Comença aquí | Primers passos amb JesúsMostra

Marc 6-7 | Enviat a servir

Avui som a Marc 6, i és hora d'entrar en joc. Seguir Jesús mai ha estat un esport d'espectadors, i els deixebles estan a punt de sortir a jugar.

Això també et passa per tu. Si segueixes Jesús, estàs cridat al ministeri, sense excepcions. Ara, si no ets creient, la invitació és oberta. Però tingues en compte que no se t'ha convidat a formar part d'una institució, no se t'ha cridat a un moviment.

Què significa això per als deixebles? Estan a punt de saber-ho. Marc 6, vers 7:

"Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes".

Observa que Jesús els envia. El ministeri no és esperar que vingui la gent, és sortir allà on hi ha la necessitat. I els envia de dos en dos: el ministeri és un esport d'equip. I els dóna autoritat: l'autoritat de Déu.

I els dóna instruccions. Verset 8:

"No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa".

Per tant, la seva primera missió és una lliçó de fe. No hi ha provisions, només fe. Tot i això, les instruccions no són les mateixes cada vegada. Més tard, Jesús els enviarà en una altra missió amb provisions. La missió no és una fórmula ni una recepta, sinó que és una aventura i la veritable clau és rebre les indicacions del Senyor cada vegada. Seguir Jesús significa seguir instruccions i confiar sempre en Déu. Amb les mans buides o amb tots els subministres, confia que Déu proveirà.

Llavors, com funciona? Verset 12:

"Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli”.

I ho van fer! Van confiar, i Déu va proveïr. Van tornar a Jesús per donar-li el seu informe, però ben aviat es va reunir una multitud, i al verset 31 va dir als deixebles:

"Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica".

Aquesta és una regla essencial del ministeri: descansar amb Jesús. Arriben a un lloc solitari, però la gent hi arriba primer. Ho sento nois, aquesta vegada no hi ha descans. Verset 34:

"Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí".

Sempre em sorprèn la capacitat de compassió de Jesús. Compassió significa “patir amb”, i Jesús ho va fer. Va veure les seves necessitats i se'n va fer càrrec. I va ensenyar els deixebles a fer-se'n càrrec.

Bé, Jesús va continuar ensenyant i es va fer tard. Hi havia molta gent, era un lloc remot i els calia menjar. Els deixebles diuen a Jesús que els enviï a casa seva. Prou raonable. Verset 37:

"Però Jesús els respongué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos"

Para atenció. Els deixebles veuen la necessitat i Jesús els diu que els alimentin ells. Però no n’hi ha prou. Ni de broma! Som enmig del no-res!

Però recorda el que acabaven d’aprendre: amb les mans buides o proveït completament, confia que Déu proveirà. Verset 38:

"Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: – Cinc pans i dos peixos"

Es tracta de pa i peix per a uns quants, no per a milers. Però, estigues atent. Diuen a la gent que s’assegui i, al vers 41,

"Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent”.

Queda't amb això un moment. Para i mira amb cura. Jesús va donar gràcies, va partir els pans i va donar a cada deixeble - quant?

Possa't al seu lloc. Mires les mans: potser mig pa, una mica de peix. Mires cap amunt: centenars de persones. Però Jesús ha dit que els alimentis i, per tant, els alimentes. Verset 42:

"Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes”.

És fantàstic. I encara passa. He escoltat moltes històries de pans i peixos en la vida real dels meus companys en el ministeri. Les organitzacions que assisteixen a les víctimes d'huracans al sud, les que alimenten els pobres a Mèxic, i molts altres. De vegades, un camió apareix del no res. De vegades, un petit subministrament dura molt més del que caldria. Miracles genuïns, però sempre enmig d’una necessitat. Sempre al ministeri de la compassió.

Mentre llegeixes Marc 6 i 7, observa els miracles de Jesús. Està exhibint-se o mostra compassió? Està ensenyant als deixebles a fer miracles, o a cuidar i ajudar fins i tot quan la necessitat és molt més gran del que poden proveir?

Vaig aprendre fa molt de temps que jo no sóc suficient. Però el ministeri és una crida a quelcom més gran que nosaltres, una tasca que no podem fer sols.

I tu què? Tens el que cal per ajudar a totes aquestes persones? No? Jo tampoc. Però Jesús va dir ves-hi, per tant, anem-hi. amb les mans buides o amb tots els subministres, confia en Déu... i entra en joc.

Per a reflexionar i debatre:

• Què creus que Jesús ensenyava els deixebles quan els va enviar sense diners? I quan els va dir que alimentessin 5.000 persones sense menjar suficient? Aquestes lliçons, són valides actualment?
• Quina és la teva experiència en el servei a Déu i l'ajuda als altres? Comparteix la teva història.
• Si poguessis fer qualsevol cosa per Déu, què seria?