu del mig: un pla de lectura de Setmana Santa de 7 diesMostra

VA EXPIRAR

“Jesús va cridar amb tota la força: —Pare, a les teves mans confio el meu esperit. I havent dit això, va expirar.” LLUC 23:46 (BCI)

La senzillesa d'aquestes paraules ens indica veritats massa profundes per a les llàgrimes.

Lluc, amb la seva atenció al detall, ens fa un "relat ordenat" de la crucifixió de Jesús, un relat que, explica al començament del seu Evangeli, és el resultat d'una investigació acurada i escrit perquè el seu lector constati "la solidesa dels ensenyaments que has rebut." (Lluc 1:3-4). No pretén omplir el seu relat de patetisme. En canvi, escriu perquè puguem entendre la veritat. I així se'ns relata l'últim alè de Jesús en una frase senzilla: "Va expirar".

El que en Lluc vol que ens fixem és el control de Jesús sobre el seu darrer alè. Va optar per lliurar el seu esperit a les mans amoroses del seu Pare. Sabia que havia complert la seva obra. Va pagar el preu del pecat, es va esquinçar la cortina i el seu poble podia entrar eternament a la presència del seu Pare. Juntament amb tot el que Jesús va dir abans de la seva crucifixió, les seves últimes paraules desmenteixen la idea que la seva mort va ser simplement la d'una víctima indefensa superada per circumstàncies cruels. Mesos abans havia dit als seus deixebles que pujava a Jerusalem i que "cal que el Fill de l'home pateixi molt i... ha de ser mort" (Lluc 9:22). Joan ens diu que els havia explicat: “Dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la” (Joan 10:17-18).

Jesús va anar a la creu no amb impotència, sinó voluntàriament. D'acord amb el propòsit del Pare, va triar el moment exacte en què donaria la seva vida per les seves ovelles (Joan 10:11). Aquí, doncs, veiem el mateix Autor de la vida deixant de respirar de bon grat i recordant-nos la seva autoritat absoluta així com el seu amor inesgotable. "Va expirar" perquè puguis respirar l'aire fresc i purificat que es va posar a la teva disposició en el moment que vas néixer de nou. "Va expirar" perquè un dia et trobaràs en una creació restaurada i inspiraràs aire amb pulmons que mai es deterioraran ni moriran. Aquell que és sobirà sobre l'aire que respires va expirar de manera sobirana. Ell és digne de res menys que les teves lloances i adoració.

• Com Déu m'insta a pensar de manera diferent?
• Com reordena Déu els afectes del meu cor, el que estimo?
• Què m'insta Déu a fer durant el dia d'avui?