LLUC 2
2
Naixement de Jesús
(Mt 1,18-25)
1S’esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l’imperi.
2Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria.
3I tothom anava a empadronar-se, ca-dascú a la seva localitat.
4També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s’anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David,
5a empadronar-se juntament amb Ma-ria, la seva muller, que estava encinta.
6Mentre eren allà se li va complir el temps del part,
7i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menja-dora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala d’hostes.
L’anunci als pastors
8En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat.
9Se’ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits.
10Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble:
11avui, a la ciutat de David, us ha nas-cut un Salvador, que és el Crist, el Senyor.
12Això us servirà d’indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora.”
13Tot d’una s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient:
14“Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima.”
15Així que els àngels els van deixar, anant-se’n cap al cel, els pastors deien entre ells: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer.”
16Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infantó ajagut a la men-jadora.
17Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen;
18i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.
19Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor.
20Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat.
Presentació de Jesús al temple
21Quan es van complir els vuit dies preceptuats i hagueren de circumcidar-lo, li van posar el nom de Jesús, com l’havia anomenat l’àngel abans de la seva concepció.
22Arribat el dia de la purificació, tal com mana la Llei de Moisès, el van pujar a Jerusalem a fi de presentar-lo al Senyor.
23Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà tingut com a consagrat al Senyor.
24I per oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, tal com espe-cifica la Llei del Senyor.
25Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell.
26L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor.
27Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei,
28Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:
29“Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent,
segons la teva promesa,
30perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
31que has posat a disposició de tots els pobles;
32llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.”
33El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell.
34Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Is-rael, i com a estendard de controvèrsia,
35i a tu mateixa una espasa et traspas-sarà l’ànima, perquè així quedin al des-cobert els sentiments de molts cors.”
36Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit
37i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.
38S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem.
39Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
40I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.
Jesús en el temple
41Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per les festes de Pasqua.
42Quan ell tenia dotze anys van pujar, com de costum, a la festa.
43I, acabats els dies, quan se’n torna-ven, el noi Jesús es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n’ado-nessin.
44Ells, creguts que era a la caravana, feren camí fins al cap de la jornada. Llavors es van posar a buscar-lo entre els parents i coneguts,
45i com que no el van trobar, se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
46Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut enmig dels mestres, es-coltant-los i fent-los preguntes.
47Tots els qui el sentien s’admiraven de la seva intel·ligència i de les respos-tes que donava.
48En veure’l, es van quedar atònits, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Mira amb quina ànsia t’estàvem buscant el teu pare i jo.”
49Ell els contestà: “Per què em bus-càveu? No sabíeu que jo he d’estar per les coses del meu Pare?”
50Ells, però, no acabaven d’entendre la resposta.
51Després baixà amb ells a Natzaret i els estigué submís. I la seva mare guardava dins el cor el record de tot allò.
52Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.
Currently Selected:
LLUC 2: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya