MATEU 26
26
El complot contra Jesús
(Mc 14,1-2 Lc 22,1-2 Jn 11,45-53)
1Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, digué als seus deixebles:
2“Com sabeu, demà passat se celebra la Pasqua, i el Fill de l’Home serà lliurat perquè el crucifiquin.”
3Llavors els principals sacerdots i els ancians del poble s’aplegaren al pati del palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs,
4i van acordar d’agafar Jesús mitjan-çant una astúcia i matar-lo;
5però deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un ava-lot entre la gent del poble.”
Jesús ungit a Betània. Traïció de Judes
(Mc 14,3-11 Lc 22,3-6 Jn 12,1-8)
6Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós,
7i mentre era a taula se li acostà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum molt car, i li vessà damunt el cap.
8Quan els deixebles ho van veure, s’indignaren i van dir: “Per què s’ha mal-gastat això?
9Es podia haver venut a bon preu i donar-ho als pobres.”
10Jesús, que se n’adonà, els digué: “Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bella acció en mi.
11Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu pas sempre.
12Vessant aquest perfum sobre el meu cos, m’ha ungit per a la sepultura.
13Us asseguro que arreu del món on sigui proclamat aquest Evangeli, es par-larà també del que ha fet, per a elogi d’ella.”
14Aleshores, un dels Dotze, l’anome-nat Judes Iscariot, es presentà als princi-pals sacerdots
15i els digué: “Què em pagareu si us el lliuro?” I ells li van estipular trenta monedes de plata.
16I des d’aleshores buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo.
El Sopar Pasqual. Anunci de la traïció de Judes
(Mc 14,12-21 Lc 22,21-23 Jn 13,21-30)
17El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles es van acostar a Jesús i li van preguntar: “On vols que et prepa-rem l’àpat de Pasqua?”
18Els digué: “Aneu a la ciutat, a casa de tal persona, i digueu-li: El Mestre diu: El meu temps s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”
19Els deixebles van fer-ho tal com els havia encarregat Jesús i van preparar la Pasqua.
20Al capvespre es posà a taula amb els Dotze.
21Mentre menjaven, digué: “Us asse-guro que un de vosaltres em trairà.”
22Aleshores ells, profundament entris-tits, van començar a dir-li l’un rere l’al-tre: “¿No sóc pas jo, Senyor?”
23Jesús els respongué: “El qui ha posat amb mi la mà al plat és el qui em trairà.
24Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell s’ha predit, però, ai d’aquell per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! A tal home, més li valdria no haver nascut.”
25Judes, el qui el traïa, li digué: “¿No sóc pas jo, Rabí?” Ell respongué: “Tu ho has dit.”
Institució de la Santa Cena
(Mc 14,22-31 Lc 22,14-20 1Co 11,23-25)
26Mentre menjaven, Jesús va prendre un pa i, després de donar gràcies, el va partir i el donà als deixebles dient: “Preneu, mengeu; això és el meu cos.”
27Després va prendre una copa i, havent donat gràcies, els la donà dient: “Beveu-ne tots;
28perquè això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de molts homes per al perdó dels pecats.
29Us asseguro que no tornaré a beure d’aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui novell, amb vosaltres, en el Regne del meu Pare.”
30Després de cantar l’himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres.
Jesús prediu la negació de Pere
(Mc 14,27-31 Lc 22,31-34 Jn 13,36-38)
31Aleshores Jesús els digué: “Aquesta nit tindreu tots una decepció per causa meva, perquè l’Escriptura diu: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat.
32Però quan jo hagi ressuscitat, aniré al davant vostre a Galilea.”
33Pere li digué: “Encara que tots es desenganyin de tu, jo no.”
34Jesús li va dir: “Jo et ben asseguro que aquesta mateixa nit, abans que canti el gall, tu m’hauràs negat tres vegades.”
35Li respongué Pere: “Ni que em cal-gui morir amb tu, jo no et negaré pas.” Tots els altres deixebles deien el mateix.
A Getsemaní
(Mc 14,32-42 Lc 22,29-46)
36Aleshores Jesús va arribar amb ells en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar.”
37S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós.
38Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.”
39Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.”
40Quan tornà cap als deixebles, se’ls trobà adormits, i digué a Pere: “¿No heu tingut forces per a vetllar amb mi ni tan sols una hora?
41Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
42Per segona vegada s’apartà i pregà altre cop dient: “Pare meu, si no és pos-sible que deixi de beure aquesta copa, que es faci la teva voluntat.”
43Quan tornà els trobà altre cop adormits, perquè tenien el ulls carregats de son.
44Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules.
45Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors.
46Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.”
Jesús és pres
(Mc 14,43-50 Lc 22,47-53 Jn 18,3-12)
47Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble.
48El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.”
49S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo.
50Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir.
51Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella.
52Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran.
53¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels?
54Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?”
55En aquell moment, Jesús va dir a la gent: “¿Amb espases i garrots heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit? Cada dia he estat assegut ensenyant al temple i no m’heu agafat.
56Però tot això ha succeït perquè es compleixin les Escriptures dels profe-tes.” Aleshores, tots els deixebles es van escapolir i el deixaren sol.
Davant del Sanedrí
(Mc 14,53-65 Lc 22,54-55.63-71 Jn 18,13-24)
57Els qui havien agafat Jesús el van dur a casa del gran sacerdot Caifàs, on s’ha-vien reunit els mestres de la Llei i els ancians.
58Pere el seguia de lluny, fins arribar al pati del gran sacerdot; va entrar dins i s’assegué entre els criats per veure què passaria.
59Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoniatge fals contra Jesús, per fer-lo matar,
60però no el trobaven, malgrat que s’havien presentat molts testimonis fal-sos. Finalment se’n van presentar dos
61que van declarar: “Aquest ha dit: Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”
62Aleshores el gran sacerdot es va aixecar i va dir a Jesús: “¿No tens res a dir? Què és això que aquests testifi-quen contra tu?”
63Però Jesús callava. El gran sacerdot va insistir: “Et conjuro pel Déu vivent que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu.”
64Jesús li contestà: “Tu ho has dit. A més, us dic que des d’ara veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós i venint entre els núvols del cel.”
65Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà les vestidures tot dient: “Ha blasfe-mat! Quina necessitat tenim de més testimonis? Ja heu sentit la blasfèmia.
66Què us sembla?” Ells van respondre: “És reu de mort.”
67Aleshores li escopien a la cara i li donaven cops de puny, i uns altres el bufetejaven
68tot dient: “Profetitza’ns, Crist; qui t’ha pegat?”
La negació de Pere
(Mc 14,66-72 Lc 22,56-62 Jn 18,15-27)
69Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati, i se li va acostar una criada que li va dir: “Tu també anaves amb Jesús el galileu.”
70Però ell ho va negar davant de tots dient: “No sé de què em parles.”
71Quan se n’anava cap al portal, una altra el va veure i digué als qui eren allà: “Aquest també anava amb Jesús, el Natzarè.”
72Però ell ho tornà a negar amb ju-rament: “No conec aquest home.”
73Poc temps després, els qui eren allà s’acostaren a Pere i li van dir: “Ben segur que tu ets un d’ells, perquè fins i tot es nota en la teva parla.”
74Llavors Pere va començar a maleir i a jurar: “No conec aquest home.” Tot d’una un gall va cantar,
75i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti, tu m’hauràs negat tres vegades.”
I, sortint a fora, plorà amargament.
Currently Selected:
MATEU 26: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya