Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

Mentre escrivia les qualitats del caràcter de l'amor real, "veritable, humil, alegre i perseverant", el meu cor estava ple de tristesa per la convicció. Vaig pensar: "El meu amor sovint no és veritable". No, no vull dir veritable com a contrast amb fals. No estic pensant aquí en l'amor hipòcrita "actuaré com si estimes tot i que no estimo". Aquí veritable significa "recte", com el tipus de fletxa que un tirador s'assegura de treure del seu buirac. Vol una fletxa completament recta perquè, quan surti de l'arc, no es desviï en la direcció equivocada. Aquí veritable significa que és coherent, fiable i no disposat a anar en una direcció poc amorosa. Lamentablement, encara hi ha inconsistència en el meu amor. Quan algú no està d’acord amb mi, quan algú s’interposa en el meu camí, quan em veig obligat a fer una espera inesperada o quan algú aconsegueix el que crec que jo mereixeria, és molt temptador respondre d’una manera poc amorosa.

La segona paraula, humil, explica per què responc tal com ho faig. Encara em falta humilitat. Encara tendeixo a construir la vida sobre el meu pla, els meus sentiments, els meus desitjos i les meves expectatives. Encara tinc la temptació d’avaluar el “bé” d’un dia si he agradat Déu i he estimat els altres. Encara tinc la temptació de viure com si posseís la meva vida i no recordo que em van comprar per un gran preu. I tot això fa que l’amor sigui més carregós que joiós, la tercera paraula descriptiva. És realment cert que, quan vius per a tu, la crida a estimar els altres sempre és una càrrega.

La paraula final ens indica el nivell d’amor més alt i més dur: perseverant. L’amor que no és fidel és l’amor que té poc valor. L’amor que canvia amb el vent no és realment amor. És una aplicació voluble i momentània que fa més mal que el bé. És per això que l’amor etern i fidel de Déu és un confort tan enorme i motivador.

Per tant la pregunta és: "On aconseguiré aquest tipus d'amor al món?" Bé, mai no ve de parlar amb tu mateix i dir-te que ho faràs millor. Si tinguéssis el poder per a aquest tipus d’autoreforma, la creu de Jesucrist no hauria estat necessària. L’única manera d’escapar de la servitud autocentrada del meu amor per mi i de començar a estimar els altres és que em donin amor perdonador, alliberador, empoderador i etern. Com més estic agraït per aquest amor, més gaudeixo en donar-lo als altres. L’amor de Déu, donat de bon grat, proporciona l’única esperança que puc tenir al cor amor que també dono amb alegria.