MARC 15
15
Jesús a mans de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14 Lc 23,1-5 Jn 18,28-38)
1Així que es féu de dia, els principals sacerdots van celebrar un consell amb els ancians, els mestres de la Llei i el ple del Sanedrí, i després de lligar Jesús, se’l van endur i el van posar a mans de Pilat.
2I Pilat li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Li respongué: “Tu ho dius.”
3I els principals sacerdots l’acusaven de moltes coses.
4Però Pilat l’interrogava de nou: “¿No contestes res? Fixa’t de quantes coses t’acusen.”
5Però Jesús ja no li va contestar res més, de manera que Pilat estava desconcertat.
Jesús i Barrabàs
(Mt 27,15-26 Lc 23,13-25 Jn 18,39-19, 6)
6Cada festa els indultava un pres, el que li demanaven.
7Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que en la revolta ha-vien comès un homicidi.
8La multitud va pujar i va començar a demanar l’indult de costum.
9Pilar els preguntà: “Voleu que us indulti el rei dels jueus?”
10Perquè s’adonava que els principals sacerdots l’hi havien lliurat per enveja.
11Però els principals sacerdots van incitar la multitud perquè més aviat els alliberés Barrabàs.
12Però Pilat altre cop s’adreçà a ells preguntant: “Què en faig, doncs, del qui anomeneu rei dels jueus?”
13Ells tornaren a cridar: “Crucifica’l!”
14Pilat els deia: “Però quin mal ha fet?” Però ells cridaven encara més fort: “Crucifica’l!”
15Aleshores Pilat, decidit a complaure la multitud, els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, va lliurar Jesús perquè fos crucificat.
L’escarni dels soldats
(Mt 27,27-31 Jn 19,2-3)
16Llavors els soldats l’entraren al pati, és a dir, al pretori, i van fer reunir tota la tropa.
17El van vestir de porpra i li van posar una corona d’espines que havien trenat.
18I van començar a saludar-lo i a dir-li: “Salve, rei dels jueus!”
19I li donaven cops al cap amb una canya, l’escopien i, agenollant-se, li feien reverències.
20Després d’haver-lo escarnit, li tra-gueren la porpra i li van posar els seus vestits. I llavors el tragueren a fora per crucificar-lo.
La crucifixió
(Mt 27,32-44 Lc 23,26-43 Jn 19,17-27)
21Passava per allà un tal Simó de Cirene, pare d’Alexandre i de Rufus, que tornava del camp, i l’obligaren a portar-li la creu.
22El dugueren al puig que en diuen Gòlgota, que vol dir “lloc de la Calavera”.
23Li van oferir vi barrejat amb mirra, però ell no en va prendre.
24Llavors el van crucificar i es van repartir els seus vestits, jugant-se’ls a la sort, per veure què s’enduria cadascun.
25Eren les nou del matí quan el van crucificar.
26La inscripció amb la causa de la seva condemna deia: “El rei dels jueus”.
27Amb ell van crucificar dos bando-lers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Burla de la gent i dels sacerdots
28[Així es complí l’Escriptura que diu: Fou comptat entre els delinqüents.]
29Els qui passaven l’insultaven, i tot movent el cap li deien: “Ei! Tu que destruïes el temple i en tres dies el reconstruïes:
30salva’t tu mateix baixant de la creu!”
31Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar.
32El Crist, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!” També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven.
Mort de Jesús
(Mt 27,45-56 Lc 23,44-49 Jn 19,28-30)
33Cap a migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres fins a mitja tarda.
34Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: Eloí, Eloí, lamà sabactani? (que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”)
35Alguns dels presents que ho van sen-tir deien: “Mireu, crida Elies.”
36Llavors un va córrer i va xopar una esponja amb vinagre, la va posar a l’ex-trem d’una canya i la hi donava per beure dient: “Deixeu-lo, vegem si ve Elies a despenjar-lo.”
37Però Jesús, després de llançar un gran crit, expirà.
38I la cortina del temple s’esquinçà pel mig, de dalt a baix.
39El centurió que era davant seu, en veure de la manera que havia expirat, digué: “Veritablement, aquest home era fill de Déu.”
40Hi havia també unes dones que s’ho miraven de lluny, entre elles Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé.
41Aquestes el seguien i el servien quan era a Galilea. També n’hi havia moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61 Lc 23,50-56 Jn 19,38-42)
42Al capvespre, com que era la prepa-ració, és a dir, la vigília del dissabte,
43va venir Josep d’Arimatea, membre prominent del Sanedrí, el qual també esperava el Regne de Déu, i s’atreví a presentar-se davant Pilat per demanar-li el cos de Jesús.
44Pilat s’estranyà que ja fos mort i, cridant el centurió, li va preguntar si feia gaire que era mort.
45Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep.
46Aquest, que havia comprat un llençol, el va baixar de la creu, l’amortallà amb el llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca; llavors va fer rodolar una pedra per tapar l’entrada del sepulcre.
47Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, guaitaven on el posaven.
Currently Selected:
MARC 15: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya