MARC 14
14
Jesús és ungit a Betània
(Mt 26,1-16 Lc 22,1-6 Jn 11,45-12, 8)
1Faltaven només dos dies per a la Pasqua i els Àzims. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’agafar-lo, amb astúcia, per matar-lo;
2perquè deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un avalot del poble.”
3Ell es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós. Mentre era a taula, es presentà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum de nard pur, molt car. Va trencar el flascó i li vessà el perfum damunt el cap.
4Alguns dels presents, indignats, comentaven entre ells: “Per què s’ha malgastat aquest perfum?
5Es podia haver venut per més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres.” I li ho retreien.
6Però Jesús digué: “Deixeu-la estar. Per què la molesteu? Ha fet una bella acció en mi.
7Perquè els pobres els teniu sempre amb vosaltres, i quan vulgueu els podeu socórrer, però a mi no em tindreu pas sempre.
8Ella ha fet el que ha pogut: s’ha avan-çat a ungir el meu cos per a la sepultura.
9Us asseguro que arreu del món on l’Evangeli sigui proclamat es parlarà també del que ella ha fet, per al seu elogi.”
10Judes Iscariot, un dels Dotze, es presentà als principals sacerdots per lliurar-los Jesús.
11Quan el van escoltar, van quedar força contents i li van prometre de donar-li diners. Aleshores ell buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo.
El Sopar Pasqual. Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,16-17 Lc 22,21-23 Jn 13,21-30)
12El primer dia dels Àzims, quan s’im-molava la Pasqua, els seus deixebles li diuen: “On vols que t’anem a preparar el sopar pasqual?”
13Ell envià dos dels seus deixebles i els digué: “Feu cap a la ciutat, i us vindrà a trobar un home que porta un càntir d’aigua. Seguiu-lo,
14i, allà on entri, digueu a l’amo de la casa: El Mestre pregunta: quina és la meva estança, on he de fer l’Àpat de Pasqua amb els meus deixebles?
15Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran, disposada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar pasqual.”
16Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho van trobar tot com ell els havia dit; i van preparar el sopar pasqual.
17Cap al tard, ell hi va anar amb els Dotze.
18I mentre eren a taula, sopant, Jesús digué: “Us asseguro que un de vosaltres, un que menja amb mi, em trairà.”
19Ells s’entristiren i van començar a dir-li un rere l’altre: “No seré pas jo?”
20Ell els respongué: “Un dels Dotze que suca al mateix plat que jo.
21Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell ha estat predit, però, ai d’aquell home per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! Al tal home, més li valdria no haver nascut.”
Institució de la Santa Cena
(Mt 26,26-30 Lc 22,15-20 1Co 11,23-25)
22Mentre menjaven, va prendre un pa, i, després de donar gràcies, el va partir i els el va donar dient: “Preneu, això és el meu cos.”
23Després va prendre una copa, va donar gràcies i els la donà; i en van beure tots.
24I els va dir: “Això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de tothom.
25Us asseguro que no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que el begui novell en el Regne de Déu.”
26Després de cantar l’himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres.
Jesús prediu la negació de Pere
(Mt 26,31-35 Lc 22,31-34 Jn 13,36-38)
27Jesús els diu: “Tindreu tots una de-cepció; com diu l’Escriptura: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles.
28Però quan jo hagi ressuscitat, aniré al davant vostre a Galilea.”
29Pere li digué: “Encara que tots es desenganyin de tu, jo no.”
30Jesús li diu: “Jo et ben asseguro que avui, aquesta mateixa nit, abans que el gall canti per segona vegada, tu m’hau-ràs negat tres vegades.”
31Però ell repetia obstinat: “Ni que em calgui morir amb tu, jo no et negaré pas.” I tots deien el mateix.
A Getsemaní
(Mt 26,36-46 Lc 22,39-46)
32Van arribar en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig a pregar.”
33S’endugué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir temor i un buit angoixós,
34i els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tant com per morir-ne. Que-deu-vos aquí i vetlleu.”
35Fent-se un poc enllà, es prosternà i pregava que si era possible s’allunyés d’ell aquella hora,
36i deia: “Abba, Pare, tu ho pots tot; aparta de mi aquesta copa, però que no es faci el que jo voldria, sinó el que tu vols.”
37Quan torna se’ls troba adormits, i diu a Pere: “Simó, dorms? ¿No has tingut forces per a vetllar una hora tan sols?
38Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
39S’apartà altra volta, i pregava repe-tint les mateixes paraules.
40Quan torna, els troba altre cop ador-mits, perquè tenien els ulls carregats de son, i no se’ls acudia res per a contestar-li.
41Tornà per tercera vegada, i els digué: “Ja podeu dormir i descansar. Per fi! Mireu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arribat i és lliurat a mans dels pecadors.
42Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.”
Jesús és pres
(Mt 26,47-56 Lc 22,47-53 Jn 18,3-12)
43Encara parlava quan es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent amb espases i bastons que venien de part dels principals sacerdots, els mestres de la Llei i els ancians.
44El traïdor els havia donat una con-trasenya: “El qui jo besaré, és ell. Agafeu-lo i emporteu-vos-el amb precaució.”
45Així que arribà, s’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Rabí”, i es posà a besar-lo.
46Aleshores ells li posaren les mans al damunt i el van detenir.
47Però un dels presents va treure l’es-pasa i va donar un cop al criat del gran sacerdot i li va escapçar una orella.
48Intervingué Jesús dient: “¿Amb es-pases i bastons heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit?
49Cada dia em teníeu amb vosaltres, ensenyant en el temple, i no m’heu agafat. Però així es compliran les Escriptures.”
50Llavors tots van fugir abandonant-lo.
51El venia seguint un vailet que duia el seu cos nu cobert només amb un llençol, i el van agafar,
52però ell, deixant anar el llençol, va fugir tot nu.
Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,57-68 Lc 22,54-55 Jn 18,13-24)
53Van dur Jesús davant el gran sacer-dot, i es van reunir els principals sacer-dots, els ancians i els mestres de la Llei.
54Pere l’havia anat seguint a distància fins a dins del pati del gran sacerdot, i s’estava assegut junt amb els criats, es-calfant-se vora el foc.
55Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoni en contra de Jesús, per fer-lo matar, i no el trobaven,
56perquè molts testificaven en fals contra ell, però els seus testimoniatges no concordaven.
57Aleshores se n’alçaren uns i testifi-caren en fals contra ell dient:
58“Nosaltres li hem sentit dir: Jo destrui-ré aquest temple fet a mà, i en tres dies n’aixecaré un altre que no és fet a mà.”
59I ni així no concordaven les seves declaracions.
60Aleshores s’aixecà el gran sacerdot, i, avançant fins al centre, interrogà Jesús: “¿No contestes res al que aquests declaren contra tu?”
61Però ell seguia callat sense contestar res. Novament li pregunta el gran sacer-dot: “¿Ets tu el Crist, el Fill del Beneït?”
62Jesús digué: “Jo sóc, i veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós, i com ve entre els núvols del cel.”
63El gran sacerdot, esquinçant-se les vestidures, digué: “Quina necessitat te-nim de més testimonis?
64Ja heu sentit la blasfèmia, què us en sembla?” Llavors tots el van sentenciar com a reu de mort.
65I alguns es posaren a escopir-li, a tapar-li la cara i a donar-li cops de puny, mentre li deien: “Profetitza.” I els agut-zils el van rebre a bufetades.
La negació de Pere
(Mt 26,69-75 Lc 22,56-62 Jn 18,15-27)
66Mentre Pere era a baix al pati, arribà una de les criades del gran sacerdot,
67i fixant-se en Pere, que s’escalfava, se’l quedà mirant i li digué: “Tu també anaves amb el Natzarè, amb Jesús.”
68Però ell ho va negar: “No sé ni entenc de què parles tu.” Aleshores va sortir cap a fora el vestíbul, i un gall va cantar.
69Després la criada se’l tornà a trobar i començà a dir als qui eren allà: “Aquest és un d’ells.”
70Però ell ho va tornar a negar. Un poc després els presents digueren de nou a Pere: “De segur que tu ets un d’ells, perquè ets galileu.”
71Llavors ell va començar a maleir i a ju-rar: “No sé res d’aquest home que dieu.”
72Tot d’una el gall va cantar per segona vegada, i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti per segona vegada, tu m’hauràs negat tres vegades”, i esclatà en plors.
Currently Selected:
MARC 14: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya