MATEU 27
27
Judes es penja
(Ac 1,18-19)
1Així que es féu de dia, tots els principals sacerdots i els an-cians del poble van celebrar un consell contra Jesús per condemnar-lo a mort.
2Després se’l van endur lligat i el van posar a mans de Pilat, el governador.
3Quan Judes, el qui l’havia traït, va veure que l’havien condemnat, mogut pel remordiment, va anar a tornar les trenta monedes de plata als principals sacerdots i als ancians,
4i els digué. “He pecat lliurant un innocent a la mort.” Però ells van contes-tar: “I a nosaltres, què? És cosa teva.”
5Ell, llavors, llençà les monedes cap al santuari, va marxar i anà a penjar-se.
6Els principals sacerdots van recollir les monedes, però es van dir: “No és lícit de tirar-les a l’arca de les ofrenes, perquè són preu de sang.”
7Un cop ho hagueren debatut, van de-cidir d’emprar-les per a comprar el camp del terrisser i fer-lo servir per a cementiri de forasters.
8D’aquí li ve el nom que porta avui: Camp de sang.
9Així es complia el que va anunciar el profeta Jeremies quan diu:
Prengueren les trenta monedes de
plata,
el preu d’aquell que fou taxat,
a qui els fills d’Israel van posar preu,
10i amb elles van comprar el camp del terrisser,
tal com el Senyor m’ho va manar.
Jesús davant Pilat
(Mc 15,2-20 Lc 23,3-25 Jn 18,33-19, 6)
11Jesús, doncs, va comparèixer davant del governador, i el governador li va preguntar: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Jesús respongué: “Tu ho dius.”
12Però a les acusacions que li feien els principals sacerdots i els ancians, no contestava res.
13Llavors Pilat li digué: “¿No sents quantes acusacions fan contra tu?”
14Però Jesús no va contestar res, de manera que el governador estava molt desconcertat.
15Cada Pasqua, el governador solia concedir al poble l’indult d’un pres, aquell que ells triaven.
16En aquell moment hi havia un pres famós, anomenat Barrabàs.
17Així que, quan van estar reunits, Pilat els va preguntar: “Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, el qui anome-nen el Crist?”
18Perquè s’adonava que l’hi havien lliurat per enveja.
19I mentre ell presidia el tribunal, la seva muller li va trametre un missatge: “No tinguis res a veure amb aquest just, perquè avui, durant un somni, he patit molt per causa d’ell.”
20Però els principals sacerdots i els ancians van incitar la multitud perquè demanessin Barrabàs i fessin executar Jesús.
21El governador s’adreçà a ells preguntant: “Quin dels dos voleu que us indulti?” Li van contestar: “Barrabàs.”
22Pilat els digué: “Què en faig, doncs, de Jesús, el qui anomenen el Crist?” Tots li van dir: “Que el crucifiquin!”
23Ell digué: “Però ¿quin mal ha fet?” Ells cridaven encara més fort: “Que el crucifiquin!”
24Aleshores, Pilat, veient que no en treia res, sinó que més aviat creixia l’a-valot, prengué aigua i es rentà les mans davant de tothom, i digué: “Sóc net de culpa en la mort d’aquest home. Vosaltres mateixos!”
25Tot el poble va respondre: “Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.”
26Llavors els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, els va lliurar Jesús perquè fos crucificat.
27Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa.
28El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra.
29Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!”
30I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap.
31Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo.
32Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar-li la creu.
La Crucifixió
(Mc 15, 21-32 Lc 23, 26-43 Jn 19, 17-27)
33Quan van arribar al puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera,
34li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure.
35Després de crucificar-lo, es van repar-tir els seus vestits jugant-se’ls a la sort.
36I s’assegueren allà per vigilar-lo.
37Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.”
38Després van crucificar amb ell dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’es-querra.
39I la gent que passava l’insultava movent el cap
40i deien: “Tu que destrueixes el tem-ple i en tres dies el reconstrueixes: sal-va’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu.”
41Igualment, els principals sacerdots, amb els mestres de la Llei i els ancians, se’n burlaven i deien:
42“N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d’Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell!
43Ha confiat en Déu. Que l’alliberi ara, si l’estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu.”
44De la mateixa manera l’injuriaven els bandolers crucificats amb ell.
La mort de Jesús
(Mc 15,33-41 Lc 23,44-49 Jn 19,28-30)
45Cap al migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres, fins a mitja tarda.
46Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “Elí, Elí, lamà sabactani?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
47Alguns dels presents que ho van sentir deien: “Aquest crida Elies.”
48Llavors un d’ells va córrer i agafà una esponja, la va xopar amb vinagre i la va posar a l’extrem d’una canya, i l’hi donava a beure.
49Però els altres deien: “Deixa’l, vegem si ve Elies a salvar-lo.”
50Jesús, després de llençar un gran crit, expirà.
51I llavors la cortina del temple s’es-quinçà en dos trossos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques s’esberlaren,
52els sepulcres es van obrir i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;
53van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molta gent.
54El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: “Veritablement, aquest era fill de Déu.”
55Hi havia allí moltes dones que s’ho miraven de lluny. Aquestes havien se-guit Jesús i el servien des de Galilea.
56Entre elles hi havia Maria Magdale-na, Maria, la mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
La sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47 Lc 23,50-56 Jn 19,38-42)
57Al capvespre, va venir un home ric d’Arimatea que es deia Josep, el qual era també deixeble de Jesús.
58Aquest es presentà a Pilat i li demanà el cos de Jesús. Pilat ordenà que l’hi donessin.
59Josep prengué el cos, l’amortallà amb un llençol net
60i el va posar en un sepulcre nou que s’havia cavat a la roca; i després d’haver fet rodolar una gran pedra per tapar la porta del sepulcre se n’anà.
61Però Maria Magdalena i l’altra Maria es quedaren allí, assegudes davant del sepulcre.
62L’endemà, és a dir, el dia següent al de la Preparació, els principals sacer-dots i els fariseus es presentaren en grup a Pilat
63i li digueren: “Senyor, ens hem re-cordat que aquell impostor, quan encara era viu, va anunciar: Després de tres dies ressuscitaré.
64Disposa, doncs, que el sepulcre sigui assegurat fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles hi anessin, el robessin i diguessin al poble: Ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta darrera im-postura seria pitjor que la primera.”
65Pilat els digué: “Teniu una guàrdia; aneu-hi i assegureu-lo com us con-vingui.”
66Ells hi anaren i van assegurar el sepulcre segellant la pedra i posant-hi la guàrdia.
Currently Selected:
MATEU 27: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya