LLUC 12
BEC
12
Testimoniar sense por
(Mt 10,28-33; 12,32; 10,19-20)
1Mentrestant es va aglomerar la gent a milers, fins al punt de trepitjar-se els uns als altres. Jesús es va dirigir en primer lloc als seus deixebles i els digué: “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia.
2Perquè no hi ha res d’encobert que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber.
3Per tant, tot el que heu dit en la foscor serà sentit a ple dia, i el que heu parlat a cau d’orella en les recambres, serà proclamat des dels terrats.
4A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i a més d’això ja no poden fer res més.
5Us indicaré qui heu de témer: Temeu el qui a més de matar té poder de llançar a l’infern. D’aquest sí que heu de tenir por, us ho ben asseguro.
6¿No es venen cinc pardals per dos cèntims? Tot i així, ni un de sol passa desapercebut als ulls de Déu.
7Fins i tot els cabells del vostre cap són tots comptats. No tingueu por: sou més valuosos que no pas tots els pardals.
8Us asseguro que tot aquell qui es de-clari a favor meu davant els homes, també el Fill de l’Home es pronunciarà a favor seu davant els àngels de Déu.
9Però qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.
10Tot aquell qui parli contra el Fill de l’Home, serà perdonat; però a qui blas-femi contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat.
11Quan us duguin a les sinagogues, davant els magistrats i les autoritats, no us neguitegeu per com ni de què us de-fensareu, o pel que direu,
12perquè l’Esperit Sant us ensenyarà en el mateix moment el que heu de dir.”
La paràbola de l’home ric
13Llavors un dels presents li va dir: “Mestre, digues al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.”
14Però ell li contestà: “Home, qui m’ha constituït jutge o àrbitre entre vosaltres?”
15I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
16Llavors els ho va exposar amb una paràbola: “Els camps d’un home ric van donar un gran rendiment,
17i ell reflexionava interiorment: ‘Què faré? No tinc pas prou lloc per aplegar la meva collita.’
18I es va dir: ‘Ja sé el que faré. Tiraré a terra els graners i en construiré uns altres de més grans; hi aplegaré tot el gra i les meves provisions.
19Llavors diré a la meva ànima: Àni-ma, tens aplegada una gran provisió per a molts anys; ara reposa, menja, beu i passa-t’ho bé.’
20Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’
21Així passa amb tothom qui acabala per a si mateix i no és ric de cara a Déu.”
Buscar el Regne de Déu
(Mt 6,19-21.25-34)
22Després digué als seus deixebles: “Per això us dic: No us neguitegeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us abrigareu.
23Que la vida val més que l’aliment, i el cos més que el vestit.
24Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells!
25Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada?
26Si, doncs, no podeu modificar ni la cosa més minsa, per què us amoïneu per les altres?
27Fixeu-vos en els lliris, que no filen ni teixeixen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuosi-tat, no es va poder vestir com un d’ells.
28I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, amb més motiu estarà per vosaltres, gent descreguda!
29No aneu cercant, doncs, què menja-reu ni què beureu, ni us neguitegeu,
30ja que afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi de la gent del món; el vostre Pare ja sap prou bé que en teniu necessitat.
31Busqueu més aviat el seu Regne, i això altre us ho donarà de més a més.
32No temeu, petit ramat, que al vostre Pare li ha plagut de donar-vos el Regne.
33Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;
34perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Cal estar sempre a punt
(Mt 24,45-51)
35“Estigueu amb el cos ben faixats i tingueu els llums encesos.
36Feu com els criats que esperen atents que el seu amo torni de les noces, a fi que, així que arribi i truqui, el puguin obrir de seguida.
37Feliços aquells criats que l’amo, quan arribi, els trobi vetllant! Us asse-guro que se cenyirà, els farà seure a taula i passarà a servir-los.
38I, si arriba a mitja nit o a la matinada, i els troba disposats, feliços ells.
39Sapigueu això: si l’amo de la casa sabés a quina hora es presentarà el lladre, no deixaria pas que entrés a casa seva.
40Vosaltres, estigueu igualment prepa-rats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada.”
41Llavors Pere preguntà: “Senyor, ¿és per a nosaltres que dius aquesta parà-bola, o també és per a tothom?”
42El Senyor respongué: “¿Qui serà, doncs, l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo posarà com a cap de servei en la tasca de distribuir a la seva hora les racions de menjar als criats?
43Feliç aquell servent a qui l’amo trobi fent-ho així quan arribi.
44Us asseguro que el farà encarregat de tots els seus béns.
45Però si aquell criat pensava dintre seu: ‘L’amo triga a venir’, i començava a pegar els mossos i les criades, i a menjar i beure, i a embriagar-se,
46arribarà l’amo d’aquell criat el dia que menys s’ho espera i a l’hora menys pensada, el despatxarà i farà amb ell el que es fa amb els infidels.
47El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no s’ha preparat ni ha obrat d’acord amb la seva voluntat, rebrà molts assots;
48en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.
Les tensions i els signes dels temps
(Mt 10,34-36; 16,2-3; 5,25-26)
49“He vingut a calar foc a la terra; i què més vull, si ja és encès?
50Haig de ser submergit en un baptisme, i com em sento angoixat fins que s’acompleixi!
51¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us dic que no; divisió he vingut a portar,
52perquè d’ara endavant, si en una fa-mília són cinc, tres estaran dividits con-tra dos, i dos contra tres;
53es dividiran pare contra fill, i fill contra pare, mare contra filla, i filla con-tra mare, la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.”
54I deia també a la gent: “Quan veieu que puja un núvol des de ponent, dieu tot seguit: ‘Ja ve la pluja’; i així és.
55I quan bufa el migjorn, dieu: ‘Farà xafogor’; i així és.
56Hipòcrites! Sabeu interpretar l’as-pecte de la terra i del cel, i com és que no sabeu interpretar els temps actuals?
57Per què no jutgeu per vosaltres mateixos el que és just?
58Així, quan vas amb el teu adversari a trobar el magistrat, procura arribar a un acord amb ell mentre feu camí, no sigui cas que et faci comparèixer per força davant el jutge, i el jutge et lliuri a l’agutzil, i l’agutzil et posi a la presó.
59T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat fins l’últim cèntim.”

Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

Learn More About Bíblia Evangèlica Catalana