Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

Ho fem tots, probablement cada dia. No tenim ni idea que ho fem, però, té un gran impacte en la nostra manera de veure’ns i de respondre als altres. És una de les raons per les quals hi ha tants problemes relacionals fins i tot a la casa de Déu. Què és aquesta cosa que tots tendim a fer i que provoca tant de mal? Tots ho oblidem.

En l'ocupació i l'egoisme de les nostres vides, tristament oblidem fins a quin punt les nostres vides han estat beneïdes i redirigides radicalment per la misericòrdia. El fet que Déu ens hagi beneït amb el seu favor quan mereixíem la seva ira s’esvaeix dels nostres records com una cançó les lletres de les quals coneixíem però ara no les podem recordar. La realitat que cada matí ens saluda una flamant novetat no és la cosa que ens atrapa la ment mentre ens preparem frenèticament per al nostre dia. Quan recolzem el nostre cap esgotat al coixí al final del dia per un són necessari, sovint deixem de mirar enrere les moltes misericòrdies que gotejaven de les mans de Déu sobre les nostres petites vides. Sovint no prenem temps per seure i meditar sobre com haurien estat les nostres vides si la misericòrdia del Redemptor no s’hagués escrit en les nostres històries personals. Lamentablement, tots tendim a ser oblidar massa la misericòrdia. L’oblit de la misericòrdia és perillós, ja que dóna forma a la teva manera de pensar sobre tu mateix i sobre els altres.

Quan recordes la misericòrdia, també recordes que simplement no has fet res per guanyar allò amb què has estat beneït. Quan recordes la misericòrdia, ets humil, agraït i tendre. Quan recordes la misericòrdia, queixar-te dóna pas a la gratitud i el desig autocentrat dóna pas a l’adoració. Però quan oblides la misericòrdia, et dius orgullós que el que tens és el que has aconseguit. Quan oblides la misericòrdia, reconeixes allò que només la misericòrdia podria produir. Quan oblides la misericòrdia, et consideres just i mereixedor i vius una vida exigent i exigent.

Quan oblides la misericòrdia i creus que et mereixes, et resulta massa fàcil no estendre la pietat als altres. Amb orgull, creus que obtens el que et mereixes i els altres també. El teu cor orgullós no és tendre, de manera que no es commou fàcilment amb la lamentable situació dels altres. Oblides que t'assembles al teu germà necessitat, en no reconèixer que cap dels dos es presenta davant Déu com a mereixedor. La humilitat és el sòl en què creix la misericòrdia per als altres. La gratitud per la misericòrdia donada és el que motiva la misericòrdia estesa. Pau diu: "Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist." ( Ef. 4:32 ).