Comença aquí | Primers passos amb JesúsMostra

Marc 16 i Lluc 24 | Ressuscitat

Benvinguts de nou, amics. Avui és un gran dia. Ens vem quedar a la creu. Es va confirmar que el cos de Jesús era mort, embolicat en lli i col·locat en una tomba. L'entrada es va tapar amb una gran pedra i es va posar una guàrdia romana per guardar-la. Va passar un dia. I un altre. Els jueus descansaven el dissabte, i ara som al diumenge al matí ben d'hora.

Marc 16 comença just després de la sortida del sol. Algunes dones porten espècies a la tomba per honorar el difunt. I es pregunten: com mouran la pedra? El verset 4 diu:

"Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. Ell els diu: – No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.”

El verset 8 ens diu que les dones estàven “plenes d'esglai i tremoloses”. No és cosa de broma. Esperen un cadàver i troben un àngel viu. I se'ls diu que vagin a explicar-ho als deixebles. Què vol dir tot això?

I tot això va ser una sorpresa? Observa l’última frase del verset 7, “tal com us ho va dir.” Jesús va parlar d’això: va dir als deixebles que havia de morir i ressuscitar. Però de vegades no escoltem la crua veritat. Recordeu com Pere va intentar parlar-ne amb Jesús. No ho van entendre. Per què Jesús ha hagut va morir?

La història de la resurrecció es recull en els quatre evangelis i cada escriptor comparteix diferents parts d'aquell dia. Anem al relat de Lluc per ajudar-nos a respondre aquesta pregunta. Diu Lluc 24:13:

"Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: – Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?"

La història que segueix és fenomenal. Dos deixebles caminen junts, dolguts i preocupats perquè Jesús havia mort. Simplement no poden trobar-hi el sentit. Un estrany se suma a ells: els pregunta de què parlen. I li parlen de Jesús, "un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble". Però havia estat crucificat. Havia mort. El verset 21 diu,

"Nosaltres esperàvem que ell seria..."

Nosaltres esperàvem.Però també li expliquen les notícies que van rebre d'algunes de les dones que havíen anat a la tomba. Ara ja no saben què pensar. I, en tota aquella estona, no saben que parlen amb Jesús! Al verset 25:

"Els va dir:"Aleshores Jesús els digué: – Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.”

Això és bonic. Jesús lliura el missatge de tota una vida i teixeix tota la Bíblia per mostrar-los: tot apuntava cap a la creu i a la resurrecció. El Messies havia de morir. Per què?

Aquesta pregunta ens torna al cor de la qüestió: l'amor. Déu ens estima.

"Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres" (1 Joan 3:16).

Jesús va haver de morir perquè ens estima. Va morir perquè poguessim esser perdonats. A Romans s'explica així:

"La paga del pecat és la mort" (Romans 6:23).

Això significa que tots els nostres pecats contra Déu mereixen la mort. Ens va donar la vida, en vem abusar i la vam utilitzar malament i el càstig just és la mort. Però Déu ens estima. Ens estima tant que va donar al seu únic Fill per a que ocupés el nostre lloc. A la creu, Jesús, que mai no va pecar, va agafar tot el nostre pecat, va pagar el preu complet i va morir al nostre lloc.

Però la mort no va ser el final. Jesús va venir a conquerir la mort. I Déu el va tornar a la vida. I el poder que va ressuscitar Jesús dels morts és el mateix poder que ens ressuscita. Jesús ens fa nous. El vell s'ha acabat, el nou ja és aquí.

I observa el moment. Jesús va morir per nosaltres mentre érem pecadors (Romans 5: 8). Ell no va esperar a que fóssim bons. Ens va estimar en el pitjor, quan érem els seus enemics. Això és amor de veritat.

Aquest sacrifici fenomenal, aquest amor inimaginable, ho canvia tot. És esperança. Esperança per a qualsevol. Aquest amor transforma les persones. Les persones que he comentat, les que estimen sacrificant-se a si mateixes, no sempre van ser així. Però l’amor que va mantenir Jesús a la creu i el poder que el va alçar de la mort són vius i actius avui dia. I quan s’apoderen d’una vida: és digne de contemplar.

Com vivim això avui? Llegeix Lluc 24, i ens tornarem a trobar aquí per a Colossencs.

Per a reflexionar i debatre

• Per què va haver de morir Jesús a la creu?
• Romans 5: 8 diu que Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. Què significa aquest amor?
• Romans 8:11 diu que el mateix Esperit que va ressuscitar Jesús entre els morts també ens donarà nova vida. Has vist proves d’això en la teva vida?