Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

L’enveja implica que ens centrem en nosaltres mateixos i que ens autojustifiquem. T’insereix al centre del teu món. Fa que tot tingui a veure amb tu. Et diu que et mereixes el que no et mereixes. L’enveja és expectant i exigent. L’enveja et diu que ets algú que no ets i tens dret a allò que no és legítimament teu. L’enveja no pot celebrar la benedicció d’un altre perquè et diu que n'ets més mereixedor. L'enveja et diu que has guanyat allò que mai no podràs guanyar. El món de l'enveja no es barreja més amb el món de la gràcia igual que el petroli no es barreja amb l'aigua. L’enveja et fa oblidar qui ets, et fa oblidar qui és Déu i et confon sobre el què tracta la vida.

Tot i això, el fet és que tots lluitem amb l'enveja d'alguna manera i en algun moment. Estem gelosos perquè la persona que tenim al costat hagi assolit l’èxit econòmic que mai no hem gaudit. Ens agradaria que el nostre matrimoni fos tan feliç com el dels nostres amics a l’església. Ens preguntem per què ens han acomiadat de la feina que teníem quan aquell altre persona té una carrera tan satisfactòria. Tenim enveja del petit grup de l’altra persona, que sembla una comunitat tan amorosa. Ens agradaria que poguéssim menjar tant com fa aquella persona i seguir sent tan prim com ella. Al noi alt li agradaria no ser tan alt i al noi baix li encantaria menysprear la gent per variar. La persona de cabells arrissats cobeja els cabells llisos i la de cabells llisos enveja els rínxols. L'estudiós enveja el l'eixelebrat i l'eixelebrat desitja poder obtenir millors notes.

L’enveja és universal perquè el pecat ho és. L’enveja té les seves arrels en l’egoisme del pecat (vegeu 2 Cor. 5: 14-15 ). L’enveja t’enfoca en tu mateix; perquè t’enfoca en tu mateix, et fa reivindicatiu; perquè et fa reivindicatiu, et fa exigent; perquè et fa exigent, tendeixes a jutjar la bondat de Déu segons si t'ha lliurat allò que creus que t'hauria de lliurar; i perquè jutja Déu sobre aquesta base, et porta a qüestionar la seva bondat. Com que qüestiones les bondats de Déu, no aniràs a buscar la seva ajuda. L’enveja és un desastre espiritual.

La gràcia et recorda que no mereixes res, però no s’atura aquí: t’enfronta amb la veritat que Déu és gloriosament amorós i amable, que ens produeix coses que mai hauríem pogut guanyar. La gràcia també ens recorda que Déu és savi i que mai s'equivoca: ens dóna exactament a cadascun de nosaltres el que sap que necessitem.