Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

M'agradaria poder dir que sempre estic content. M’agradaria poder dir que mai em queixo. M’agradaria poder dir que mai vull el que tenen els altres. M’agradaria poder dir que no he envejat mai la vida d’un altre. M’agradaria poder dir que mai no he pensat que Déu donava alguna cosa a algú que era per a mi. M’agradaria poder dir que sóc millor comptant les meves benediccions que valorant el que no tinc. M’agradaria poder dir que el meu desfici per les coses no era tan gran. M’agradaria que el meu cor estigués finalment satisfet.

Tot això són desitjos perquè encara no són veritat en la meva vida. L’enveja encara s’amaga al meu cor. És un dels foscos resultats del pecat que encara hi resideix. Per què la Bíblia parla tan fort contra l’enveja? Pel següent motiu: quan l’enveja governa el teu cor, l’amor de Déu no. Pensem què fa l'enveja. Suposes que mereixes benediccions que no mereixes. Quan el teu cor està governat per l'enveja, l'actitud de "estic beneït" se substitueix per l'actitud de "m'ho mereixo". L’enveja és egoista fins al fons. L’enveja sempre et posa al centre del món. Tot dóna voltes al teu voltant. Et fa examinar la vida des de l’única perspectiva dels teus desitjos, necessitats i sentiments.

Lamentablement, l’enveja et fa qüestionar la bondat, la fidelitat i la saviesa de Déu. L’enveja acusa Déu de no saber què fa o de no ser fidel al que ha promès fer. Quan estàs convençut que una benedicció d'una altra persona et pertany a tu, no només tens un problema amb aquesta persona, sinó que tens un problema amb Déu. Quan comences a qüestionar la bondat de Déu, deixes recorrer a ell cercant ajuda. Per què? Perquè no busques l'ajut d'algú del qui has dubtat.

L'enveja fa una altra cosa mortal des del punt de vista espiritual. Suposa que es té una comprensió que ningú més té. L’enveja no només suposa que coneixes més sobre la vida d’aquella altra persona del que mai podries saber, sinó que suposa que comprens més que Déu el que és millor. A més, l’enveja fa que oblidis l’increïble rescat, la transformació, l'empoderament i l'alliberament de la gràcia de Déu. Estàs tan ocupat a explicar allò que no tens que les enormes benediccions de la gràcia de Déu, benediccions que no podríem haver guanyat, assolit o merescut, no es reconeixen ni es celebren. I com que l’enveja se centra més en el que vols que en la vida a la qual Déu t'ha cridat, t'impedeix prestar atenció als manaments i advertències de Déu i, per tant, et deixa en perill moral. L’única solució a l’enveja és la gràcia salvadora de Déu, gràcia que converteix els pecadors autocentrats en adoradors de Déu alegres i satisfets.