Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

Tu i jo hem de repetir-nos-ho una vegada i una altra. Hem de mirar-nos al mirall i confessar-ho com a part de la nostra rutina matutina. Això és el que hem de dir: "No sóc graduat en gràcia". És tan temptador crear arguments per a la teva pròpia justificació:

"En realitat, això no era luxúria. Només sóc un home que gaudeix de la bellesa."

"En realitat, això no eren xafarderies. Era només una petició de pregària molt detallada i molt personal.”

"No estava enfadat amb els meus fills. Simplement actuava com un dels profetes de Déu. ‘Així diu el Senyor. . . ’”

"No estic en una innoble recerca de poder personal. No, només exerceixo els dons de lideratge que Déu m'ha atorgat".

"No sóc de cor fred ni avar. Només intento ser un bon administrador del que Déu m’ha donat ".

"No estava sent orgullós. Només pensava que algú havia de prendre el control de la conversa ".

"En realitat no era mentida. Era només una manera diferent de relatar els fets ".

Tots tendim a pensar que som més justos del que realment som. No ens agrada pensar que encara necessitem desesperadament la gràcia de Déu que ens rescata. I segur que no volem afrontar el fet que el que hem de rescatar siguem nosaltres! Quan argumentes en favor de la teva pròpia justificació, treballant dur per negar l’evidència empírica del teu pecat, no busques la gràcia sorprenent que és la teva única esperança. La gràcia només és atractiva per als pecadors. Les riqueses de la bondat de Déu només les busquen sempre els pobres.

La curació espiritual del Gran Metge només és estimada per aquells que reconeixen que encara pateixen la malaltia espiritual del pecat. És una tragèdia quan lloem Déu per la seva gràcia el diumenge i neguem la nostra necessitat d’aquesta gràcia la resta de la setmana. Afronta avui el fet que mai superaràs la teva necessitat de gràcia, per molt que aprenguis i per molt que maduris, fins que estiguis a l’altre costat i acabis la teva lluita perquè el pecat ja no existeix (pots veure Fil . 3: 12-16 ). La manera de començar a celebrar la gràcia que Déu t’ofereix tan lliurement cada dia és admetent quant la necessites.