L'home a la creu del mig: un pla de lectura de Setmana Santa de 7 diesMostra

LA CREU ENS OBRE ELS ULLS

“Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:—Realment, aquest home era innocent." Lluc 23: 47 (BCI)

No hem entès la creu tret que ens hagi canviat personalment.

Després que Jesús va "expirar" (Lluc 23:46), Lluc ens registra les reaccions dels que van presenciar la crucifixió. "Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit." (v 48). Sí, hi havia tristesa, però un cop acabat l'espectacle, van marxar per continuar amb la seva vida. Aleshores, el verset 49 ens informa que "S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts… i que ara s’ho miraven", i només podem imaginar què els passava pel cap. Però la reacció més impactant i personal que capta Lluc és la del centurió romà, el qual, veient el que havia passat, "donava glòria a Déu deia: Realment, aquest home era innocent!"—o, com ho diu la NIV, "Segurament aquest era un home just".

Aquí, enmig de la foscor dels líders religiosos hipòcrites, els governants cínics i la gent que passava insensible, hi ha un raig de llum. Potser l'última persona que esperaríem que veiés la veritat: un home sense connexió prèvia amb Jesús, sense antecedents en estudis de l'Antic Testament i sense predisposició a les coses de Déu, no només va comprendre el que veia, sinó que hi va respondre personalment. Va veure "el que havia passat": les paraules de Jesús, la foscor, la manera com va morir, i es va adonar: Aquí no hi ha cap home normal. Aquí hi ha un home diferent de tots els altres. Aquí hi ha un home que és completament innocent, totalment just. En efecte, Marc afegeix que el centurió va confessar que l'home a la creu era "el Fill de Déu" (Mc 15:39).

Amb ull per als detalls, Lluc posa un clar èmfasi en mirar què va passar a la creu. Probablement, esperava que alguns lectors recordessin quan Jesús havia llegit el volum d'Isaïes a principi del seu ministeri, havia dit: "L'Esperit del Senyor... m'ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres... a proclamar als captius la llibertat... i als cecs el retorn de la llum" (Lluc 4:18). De fet, un gran tema que es troba a tot l'Evangeli de Lluc és el de la foscor envaïda per la llum: la confusió i la duresa del cor i del pensament de les persones envaïdes pel poder alliberador de la veritat de Déu.

Qualsevol intent d'expressar el cristianisme negant la centralitat de la creu mai pot conduir a una fe salvadora. I encara que no sempre entenem com l'Esperit es mou a l'hora de conduir homes i dones a néixer de nou, el nostre missatge ha de ser sempre el mateix: "Crist crucificat" (1 Corintis 1:23). És contemplar la creu el que dóna vida a qualsevol que respon a l'home que hi va penjar confessant qui és i lloant Déu per la seva obra salvadora. A menys que i fins que la creu sigui personal per a nosaltres, no serveix per a nosaltres. Aleshores, quan va ser l'última vegada que vas mirar el teu Salvador a la creu i vas lloar Déu?

• Com Déu m'insta a pensar de manera diferent?
• Com reordena Déu els afectes del meu cor, el que estimo?
• Què m'insta a fer Déu durant el dia d'avui?