Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

Pensa juntament amb mi un moment. Vius una vida de benedicció o una de queixa? És tan fàcil queixar-se. És tan fàcil trobar falles. És tan fàcil descontentar-se. És tan fàcil trobar coses que son menys del que vols que siguin. És tan fàcil estar irritat i impacient. És tan fàcil gemegar i queixar-se de les dificultats de la vida. És tan fàcil estar insatisfet.

Per què són tan fàcils aquestes coses? Bé, són fàcils perquè el pecat encara ens fa tot es centri en nosaltres. Com que el pecat és, en realitat, egoisme en el seu nucli, tots tendim a reduir els nostres mons fins als petits límits dels nostres desitjos, necessitats i sentiments. Aleshores, tendim a jutjar si les nostres vides són bones per la quantitat del que volem que siguem capaços de tenir. A nivell de carrer, és temptador viure una existència "centrada en mí" i que oblida Déu. Si et poses al centre del teu món, trobaràs moltes coses sobre les quals pots queixar-te.

També és cert que vius en un món caigut on les persones i les coses no funcionen tal com volia Déu. Aquest món està realment trencat. La vida aquí és realment dura. T’enfrontes a tot tipus de dificultats, grans i petites. La gent et decep. Et fan la vida difícil. Apareixen obstacles al teu pas. D’alguna manera, la caiguda del món entra cada dia per la teva porta. Combina les dificultats de la vida en aquest món caigut amb l’egocentrisme del pecat i tindràs una recepta per al desastre o, com a mínim, per una vida miserable de descontentament.

La Bíblia no veu que el fet de queixar-se sigui poca cosa. A Deuteronomi 1, Moisès relata com el poble d’Israel “va murmurar” (va quixar-se) sobre les seves vides i, en aquesta queixa, hi havia preguntes sobre la bondat i la saviesa de Déu. L’avaluació de Déu era que, per les seves queixes, la gent s’havia rebel·lat contra ell; havien demostrat que no estaven disposats a fer el que ell els havia cridat a fer i els permetia fer. L’alegria o la queixa del teu cor sempre conforma la teva voluntat de confiar en Déu i de fer la seva voluntat.

Queixar-se implica que hem oblidat la gràcia de Déu. Ignorem la seva presència. No veus la bellesa de les seves promeses. Permets que la seva esplendor en la creació passi desapercebuda. Qüestiones la seva bondat, fidelitat i amor. Et preguntes si hi és i si li importes. Si creus en Déu i en el seu control sobre tot el que existeix, has d’acceptar que totes les teves queixes són contra ell. Sí, és tan fàcil queixar-se. És tan fàcil oblidar les benediccions diàries que cauen sobre cadascun de nosaltres. La nostra disposició a queixar-nos és un altre argument per a la gràcia perdonadora i rescatadora que Jesús, sense queixa, va morir voluntàriament per donar-nos.