Atti 25
25
San Paul, litigand dënans a Festo, a së n’appela al imperatour.
1Festo dounque essend arrivà ënt la provincia, a l è mountà tre dì dop da Cesarea a Gerusalem.
2E ’l souvran sacrificatour, e i principai tra i Ebreou, a soun coumpars dënans a chiel countra Paul, e a lou pregavou,
3E a i ciamavou coula grassia countra Paul, ch’a lou feissa vëni a Gerusalem; përché a l aviou prountà d’insidie për massé‐lou për stra.
4Ma Festo a i ha rispost, chë Paul a l era ben custoudi a Cesarea, doua chë chiel istess a dëvia tourné prest.
5Dounque, a l ha dit, chë coui tra dë voui ch’a peulou fé‐lou, ch’a i venou ënsem a mi; e s’a i è queich delit ënt coul om, ch’a lou accusou.
6E nen essend stait tra dë lour pi dë dess dì, a l è calà a Cesarea; e landouman a s’è assëtà‐sse al tribunal, e a l ha coumandà chë Paul a fussa mënà.
7E quand a l è stait lì, i Ebreou, ch’a l erou calà da Gerusalem, a l’ han atournià‐lou, carigand‐lou dë diversi gran delit, ch’a poudiou nen prouvé.
8Paul rëspoundand ch’a l avia pëcà ënt niente, nè countra la legge d’i Ebreou, nè countra ’l tempio, nè countra Cesare.
9Ma Festo vouland fé piasi ai Ebreou, a l ha rispost a Paul, e a l ha dit: Veus‐tu mounté a Gerusalem, e essi‐ie giudicà dë coule cose dënans a mi?
10E Paul a l ha dit: I coumparou dënans al tribunal dë Cesare, doua ch’i heu da essi giudicà; i heu fait nëssun tort ai Ebreou, coum të lou sas benissim ti istess.
11E s’i heu fà‐ie tort o ch’i abbiou fait queicosa ch’a merita la mort, i rifudou nen dë meuiri; ma s’a l è nen dë tut lon ch’a m’accusou, nëssun a peul dé‐me ënt soue man dë lour; i më n’appelou a Cesare.
12Anloura Festo avend counferi coun ’l counsei, a l ha rispost: Seus‐tu appelà‐te a Cesare? Të ëndaras da Cesare.
13Oura queich dì apress, ’l re Agrippa e Berenice a soun arrivà a Cesarea për saluté Festo.
14E dop d’essi stait lì diversi dì, Festo a l ha fait mensioun al re dë l’affè dë Paul, disand: Un om a l è stait lassà prësoune da Felice;
15A riguard dël qual, mentre ch’i erou a Gerusalem, i principai sacrificatour e i ansian d’i Ebreou a soun coumpars, soulecitand soua coundana;
16Mi i heu rispoundù‐ie, ch’a l è nen l’uso d’i Rouman dë butté un a mort, prima chë coul ch’a l è accusà a l abbia i so accusatour present, e ch’a l abbia campo a difendë‐sse dël delit.
17Quand dounque a soun stait arrivà ënsissi, sensa ch’i abbiou buttà nëssuna dilassioun, ’l dì dop essend assëtà al tribunal, i heu dait ourdin chë coul om a fussa mënà:
18E i so accusatour essend lì present, a l han adout nëssun d’i delit ch’i më pensavou.
19Ma a l aviou queich dispute countra dë chiel riguard a soua superstissioun, e riguard a un certou Gesu mort, chë Paul a assicurava ch’a l era viv.
20Oura sicoum i erou ëmbrouià për savei cosa ch’a l era, i ciamavou s’a voulia ëndé a Gerusalem, e essi‐ie giudicà dë coule cose.
21Ma përché ch’a s’è appelà‐sse, ciamand d’essi riservà al giudissi d’Augusto, i heu coumandà ch’a fussa custoudi fin ch’i lou mandeissou a Cesare.
22Anloura Agrippa a l ha dit a Festo: I vourriou ben dëcò senti coul om. A l ha die, Douman të lou sentiras.
23Dounque landouman, Agrippa e Berenice essend vënù coun una gran poumpa, e essend ëntrà ënt l’uditori ënsem ai tribun e i principai dë la sità, Paul a l è stait mënà për coumand dë Festo.
24E Festo a l ha dit: Re Agrippa, e voui tutti ch’i si ënsissi coun noui aiti, i vëde coul om countra ’l qual tutta la moltitudine d’i Ebreou a l è vënù‐me soulecité, tant a Gerusalem ch’ënsissi, criand ch’a bësougnava pi nen lassé‐lou vivi.
25Ma mi, avend trouvà ch’a l avia fait niente ch’a fussa degn dë mort, e chiel istess essend‐se appelà a Augusto, i heu determinà dë mandei‐lou.
26Ma sicoum i heu niente dë sicur da scrivë‐ne al imperatour, i heu presentàvë‐lou, e principalment a ti, re Agrippa, afin chë dop d’avei‐ne fait l’esame, i abbiou dë che scrivi.
27Përché a më sëmia nen rasounevoul dë mandé un prësoune, sensa marché i fatti dë cui a lou accusou.
Currently Selected:
Atti 25: PMS1835
Highlight
Copy
Compare
Share
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Published by the British and Foreign Bible Society in 1835
Atti 25
25
San Paul, litigand dënans a Festo, a së n’appela al imperatour.
1Festo dounque essend arrivà ënt la provincia, a l è mountà tre dì dop da Cesarea a Gerusalem.
2E ’l souvran sacrificatour, e i principai tra i Ebreou, a soun coumpars dënans a chiel countra Paul, e a lou pregavou,
3E a i ciamavou coula grassia countra Paul, ch’a lou feissa vëni a Gerusalem; përché a l aviou prountà d’insidie për massé‐lou për stra.
4Ma Festo a i ha rispost, chë Paul a l era ben custoudi a Cesarea, doua chë chiel istess a dëvia tourné prest.
5Dounque, a l ha dit, chë coui tra dë voui ch’a peulou fé‐lou, ch’a i venou ënsem a mi; e s’a i è queich delit ënt coul om, ch’a lou accusou.
6E nen essend stait tra dë lour pi dë dess dì, a l è calà a Cesarea; e landouman a s’è assëtà‐sse al tribunal, e a l ha coumandà chë Paul a fussa mënà.
7E quand a l è stait lì, i Ebreou, ch’a l erou calà da Gerusalem, a l’ han atournià‐lou, carigand‐lou dë diversi gran delit, ch’a poudiou nen prouvé.
8Paul rëspoundand ch’a l avia pëcà ënt niente, nè countra la legge d’i Ebreou, nè countra ’l tempio, nè countra Cesare.
9Ma Festo vouland fé piasi ai Ebreou, a l ha rispost a Paul, e a l ha dit: Veus‐tu mounté a Gerusalem, e essi‐ie giudicà dë coule cose dënans a mi?
10E Paul a l ha dit: I coumparou dënans al tribunal dë Cesare, doua ch’i heu da essi giudicà; i heu fait nëssun tort ai Ebreou, coum të lou sas benissim ti istess.
11E s’i heu fà‐ie tort o ch’i abbiou fait queicosa ch’a merita la mort, i rifudou nen dë meuiri; ma s’a l è nen dë tut lon ch’a m’accusou, nëssun a peul dé‐me ënt soue man dë lour; i më n’appelou a Cesare.
12Anloura Festo avend counferi coun ’l counsei, a l ha rispost: Seus‐tu appelà‐te a Cesare? Të ëndaras da Cesare.
13Oura queich dì apress, ’l re Agrippa e Berenice a soun arrivà a Cesarea për saluté Festo.
14E dop d’essi stait lì diversi dì, Festo a l ha fait mensioun al re dë l’affè dë Paul, disand: Un om a l è stait lassà prësoune da Felice;
15A riguard dël qual, mentre ch’i erou a Gerusalem, i principai sacrificatour e i ansian d’i Ebreou a soun coumpars, soulecitand soua coundana;
16Mi i heu rispoundù‐ie, ch’a l è nen l’uso d’i Rouman dë butté un a mort, prima chë coul ch’a l è accusà a l abbia i so accusatour present, e ch’a l abbia campo a difendë‐sse dël delit.
17Quand dounque a soun stait arrivà ënsissi, sensa ch’i abbiou buttà nëssuna dilassioun, ’l dì dop essend assëtà al tribunal, i heu dait ourdin chë coul om a fussa mënà:
18E i so accusatour essend lì present, a l han adout nëssun d’i delit ch’i më pensavou.
19Ma a l aviou queich dispute countra dë chiel riguard a soua superstissioun, e riguard a un certou Gesu mort, chë Paul a assicurava ch’a l era viv.
20Oura sicoum i erou ëmbrouià për savei cosa ch’a l era, i ciamavou s’a voulia ëndé a Gerusalem, e essi‐ie giudicà dë coule cose.
21Ma përché ch’a s’è appelà‐sse, ciamand d’essi riservà al giudissi d’Augusto, i heu coumandà ch’a fussa custoudi fin ch’i lou mandeissou a Cesare.
22Anloura Agrippa a l ha dit a Festo: I vourriou ben dëcò senti coul om. A l ha die, Douman të lou sentiras.
23Dounque landouman, Agrippa e Berenice essend vënù coun una gran poumpa, e essend ëntrà ënt l’uditori ënsem ai tribun e i principai dë la sità, Paul a l è stait mënà për coumand dë Festo.
24E Festo a l ha dit: Re Agrippa, e voui tutti ch’i si ënsissi coun noui aiti, i vëde coul om countra ’l qual tutta la moltitudine d’i Ebreou a l è vënù‐me soulecité, tant a Gerusalem ch’ënsissi, criand ch’a bësougnava pi nen lassé‐lou vivi.
25Ma mi, avend trouvà ch’a l avia fait niente ch’a fussa degn dë mort, e chiel istess essend‐se appelà a Augusto, i heu determinà dë mandei‐lou.
26Ma sicoum i heu niente dë sicur da scrivë‐ne al imperatour, i heu presentàvë‐lou, e principalment a ti, re Agrippa, afin chë dop d’avei‐ne fait l’esame, i abbiou dë che scrivi.
27Përché a më sëmia nen rasounevoul dë mandé un prësoune, sensa marché i fatti dë cui a lou accusou.
Published by the British and Foreign Bible Society in 1835