LLUC 14
BEC
14
Convit a casa d’un fariseu
1S’esdevingué que un dissabte va anar a dinar a casa d’un dels principals fariseus, i ells l’estaven ob-servant.
2Es donà el cas que tenia davant seu un hidròpic.
3Jesús, dirigint la paraula als mestres de la Llei i als fariseus, els va preguntar: ”És permès de guarir en dissabte o no?”
4Però ells no van dir res. Llavors el va agafar, el va guarir i el féu marxar.
5I a ells els digué: “Qui de vosaltres, si té un fill o un bou que li cau en un pou, no l’en traurà de seguida, encara que sigui dissabte?
6I no pogueren replicar res al que deia.
7Llavors, veient com els convidats es-collien els llocs principals, els digué una paràbola:
8“Quan algú et convidi a bodes, no t’asseguis al primer lloc, no fos cas que hi hagués un convidat de més impor-tància que tu
9i s’acostés el qui us ha convidat a tu i a ell, i et digués: ‘Cedeix el lloc a aquest’, i aleshores haguessis de baixar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.
10Al contrari: quan et convidin, vés a ocupar directament el darrer lloc, així quan vindrà el qui t’ha convidat et dirà: ‘Amic, puja més amunt.’ Llavors et serà fet honor davant de tots els altres comensals.
11Perquè tot aquell qui s’enlaira a si mateix serà humiliat, i el qui s’humilia a si mateix serà enlairat.”
12Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.
13Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,
14i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
La paràbola del gran sopar
(Mt 22,1-10)
15En sentir això un dels comensals li digué: “Feliç aquell que menjarà el pa en el Regne de Déu.”
16Ell li contestà: “Un home feia un gran sopar i va convidar-hi molta gent.
17A l’hora del sopar va enviar el seu criat que digués als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt.’
18Però tots a l’una començaren a ex-cusar-se. El primer va dir: ‘He comprat un camp i haig d’anar a mirar-me’l. Et prego que em dispensis.’
19Un altre va dir: ‘He comprat cinc parelles de bous i me’n vaig a provar-les. Et prego que em dispensis.’
20Un altre digué: ‘M’acabo de casar i m’és impossible venir.’
21Quan el criat va tornar va explicar-ho tot a l’amo. Llavors el cap de casa, indignat, va dir al seu criat: ‘Surt de seguida per les places i els carrers de la vila i fes venir aquí pobres, esguerrats, cecs i coixos.’
22El criat digué: ‘Senyor, s’ha fet com has manat, i encara queda lloc.’
23Llavors l’amo va dir al criat: ‘Surt pels camins i els tancats i insisteix que entrin, a fi que s’ompli la meva casa.’
24Us dic que ningú dels qui vaig con-vidar no tastarà el meu sopar.”
El preu de ser deixeble
(Mt 10,37-38; 5,13 Mc 9,50)
25Pel camí l’anava seguint una gran gentada, i, girant-se, els digué:
26“Si algú ve a mi i no rebutja el seu pare, la seva mare, la seva muller, els seus fills, els seus germans, les seves germanes i, fins i tot, la pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
27Qui no es carrega la seva creu i no em segueix, no pot ser deixeble meu.
28Si algú de vosaltres vol construir una torre, ¿no s’asseu primer a calcular les despeses i comprovar si té prou recursos per a acabar-la?
29No fos cas que, un cop posats els fonaments, no la pogués acabar, i tots els qui ho veiessin comencessin a bur-lar-se d’ell
30dient: ‘Aquest home va començar a construir i no ha estat capaç d’acabar.’
31O bé, si un rei vol anar a combatre contra un altre rei, ¿no s’asseu primer a deliberar si en té prou amb deu mil homes per a fer front al qui ve contra ell amb vint mil?
32I si veu que no pot, quan l’altre en-cara és lluny li envia delegats per nego-ciar la pau.
33Així, doncs, tot aquell de vosaltres que no renuncia a totes les seves pos-sessions, no pot ser deixeble meu.
34La sal és bona; però si fins la sal esdevé insípida, amb què li tornarà la salabror?
35No val ni per a la terra ni per al femer; és per a llençar-la fora. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti!”

Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

Learn More About Bíblia Evangèlica Catalana