Comença aquí | Primers passos amb JesúsMostra

Marc 14-15 | La creu

Benvinguts de nou, amics. Avui el nostre viatge ens apropa a Marc 14 i a la cruïlla de la història. La multitud de Jerusalem creix a mesura que arriba el dia de la festa. Entre els líders jueus s'està creant una conspiració: un complot per eliminar Jesús. A mesura que la tensió augmenta, Jesús s'emporta els seus deixebles a banda per celebrar la Pasqua junts en una sala elevada.

Quan els deixebles s’ajeuen per al sopar, Jesús revela que un d’ells el trairà. La traïció és una ferida profunda i Jesús ho sap bé. Ara per ara, Judes s’asseu amb Jesús com a amic. I al vers 22,

"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: – Preneu: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: – Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom".

Ho anomenem Comunió. Els cristians ho honoren arreu del món fins avui, amb pa per recordar el cos de Jesús trencat a la creu i amb vi per recordar la sang de Jesús. Jesús estableix un nou pacte - una nova relació entre Déu i l'home - en la seva sang. Aquí hi ha un simbolisme i un significat profunds, però, per ara, n’hi ha prou de recordar Jesús.

La nit avança. Judes surt amb mala intenció. Acaben l’àpat, Jesús prega, i els condueix a un jardí proper anomenat Getsemaní.

És mitja nit, però una lluna plena il·lumina la foscor. Jesús pren tres deixebles a banda i els comparteix el que té al cor,

"Sento a l’ànima una tristor de mort".

Ell els demana que preguin, després passa temps sol pregant i demana al Pare "que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora".

Torna i troba els deixebles adormits. Els desperta i torna a pregar. Torna. Dormen de nou. Però ara s’ha acabat el temps i Judas ha tornat amb un batalló de soldats. La traïció és completa. Arresten a Jesús i el porten a judici davant el gran sacerdot.

Ara és divendres, just abans de la sortida del sol. Jesús es troba davant de Caifàs, el gran sacerdot. Al verset 56:

"molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven".

Es llençaven acusacions, però al vers 61,

"Ell [Jesús] callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué: – ¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? Jesús respongué: – Sí, sóc jo".

I per això, i només per això, el gran sacerdot condemna Jesús per blasfèmia, per afirmar ser qui deia.

Els líders jueus fan lligar Jesús i el condueixen al governador romà, Ponç Pilat. Marc 15, verset 2:

"Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus?

"Ell li respongué: – Tu ho dius"

Un cop més es llencen acusacions sobre Jesús, però ell no respon. Només respon a les preguntes sobre qui és. Això és l’important.

Les acusacions simplement no encaixen i Pilat es resisteix a condemnar un home innocent. Però els sacerdots amenacen amb una rebel·lió. Al vers 12,

"Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?"

"Crucifica'l!"

"Però quin mal ha fet?"

Ells cridaren encara més fort: - Crucifica'l!"

I Pilat va cedir. Jesús va ser colpejat brutalment i el van portar al palau amb tota una companyia de soldats. Es burlen d'ell amb una corona d’espines, una túnica porpra, cops i escopinades. Jesús ha deixat clar qui és, i els guàrdies també són clars sobre el que pensen.

Acaben amb la seva diversió sàdica i condueixen Jesús al Gòlgota. Al vers 24:

"... el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus, a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren".

La crucifixió és un testimoni de la crueltat desvergonyida de la humanitat. Era un càstig espantós pel crim, i els romans volien que tothom sabés exactament per què era crucificat cada home. Així que hi pengen un cartell amb el seu "crim". L'acusació contra ell diu simplement: "El rei dels jueus".

Passen tres hores de dolor torturador. I al vers 33:

"Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda".

Deixa la història un moment i queda't en aquesta foscor. Escolta les burles cíniques, les dones que ploren i la freda confiança dels guàrdies. I hi ha davant teu un home a la creu. El rètol sobre el seu cap diu: "el rei dels jueus".

Qui és aquest home?

I mentre estàs allà preguntant-ho, vers 37:

"Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: – És veritat: aquest home era Fill de Déu"

Ja s'ha acabat. Pilat envia un altre centurió per confirmar la mort clavant-li una fulla llarga al costat. Fos qui fos, ja estava mort. I mentre et desvies per allunyar-vos de tot allò, un desconegut t'atura. "Qui creus tu que era?"

Aleshores, què dius? Qui era Jesús?

Per a la reflexionar i debatre

• En els seu judici, per què creieu que Jesús només responia a les preguntes sobre qui és? Per què era tan important?


• Què significa per a tu la crucifixió de Jesús? Comparteix la teva història.