Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

És un element de cadascun dels nostres esquemes teològics, però en realitat no vivim com si ho creguéssim. Tots diem que creiem que això no és tot el que hi ha. Diem que realment creiem que hi ha vida després que aquesta acabi. La nostra teologia formal conté el fet d’un cel nou i d’una terra nova que vindràn en el futur. Però acostumem a conviure amb l'ansietat i la motivació que es produeixen quan creiem que tot el que tenim és aquest moment.

Aquí tens la qüestió de la vida real a nivell de carrer: si no mantens els ulls del teu cor centrats en el paradís que vindrà, intentaràs convertir aquest pobre món caigut en el paradís que mai no serà. Al cor de tota persona viva hi ha l’enyorança del paradís. El crit d’un nen que acaba de caure és un crit del paradís. Les llàgrimes del nen en edat escolar que ha estat rebutjat al pati són llàgrimes d’un que cerca el paradís. El dolor de la soledat que sent una persona sense amics ni familiars és el dolor d’un anhel de paradís. El dolor que sent la parella quan es dissol el seu matrimoni és el dolor dels que clamen pel paradís. La tristesa que sent el vell quan el seu cos es debilita és la de qui anhela el paradís. Tots tenim aquest anhel, fins i tot quan no en som conscients, perquè el nostre Creador el va col·locar allà. Ha situat l’eternitat en el cor de cadascú de nosaltres ( Ecl. 3:11 ). Els nostres plors són més que plors de dolor; també són crits d'enyorança per més i millors del que mai experimentarem en aquest món caigut.

Quan ho oblides, treballes molt per intentar convertir aquest moment en el paradís que mai no serà. El teu matrimoni no serà un paradís. La teva feina no serà el paradís que desitges. Les teves amistats no seran el paradís que el teu cor anhela. El món que t'envolta no funcionarà com el paradís. Els teus fills no et lliuraran el paradís. Fins i tot la teva església no estarà a l’alçada del paradís. Si ets fill de Déu, tens el paradís garantit, però no serà aquí, ara mateix. Tot el que ara et decepciona és per recordar-te que això no és tot i fer que anhelis el paradís que vindrà. Els somnis que moren et recorden que això no és el paradís. Les flors que es marceixen et recorden que no és el paradís. El pecat que et captiva t'ha de recordar que no és el paradís. Les malalties que t'infecten et recorden que no és el paradís. Viu amb esperança perquè segur que arribarà el paradís i deixa de demanar a aquest món caigut que sigui el paradís que mai no serà.