L'home a la creu del mig: un pla de lectura de Setmana Santa de 7 diesMostra

Vandalisme diví

“Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinça pel mig." Lluc 23: 44-45 (BCI)

A mesura que avançava el ministeri de Jesús, una de les grans preocupacions de l'establiment religiós jueu era que, aparentment, Ell havia afirmat que destruiria el Santuari i en tres dies l'aixecaria (Joan 2:19). De fet, aquest va ser una de les principals declaracions contra Ell (Marc 14:58). Quan Jesús estava a la creu, els que passaven l'injuriaven i feien befa, cridant: "Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix!" (Mateu 27:40). Però es va quedar allà penjat a la creu, a la foscor.

I després, enmig de la foscor i el trasbals de la crucifixió, de sobte, va passar una cosa misteriosa i absolutament inesperada: Déu mateix va profanar el temple.

"La cortina del santuari s'esquinça pel mig", ens diu Lluc. Aquesta va ser la cortina que penjava al santuari per barrar el pas simbòlicament a la presència de Déu. Era el gran senyal que les persones imperfectes no podien estar al mateix lloc que el Déu Sant. Al llarg de l’Antic Testament, qualsevol persona que havia gosat entrar a la presència de Déu sense observar els rituals de neteja cerimonial i fer els sacrificis necessaris havia mort (per exemple, Nombres 3:2-4). Però ara, de sobte, quan Jesús estava al punt de morir, es va destruir aquest símbol d’exclusivitat restrictiva. En destruir-lo, Déu va declarar que l’antic ritual sacerdotal per entrar a la seva presència havia estat abolida i la barrera del pecat que dividia la humanitat del seu creador havia estat completament eliminada. Ja no hi ha necessitat de mantenir la nostra distància de Déu. En lloc d'això, "tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim." (Hebreus 10:19-20).

El nostre accés a Déu no està restringit a un temple ni a una església, ni a cap altre edifici, ni ha de ser mitjançant un sacerdot merament humà o un guru. No, fa 2.000 anys, Déu va irrompre a la història per establir un accés directe a si mateix a través de Jesús. Ara hi ha “un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist que es donà a si mateix en rescat per tothom.” (1 Timoteu 2:5-6). La cortina del temple que es va esquinçar pel mig va ser el vandalisme diví en benefici teu! Ja no hauràs de ser desviat per sacerdot i rituals. Son poc menys que inútils. En lloc d'això, pots venir a Déu, tal com ets, segur de L'acolliment i la misericòrdia i l'ajuda, tot gràcies a Jesús.

• Com m'insta Déu a pensar de manera diferent?
• Com es reordena Déu els afectes del meu cor, el que estimo?
• Què m'insta a fer Déu el dia d'avui?