LLUC 13
13
Penedir-se o morir
1Per aquell temps se n‘hi van presentar uns a contar-li el cas dels galileus que Pilat va fer matar, i com barrejà la seva sang amb la de les víctimes que ells ofrenaven.
2Jesús els respongué: “¿Us penseu que aquells galileus eren més pecadors que tots els altres galileus, perquè van sofrir així?
3Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual.
4I aquells divuit que van morir, quan el va caure al damunt la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?
5Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual.”
La figuera sense fruit
6I els exposà aquesta paràbola: “Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i anà a buscar-hi fruit, però no n’hi va trobar.
7Llavors va dir al vinyater: ‘Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit en a-questa figuera, i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar inútilment la terra?’
8Però aquell home li va contestar: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any, en l’endemig jo cavaré al seu voltant i l’adobaré amb fems,
9a veure si dóna fruit més endavant. Si no, la podràs tallar’.”
La guarició en dissabte
10Un dissabte ensenyava en una sinagoga.
11Hi havia allà una dona posseïda d’un esperit que la tenia malalta des de feia divuit anys, i anava encorbada sense po-der redreçar-se del tot.
12En veure-la, Jesús la va cridar i li digué: “Dona, quedes lliure de la teva malaltia.”
13Li va imposar les mans i a l’instant es va redreçar, i donava gràcies a Déu.
14Però va intervenir-hi el degà de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia fet la guarició en dissabte, i deia a la gent: “Hi ha sis dies per a treballar. Veniu, doncs, qualsevol dia a fer-vos gua-rir, però no en dissabte.”
15Però el Senyor li contestà: “Hipòcrites! Cada un de vosaltres, encara que sigui dissabte, ¿no desferma de l’estable el seu bou o l’ase, per dur-lo a abeurar?
16I aquesta dona, que és filla d’Abraham, i que Satanàs tenia lligada des de feia divuit anys, ¿no se l’havia de des-lliurar d’aquest lligam per ser dis-sabte?”
17Mentre deia això, tots els seus ad-versaris se sentien avergonyits, i tota l’altra gent s’alegrava de tants de pro-digis com feia.
El gra de mostassa i el llevat
(Mt 13,31-33 Mc 4,30-32)
18Deia, doncs: “A què s’assembla el Regne de Déu, i a què el compararé?
19És com un gra de mostassa que un home va prendre i va sembrar al seu camp; va créixer, es va fer arbre, i els ocells del cel s’ajocaren a les seves branques.”
20I va dir un altre cop: “A què com-pararé el Regne de Déu?
21S’assembla al llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina, fins que tot va fermentar.”
La porta estreta
(Mt 7,13-14.21-23)
22Mentre es dirigia a Jerusalem anava ensenyant per totes les viles i pobles del camí.
23Un li va dir: “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?” Ell els digué:
24“Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts inten-taran d’entrar-hi i no podran.
25Un cop l’amo de la casa s’hagi alçat i hagi tancat la porta, us quedareu a fora, i us posareu a trucar cridant: ‘Senyor, obre’ns’; i us respondrà: ‘No sé d’on sou, vosaltres.’
26Llavors començareu a dir: ‘Hem menjat i begut amb tu, i tu has ensenyat en les nostres places.’
27I ell us replicarà: ‘No sé d’on sou; aparteu-vos de mi, els que practiqueu la iniquitat!’
28Allà hi haurà el plor i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Ja-cob i els profetes en el Regne de Déu, mentre que vosaltres sou expulsats a fora.
29I vindrà gent de l’orient i de l’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu.
30Mireu: hi ha darrers que seran els primers, i primers que seran els dar-rers.”
La fi de Jerusalem
(Mt 23,37-39)
31En aquella ocasió, se li van acostar us fariseus i li digueren: “Retira’t i vés-te’n d’aquí, que Herodes et vol matar.”
32Ell els respongué: “Aneu i digueu a aquella guineu: ‘Heus aquí que avui i demà expulso dimonis i faig guaricions, i el tercer dia arribo a la fi.
33Però avui, demà i demà passat, cal que segueixi viatge, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem.’
34Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són en-viats! Quantes vegades he volgut aple-gar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut!
35Doncs, mireu, la vostra casa us queda buida. Us asseguro que no em torna-reu a veure fins que arribi el dia que cla-mareu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!”
Currently Selected:
LLUC 13: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya