Markus 1
1
Yohanes en ik olomu ’belabenebiselat
taga laga wene
(Matius 3:1-12; Lukas 3:1-18; Yohanes 1:19-28)
1Op wene, Yesus Kristus, Allah omlogo en taga laga wene mo’gulhentaik o. 2#Mal. 3:1Wene ai re, edipmu en, at Yesaya Allah iak mo’gulentasu laga a’ge ano en pelal wokho pesi hegitsogoat aga o. Asogo pelal wasulat disogo egei,
“At Allah en e,
Nomlogo yo. Hat pobuk ebela lagun o’gwe, he’gebela yakhese lemagoluk, ap mesik yo’go poluk naduk perakpaik ani o.
3 #
Yes. 40:3
At ebe o leimu aphwami erlakma eba iak ngai eselat e,
Eiga! Nonue ’gain Onuk Logo a’ge wema’gwe, ebela yorogulat ebela ’gorlo ’gela’ge takholuk e, opsogo yorogulat, togu lemis o, oluk worlentasu,”
oluk egeimu re, at Yesaya en pelal wokho pesi ai o. 4Wene pelal wogo oruak ai hegitsogoat, at Yohanes ebe o leimu aphwami erlakma waga ai o. Wagarik e, ik olomu ’belabenebiselat, wene mo’gulentasulat, tagalat e, disogo ese laga,
“Wene henebam a’ge Allah en erlagapsogo ukpou wagoluk, his wiak togu legep a’ge ai ukpoluk henebabut heberlemis o. Henebabut heberlorogupmu re, an en ik olomu ’belaphenebise leik o,” oluk mo’gulentasu laga. 5Asogo mo’gulentasumu re, is aphwami o propinsi Yudea a’ge ’berlegat emin, o kota Yerusalem a’ge enebe ’berlegat emin, at e’bek odoktu aga legesa. Odoktu egesarik e, di wiak yu wiak togu legesa a’ge ’baksogo ukpogwiam, at en ik Yordan olomu ’belabenebise laga. 6#2Raj. 1:8Eba ’belabenebiselat wam unta wam asu a’ge ikho osum ’buktagalat, agap no’gorlogo opsogo heli’gogo ’bagaluk wantagalat, taga laga. Asogo tagalat, oso’boru me’gebil a’ge nasulat, ’gin a’bosu e’gelema a’ge nasulat, taga laga. 7Asogo tagalat e, disogo mo’gulentasu laga,
“An nebe malik weiyat nanni erlak a’geat wegi yu o. Ap ’gain anni a’bik a’ge pobuk wema o. At ebe ’gain anni a’bik ai en e, at oyuk hettak a’ge an en nodogorlu pam welat hebelu re, mia o. 8Ye, an en e, we, ik olomu ’belabenebise legi a’geat de, at ebe wemarik en e, ik olomu ’belaphonobu ’gela’ge, Allah Arogun henebam ’belakpouma o,” oluk mo’gulentasu laga.
Yohanes en Yesus ik olomu ’belabegei wene
(Matius 3:13-17; Lukas 3:21-22)
9At Yohanes en wene asogo mo’gulentasuam e, Yesus o Galilea do’go a’ge o onuk Nazaret en e’bek ’begeimu re, ik Yordan olomu ’belabegei. 10Ik olomu ’belabegeimu re, Yesus en ik esa’goma lebeigoluk tagoma re, Allah Arogun ’bogorl hialogo sue ’berl ’gela’ge at ebam duk la’bu agoma il hesi. 11#Kej. 22:2; Mzm. 2:7; Yes. 42:1; Mat. 3:17; 12:18; Mrk. 9:7; Luk. 3:22Il hesimu, Allah iak ’bogorl pam en disogo egei,
“Hat hebe an nomlogo nede hwedik a’ge. Hat hebaget nogola nagai epasu legi o,” oluk iak ’belakpobu aga.
Iblis en Yesus ogola ’gagaligoluk waga laga wene
(Matius 4:1-11; Lukas 4:1-13)
12Allah iak ’belakpou wagokhwe erianoat, Allah Arogun en e, Yesus o leimu aphwami erlakma woluk laga. 13Woluk lagama re, o leimu aphwami erlakma eba 40 hari oruakhwe, Iblis en ogola ’gagaligoluk e’bek waga laga. O eba re, ’baik owi pam oruakma malaikat Allah ’bogorl pam en yo’go ’belagonobou ago a’ge ebano logon ’bu egesarik e, pekharok welegesa.
Yesus o Galilea wagarik,
Simon lak yo’go enebesi wene
(Matius 4:12-22; Lukas 4:14-15; 5:1-11)
14Pobuk e, Yohanes ano e’gik herle werigisema re, at Yesus ano o Galilea do’go orlu agarik e, Allah iak op wene ano mo’gulentil denaga laga. 15#Mat. 3:2Mo’gulentil denagalat e, disogo ese laga,
“O Allah eragam honobouwa ano yogodak arat honobouwa o. Holuk e, his wiak togu legep a’ge ukpoluk, henebabut heberlogo op wene yu demat oluk pobi tit o,” oluk mo’gulentil denaga laga. 16Mo’gulentil denagalat e, ik Galilea ye’gelak esa’go’gwe lasulat, Simon ot Andreas e’birek agauwa hwedik-hwadigat hiane wogumu no oluk e, hiane wouwogoluk sum hiane sum egeik a’ge ik olomu ’belabugukhwe il yerentesi. 17Il yerentesirik e, disogo egei,
“Hiane wogu legep ai ’gela’ge, aphwami asogoat wogenebil denaga lorogup en e, mo’gulhentaik en an ne’berlik manis o,” oluk mo’gulentesi. 18Asogo mo’gulentesimu re, erianoat onosum hiane sum egeik a’ge ano ukpoluk at Yesus e’berlik legesa. 19Horogat legesarik e, Yesus il yerentesi ’gal e, ap Zebedeus eiyagai Yakobus ot Yohanes e’birek emin ik so ogola welat hiane sum terleben tugumu il yerentesi o. 20Il yerentoluk e, erianoat worlentesi. Worlentesimu re, enaik ano emin, ap o’go wogentaigoluk yo’go enebesi a’ge ebano emin, so pam onoboluk e, Yesus e’berlik legesa.
Ap mesik mu’gat ebabut wiak a’ge ogola ’gwi lagama Yesus en henokho lebikpesi wene
(Lukas 4:31-37)
21Is ebano Yesus e’berlik legesarik e, o Kapernaum ’gwi legesa. ’Gwi legesarik e, agauwa sabit pam Allah paget weat welat e, o aphwami Yahudi a’ge se’ban ogumu eba ’gwi lagarik e, Yesus en wene mo’gulentasu laga. 22#Mat. 7:28,29Mo’gulentasumu is aphwami ebano en e, disogo egesa,
“Ap Allah iak pelal wogo eiye a’ge en mo’gulnontogwi ’gela’ge oso erlak o. We, at en e, wene ebe eiye a’ge en u ’gela’ge oso ai, nonogorlok o,” oluk erliktigisa. 23Asogo erliktigisa ai erlige re, ap mesik mu’gat ebabut wiak a’ge ogola ’gwegeimu welaga a’ge, is aphwami Yahudi a’ge se’ban ogumu eba ene’bek ’gwegei. ’Gwegeitik iak loksogoat disogo mo’gulesi,
24“Yesus owi Nazaret a’ge yu o! Hat en no’gosogo taknenebaigoluk wegen o. Nis wiagapnenebigoluk wegen a? Hat hebe re, Allah u’gwarek ebaget edikhebesirik perakhobou wagama wegen ai, an en pobi hebegis o,” oluk iak loksogoat mo’gulesi. 25Asogo mo’gulesi a’geat de, at Yesus en wene yageselat e,
“Hiak. Ap yu ogola en henokho liplai lak o,” oluk mo’gulesimu re, 26mu’gat ebabut wiak a’ge ano ap ano ogola en lebeigoluk tagalat e, ap ano uak erlik-erlikhasulat e, iak ngai-wai eselat libaga. 27Libagama re, is aphwami ebano en e, disogo egesa,
“At iak egei ai no’gosogo. Wene ai ’get mu a’geat wene eiye agarik mo’gulnentasu hegi. At en mu’gat ebabut wiak a’ge wene yagentasuam e, at iak enesa’go hologoat togwi ai nonogorlok o!” oluk erliktigisa. 28Asogo erliktigisarik e, at Yesus obok woluk o Galilea do’go di owi yu owi ebano ’berlegat sagarak pegesa.
Yesus en Simon iemalhwe emin, aphwami pema esanat emin, ou obabenebegei wene
(Matius 8:14-17; Lukas 4:38-41)
29At Yesus emin, Yakobus Yohanes e’birek emin, osi ado pema emin, o aphwami Yahudi a’ge se’ban ogumu liplau wegesarik e, Simon emin, Andreas emin, onowi pam legesa. 30Onowi pam legesarik e, olema ’gwi legesa ’gal e, Simon iemalhwe ano ebam ou aganhan a’bik en ’bourak oruakma ’gwi legesa. ’Gwi legesema erianoat, is en e,
“Hwe yu re, ou asogo en oruak o,” oluk Yesus mo’gulegisa. 31Mo’gulegisema re, hwe ano eragam horoksogo lagarik e, e’gik tenakho edikpesi. Edikpesimu re, ebam ou aganhan ano erlak aga. Ou erlak agama re, at enat so’boru wogentasu laga.
32Asogo wogentasumu re, hopmu mo ’goboksogo lagarik e, is aphwami en e, is pema ou wogu legesa a’ge emin, mu’gat ebabut wiak a’ge onogola ’goluk welegesa a’ge emin, wogonoboluk Yesus e’bek wegesa. 33Wagaihwe, aphwami ado o eba a’ge ’berlegat o edipmu odoktu egesa. 34Odoktu egesema re, is di ou yu ou wogu legesa a’ge enebe esanat obabenebasulat, mu’gat ebabut wiak a’ge enebe esanat aphwami onogola ’gwi lotluk oruakma henokho lebikpasulat, tegei. Tagoma re, is mu’gat enebabut wiak a’ge ebano en at ebe pobi tigisa ai en e,
“Heniak modok ogup no yo,” oluk wene ’balegei.
Yesus en o seli esa’go’gwe ebano op wene mo’gulentil laga wene
(Lukas 4:42-44)
35Asogo tagenebil lagarik e, nogo oluk o ede we’gerlisokhwe elaluk agarik libaga. Libagarik e, o leimu aphwami erlakma lagarik e, se’ban ese laga. 36Asogo i lagama re, is Simon arilak enemin pobuk Yesus heratil legesa. 37Heratil legesarik, ebe oruakma hwiarigisarik e, disogo mo’gulegisa,
“Aphwami ’berlegat en herahobogwi o,” oluk mo’gulegisa. 38Asogo mo’gulegisema, at en e, disogo egei,
“Neneragam o’gwe o seli horoksogo yema wene op wene mo’gulentil laigoluk wegirikmu re, mo’gulentil louwok en manis o,” oluk mo’gulentesi. 39#Mat. 4:23; 9:35Asogo mo’gulentesirik e, o Galilea do’go aphwami Yahudi a’ge se’ban ogumu ebano ’gwi lagarik e, wene op wene ano mo’gulentasulat, mu’gat enebabut wiak a’ge aphwami onogola ’gwi lotluk oruakma henokho lebigenebasulat, til lasu laga.
Yesus en ap mesik hwena’go ’gela’ge onogorlok a’ge oruakma obaptegei wene
(Matius 8:1-4; Lukas 5:12-16)
40Asogo tagenebesirik lasumu re, ap mesik hwena’go ’gela’ge onogorlok a’bik a’ge ebam welaga a’ge Yesus e’bek wagarik e, odogorlu pam hweriogo welat, hau weriselat e, disogo mo’gulesi,
“Nue o. Hat en obapnebagun epegen holuk e, elirat obapnoboat o,” oluk iak erlagaik iak mo’gulesi. 41Mo’gulesimu at Yesus en, at ebe edeaptegeirik e, e’gik tenak poluk disogo mo’gulesi,
“An en obaphebaigoluk taga legi o. Holuk e, hebam op emen o,” oluk mo’gulesi. 42Asogo mo’gulosokhwe erianoat, ebam hwena’go ’gela’ge ano erlak agarik e, ebam op aga. 43Op agama re, at Yesus en e, ebe perakpaigoluk iak ningsogoat esa’go weriselat, 44#Ima. 14:1-32disogo mo’gulesi,
“Yesus disogo taknebesi o, oluk, aphwami logon modok mo’gulentagun o. We, ap Allah eiye a’ge il hiouwagoluk en e’bek laguntik e, disogo tip o. At Musa en eselat e,
Aphwami enebam op agai holuk e, Allah akhit mesik pomup o, oluk egei hegitsogoat,
Ebam op agama, oluk pobi hobouwak en e, Allah akhit mesik pei lak o,” oluk mo’gulesi. 45Asogo mo’gulesi a’geat de, at ano en e, aphwami yogunat mo’gulentasulat e,
“Disogo taknebesi o,” oluk obok obat sagarak pil laga ai en e, at Yesus okota da’gwe ya’gwe eba ’gwi lagarik ebe selakma denagalom mia agama re, leimu aphwami erlakma ebano welaga. Asogo welaga a’geat de, aphwami o da a’ge ya a’ge eba en e’bek odoktogu legesa.
Currently Selected:
Markus 1: Wul
Highlight
Copy
Compare
Share
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in