Comença aquí | Primers passos amb JesúsMostra

Marc 12-13 | Per l'amor de Déu

Benvingut de nou. Avui assumim dos temes en fort contrast: la hipocresia religiosa i l’amor incondicional. La disparitat entre aquests dos temes és tan sorprenent avui com mai. La hipocresia ens allunya de la religió; no obstant, l'extraordinari amor de Déu ens torna a cridar. Però, com compatibilitzem aquesta divisió?

Aquí a l'evangeli de Marc, és la divisió mateixa la que ens porta la història ràpidament. Hem estat seguint la història de Jesús des de fa una setmana, però per als deixebles han passat tres anys i Marc 12 ens porta a la darrera setmana de la vida de Jesús. El lloc és Jerusalem, i una gran munió s'ha congregat de tot Israel per celebrar la festa de la Pasqua.

La Pasqua és una celebració religiosa, en la que els jueus commemoren com Déu els va rescatar de l'esclavatge i els va salvar de la mort per la sang d'un xai. Ara per ara, només sabeu que la ciutat és plena de festes, i tothom parla de Jesús. No obstant això, les opinions sobre Jesús estan molt dividides. A molts els sorprenen els seus miracles i els seus ensenyaments, però els líders religiosos estan enfadats. Menyspreen la compassió de Jesús: no poden entendre el seu amor pels pecadors.

Com és que algunes persones poden mostrar-se tan dedicades a Déu i tan desprovistes d’amor? Havien estudiar la llei de Déu, però no havien entès l'important. Jesús els va anomenar hipòcrites, que honoràven Déu amb els llavis mentre el seu cor estava lluny de Déu (Marc 7: 6). Quan Jesús va arribar a Jerusalem la setmana anterior, va comprovar que havien transformat la Pasqua en una oportunitat més per treure diners de la gent.

Per a mi, el conflicte recull aquí una profunda divisió en la pràctica cristiana fins avui. Jesús ens va ordenar estimar. Els cristians estan marcats per l’amor. Però massa sovint se’ns coneix per una hipocresia sense judici i sense compassió. Ens assemblem als mateixos de qui Jesús parlava. No hauria de ser així.

Quant als líders religiosos, Jesús va exposar la seva avarícia i arrogància una vegada i una altra, i ara estan buscant una manera de matar-lo. Al capítol 12, desafien a Jesús amb una barreja de preguntes. Posen en dubte l’autoritat de Jesús i intenten posar-lo en evidència amb alguna cosa complicada de la llei de Déu. La ironia en tot això és que aquests homes que estaven tan dedicats a la minuciositat de la llei de Déu no havien entès el cor d'aquesta llei.

Tanmateix, n'hi havia un que no era com els altres. Mireu el vers 28:

"Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: – Quin és el primer de tots els manaments?"

Gran pregunta.

"El primer és:", va respondre Jesús,"Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces." (Marc 12: 29-30).

Per tant, el manament més gran comença amb el recordatori que el Senyor és un. La Bíblia ensenya que el Pare és Déu, Jesús és Déu i l'Esperit Sant és Déu. Malgrat això, tots tres estan units com un sol Senyor. I el manament és estimar Déu amb tot! Jesús continua:

"El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests." (Marc 12:31).

Per tant, la llei es resumeix en amor. La voluntat de Déu per a nosaltres és més que un llibre de normes. És amor: estima Déu, estima els altres. El verset 32 diu:

"És veritat, mestre", va respondre l'home. "Amb tota la raó dius... "

Caram! En un mar d’hipòcrites, un home fa una pregunta genuïna i pren la resposta al seu cor. Mostra humilitat i, quan Jesús veu la saviesa de l’home, li diu: “No ets pas lluny del Regne de Déu”.

Ara mira el contrast. Els hipòcrites parlaven de la llei amb el cor lluny de Déu. Però aquest home es va apropar prop al regne de Déu quan va comprendre que l’amor és el cor mateix de la llei. Estima Déu i estima els altres.

L’amor al qual ens crida Jesús és una revolució. Estimar el proïsme, estimar els pecadors, estimar els nostres enemics. Estimar incondicionalment: amb una gràcia raonable i una pietat desbordant. Les nostres majors obres per a Déu són inútils i buides si no estimem (1 Corintis 13: 1-3).

I aquí trobem un altre costat de la història cristiana. Gent que no jutja els altres, sinó que mostra compassió. Gent que emprèn els actes més sorprenents d’amor sacrificat, que té cura de l’orfe i la vídua, dels desposseïts i marginats - independentment de la raça o creença, religió, gènere o sexualitat o qualsevol altra cosa. Entreguen la seva vida. Aquesta gent em sorprèn. Simplement... estimen.

Prego que tinguis la benedicció de conèixer algunes d’aquestes persones. Prego encara més perquè siguem aquestes persones. I on podem aprendre aquest tipus d’amor? Segueix Jesús, i ho veurem aviat.

Per a reflexionar i debatre

• Quins diu Jesús que són els dos manaments més importants? (v. 29-31). Per què creus que són tan importants?


• Has conegut persones que es centren en les lleis de Déu, però no ha entès el cor de l’amor de Déu? Perquè creus que passa això?


• Has conegut persones que mostren l’amor incondicional de Déu de manera real i pràctica? Comparteix la seva història.