Himne De La Gràcia

Emmanuel, Déu Amb Nosaltres

Donant Sentit a la Teva Vida

UNA COSA

Donant Gràcies

Segons el Cor de Déu

Assedegats

Entendre la voluntat de Déu

5 Pregàries d'humilitat

Rut: una història de l'amor redemptor de Déu

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch18" data-usfm="GEN.18">
 <div class="label">18</div><div class="s1">L&#8217;aparici&#243; de Mambr&#233;</div><div class="p"> 1El Senyor s&#8217;aparegu&#233; a Abraham a les Alzines de Mambr&#233;. Abraham seia a l&#8217;entrada de la tenda, quan la calor del dia era m&#233;s forta, 2i va veure tres homes drets a prop d&#8217;ell. Tan bon punt els vei&#233;, corregu&#233; a trobar-los des de l&#8217;entrada de la tenda,#x es va prosternar fins a tocar a terra 3i digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Senyor, si m&#8217;has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aqu&#237; amb el teu servent. 4Permeteu#x que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l&#8217;ombra d&#8217;aquest arbre. 5Entretant anir&#233; a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el cam&#237;. &#201;s per aix&#242; que heu passat prop del vostre servent.</div><div class="p">Ells li van respondre:</div><div class="p">&#8211; Fes tal com has dit.</div><div class="p"> 6Abraham entr&#224; de pressa a la tenda i digu&#233; a Sara:</div><div class="p">&#8211; Corre, pren tres mesures#x de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.</div><div class="p"> 7Despr&#233;s va c&#243;rrer cap al ramat, tri&#224; un vedell tendre i gras i el don&#224; al mosso perqu&#232; el prepar&#233;s de seguida. 8Quan l&#8217;animal ja era a punt, va prendre mat&#243;, llet i la carn del vedell, els ho serv&#237; i es qued&#224; dret al costat d&#8217;ells a l&#8217;ombra de l&#8217;alzina, mentre ells menjaven.</div><div class="p"> 9Llavors li van preguntar:</div><div class="p">&#8211; On &#233;s Sara, la teva esposa?</div><div class="p">Abraham va respondre:</div><div class="p">&#8211; &#201;s dintre la tenda.</div><div class="p"> 10Un dels hostes#x va afegir:</div><div class="p">&#8211; L&#8217;any vinent tornar&#233; per aquest temps i Sara, la teva esposa, haur&#224; tingut un fill.#x</div><div class="p">Sara ho sentia des de l&#8217;entrada de la tenda, darrere d&#8217;Abraham.</div><div class="p"> 11Abraham i Sara ja eren vells, carregats d&#8217;anys. Sara, que ja havia passat l&#8217;edat de tenir fills, 12es pos&#224; a riure per dins#x tot dient-se: &#171;&#191;A les meves velleses tornar&#233; a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor,#x tamb&#233; &#233;s vell?&#187;</div><div class="p"> 13El Senyor digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Com &#233;s que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? 14Hi ha res impossible per al Senyor?#x L&#8217;any vinent tornar&#233; per aquest temps i Sara haur&#224; tingut un fill.#x</div><div class="p"> 15Sara, mentint#x per por, va assegurar que no havia rigut, per&#242; ell va insistir:</div><div class="p">&#8211; S&#237; que has rigut!</div><div class="s1">Abraham intercedeix per Sodoma</div><div class="p"> 16Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. 17El Senyor es deia: &#171;Per qu&#232; haig d&#8217;amagar a Abraham el que far&#233;? 18Abraham s&#8217;ha de convertir en un poble gran i poder&#243;s,#x tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.#x 19Jo m&#8217;he fet meu Abraham perqu&#232; mani als seus fills i als seus descendents que no s&#8217;apartin dels meus camins i siguin rectes i justos;#x aix&#237; jo complir&#233; a favor d&#8217;ell tot el que li he prom&#232;s.&#187;</div><div class="p"> 20Llavors el Senyor digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; El clam que puja contra Sodoma i Gomorra &#233;s molt fort. &#201;s greu, el seu pecat. 21Hi baixar&#233; i veur&#233; si les seves obres corresponen al clam que m&#8217;arriba. Sigui el que sigui, ho sabr&#233;.</div><div class="p"> 22Els dos homes que acompanyaven el Senyor se&#8217;n van anar cap a Sodoma, per&#242; Abraham es qued&#224; encara davant d&#8217;ell. 23Llavors Abraham s&#8217;acost&#224; i digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; &#191;De deb&#242; que far&#224;s desapar&#232;ixer tant el just com el culpable? 24Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. &#191;De deb&#242; que els far&#224;s desapar&#232;ixer? &#191;No perdonar&#224;s aquest lloc per amor d&#8217;aquells cinquanta? 25Mai de la vida no far&#224;s una cosa aix&#237;! &#191;Exterminar&#224;s el just amb el culpable? &#191;Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! &#191;El qui judica tota la terra, no far&#224; just&#237;cia?</div><div class="p"> 26El Senyor va respondre:</div><div class="p">&#8211; Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d&#8217;ells perdonaria tota la ciutat.</div><div class="p"> 27Abraham va insistir:</div><div class="p">&#8211; Goso parlar al Senyor, jo que s&#243;c nom&#233;s pols i cendra. 28Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. &#191;Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?</div><div class="p">El Senyor li va dir:</div><div class="p">&#8211; No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.</div><div class="p"> 29Abraham va tornar a parlar:</div><div class="p">&#8211; Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s quaranta.</div><div class="p">El Senyor va respondre:</div><div class="p">&#8211; No ho faria, per consideraci&#243; a aquests quaranta.</div><div class="p"> 30Abraham va continuar:</div><div class="p">&#8211; Que el meu Senyor no s&#8217;enfadi si insisteixo. Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s trenta.</div><div class="p">El Senyor respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No ho faria si n&#8217;hi trobava trenta.</div><div class="p"> 31Abraham va insistir:</div><div class="p">&#8211; Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s vint.</div><div class="p">El Senyor va respondre:</div><div class="p">&#8211; No la destruiria, per consideraci&#243; a aquests vint.</div><div class="p"> 32Abraham insist&#237; novament:</div><div class="p">&#8211; Que el meu Senyor no s&#8217;enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s deu.</div><div class="p">El Senyor li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No la destruiria, per consideraci&#243; a aquests deu.#x</div><div class="p"> 33Quan acab&#224; de parlar amb Abraham, el Senyor se n&#8217;an&#224;, i Abraham se&#8217;n torn&#224; al lloc on vivia.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="GEN.19">
 <div class="label">19</div><div class="s1">Lot se salva i les ciutats de la plana s&#243;n destru&#239;des#x</div><div class="p"> 1Cap al tard, els dos &#224;ngels#x van arribar a Sodoma. Lot s&#8217;estava assegut a la porta de la ciutat.#x En veure&#8217;ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prostern&#224; fins a tocar a terra amb el front. 2Despr&#233;s va dir:</div><div class="q1">&#8211; Si us plau, senyors meus, feu-me l&#8217;honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Dem&#224; al mat&#237; continuareu el vostre cam&#237;.</div><div class="p">Ells van respondre:</div><div class="p">&#8211; No cal. Farem nit a la pla&#231;a.</div><div class="p"> 3Per&#242; Lot va insistir tant que van anar a casa d&#8217;ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.</div><div class="p"> 4Encara no se n&#8217;havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepci&#243;. 5Cridaven Lot i li deien:</div><div class="p">&#8211; On s&#243;n els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d&#8217;ells.#x</div><div class="p"> 6Lot va sortir a l&#8217;entrada, tanc&#224; la porta darrere seu 7i els va dir:</div><div class="p">&#8211; Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat! 8Tinc dues filles encara verges; us les traur&#233; perqu&#232; en feu el que vulgueu. Per&#242; no feu res a aquests homes: s&#243;n hostes que s&#8217;han acollit sota el meu sostre.#x</div><div class="p"> 9Ells van contestar:</div><div class="p">&#8211; Fora d&#8217;aqu&#237;! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!</div><div class="p">Van emp&#232;nyer Lot amb tota la for&#231;a i s&#8217;acostaren a la porta per esbotzar-la. 10Per&#242; els dos homes van treure la m&#224;, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta. 11I a tota aquella gent que eren davant l&#8217;entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs;#x aix&#237; no van ser capa&#231;os de trobar l&#8217;entrada.</div><div class="p"> 12Llavors els hostes van dir a Lot:</div><div class="p">&#8211; Qui et queda encara aqu&#237;? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d&#8217;aquesta ciutat. 13El clam que ha arribat davant el Senyor des d&#8217;aquest lloc &#233;s tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.</div><div class="p"> 14Lot an&#224; a avisar els seus futurs gendres, els qui s&#8217;havien de casar amb les seves filles, i els va dir:</div><div class="p">&#8211; De seguida! Sortiu d&#8217;aquest lloc, perqu&#232; el Senyor vol devastar la ciutat!</div><div class="p">Per&#242; els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.</div><div class="p"> 15A trenc d&#8217;alba, els dos &#224;ngels van donar pressa a Lot:</div><div class="p">&#8211; Corre, emporta&#8217;t de casa la teva dona i les teves dues filles que s&#243;n aqu&#237;, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.</div><div class="p"> 16Veient que Lot s&#8217;entretenia massa, com que el Senyor se n&#8217;havia compadit, els &#224;ngels el van agafar per la m&#224; juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.</div><div class="p"> 17Un cop fora, li van dir:</div><div class="p">&#8211; Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t&#8217;aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.</div><div class="p"> 18Lot els va dir:</div><div class="p">&#8211; No, senyor meu! 19Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m&#8217;has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m&#8217;haur&#233; refugiat a la muntanya, ja m&#8217;haur&#224; atrapat el desastre i morir&#233;. 20Mira, aqu&#237; hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m&#8217;hi refugiar. &#201;s molt petita. Deixa-m&#8217;hi refugiar per salvar la vida.</div><div class="p"> 21Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Fins en aix&#242; et vull afavorir: no arrasar&#233; la ciutat de qu&#232; em parles. 22Corre, v&#233;s a refugiar-t&#8217;hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.</div><div class="p">Per aix&#242; la ciutat es diu S&#243;ar.#x</div><div class="p"> 23Quan el sol sortia, Lot va arribar a S&#243;ar, 24i a l&#8217;instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc#x sobre Sodoma i&#160;Gomorra. 25Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i&#160;tota la vegetaci&#243;.#x 26La dona de Lot va mirar enrere i es convert&#237; en una est&#224;tua de sal.#x</div><div class="p"> 27Abraham va anar de bon mat&#237; a l&#8217;indret on s&#8217;havia aturat per parlar amb el Senyor.#x 28Va mirar, des d&#8217;all&#224; dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagu&#233;s una fornal.</div><div class="p"> 29Aix&#237; D&#233;u, quan va destruir les ciutats de la plana, es record&#224; d&#8217;Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perqu&#232; no es trob&#233;s enmig de la cat&#224;strofe.</div><div class="s1">Lot i les seves filles</div><div class="p"> 30Lot, que tenia por de quedar-se a S&#243;ar, va pujar des d&#8217;aquesta ciutat per anar-se&#8217;n a viure a la regi&#243; muntanyosa#x amb les seves dues filles. Es van instal&#183;lar en una cova.</div><div class="p"> 31La filla gran va dir a la petita:</div><div class="p">&#8211; El nostre pare &#233;s vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres tal com fan arreu. 32Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: aix&#237; tindrem descendents seus.</div><div class="p"> 33Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n&#8217;adon&#233;s, ni de quan ella s&#8217;hi va ajeure ni de quan es va aixecar.</div><div class="p"> 34L&#8217;endem&#224;, la gran digu&#233; a la petita:</div><div class="p">&#8211; Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li beure vi tamb&#233; aquesta nit i v&#233;s a dormir amb ell: aix&#237; tindrem descendents seus.</div><div class="p"> 35Aquella nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se n&#8217;adon&#233;s, ni de quan ella s&#8217;hi va ajeure ni de quan es va aixecar.</div><div class="p"> 36Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. 37La gran va tenir un fill i li va posar el nom de Moab. &#201;s l&#8217;avantpassat dels actuals moabites. 38Tamb&#233; la petita va tenir un fill i li va posar el nom de Benamm&#237;. &#201;s l&#8217;avantpassat dels actuals ammonites.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch20" data-usfm="GEN.20">
 <div class="label">20</div><div class="s1">Abraham i Abim&#232;lec</div><div class="p"> 1Abraham se&#8217;n va anar cap a la regi&#243; del N&#232;gueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Despr&#233;s va emigrar cap a Guerar.#x</div><div class="p"> 2Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva.#x Abim&#232;lec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. 3Per&#242;, de nit, D&#233;u es va apar&#232;ixer en somnis#x a Abim&#232;lec i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Morir&#224;s, perqu&#232; has pres aquesta dona que ja &#233;s del seu marit.</div><div class="p"> 4Abim&#232;lec, que encara no l&#8217;havia tocada, va respondre:</div><div class="p">&#8211; Senyor, &#191;&#233;s que vols matar gent innocent? 5Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella tamb&#233; ha dit que Abraham era el seu germ&#224;. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.#x</div><div class="p"> 6Encara en somnis, D&#233;u li va replicar:</div><div class="p">&#8211; Ja ho s&#233;, que anaves de bona fe; per aix&#242; he fet que no pequessis contra mi i no he perm&#232;s que la toquessis. 7Ara, doncs, torna la dona al seu marit. &#201;s un profeta. Ell pregar&#224; per tu i salvar&#224; la teva vida. Per&#242;, si no la tornes, s&#224;pigues que tu i els teus morireu.</div><div class="p"> 8Abim&#232;lec s&#8217;aixec&#224; de bon mat&#237;, va cridar els homes de palau i els explic&#224; tot el cas. Ells es van esglaiar. 9Llavors Abim&#232;lec va fer cridar Abraham i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; ens has fet? En qu&#232; t&#8217;he of&#232;s perqu&#232; ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T&#8217;has portat malament amb mi.</div><div class="p"> 10I Abim&#232;lec va preguntar a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; havies vist, per a fer aix&#242; que has fet?</div><div class="p"> 11Abraham va contestar:</div><div class="p">&#8211; Vaig pensar que potser en aquesta regi&#243; no hi havia temor de D&#233;u i que a mi em podien matar per prendre&#8217;m la meva dona. 12A m&#233;s, &#233;s veritat que Sara &#233;s germana meva: &#233;s filla del meu pare, per&#242; no de la meva mare. I ara &#233;s la meva muller. 13Per aix&#242;, quan D&#233;u em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: &#8220;Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que s&#243;c el teu germ&#224;.&#8221;</div><div class="p"> 14Llavors Abim&#232;lec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. 15Abim&#232;lec digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Disposa del meu territori. Estableix-te all&#224; on vulguis.</div><div class="p"> 16I a Sara li va dir:</div><div class="p">&#8211; Dono al teu germ&#224; mil peces de plata perqu&#232; les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.#x</div><div class="p"> 17-18A causa de Sara, la muller d&#8217;Abraham, el Senyor havia fet est&#232;rils totes les dones del palau d&#8217;Abim&#232;lec. Per&#242; Abraham va pregar D&#233;u, i D&#233;u va guarir Abim&#232;lec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch21" data-usfm="GEN.21.1+GEN.21.2+GEN.21.3+GEN.21.4+GEN.21.5+GEN.21.6+GEN.21.7+GEN.21.8+GEN.21.9+GEN.21.10+GEN.21.11+GEN.21.12+GEN.21.13+GEN.21.14+GEN.21.15+GEN.21.16+GEN.21.17+GEN.21.18+GEN.21.19+GEN.21.20+GEN.21.21">
 <div class="p">1El Senyor es va recordar#x de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia prom&#232;s. 2Tot i que Abraham ja era vell, Sara qued&#224; embarassada i li don&#224; un fill en el temps que D&#233;u li havia anunciat.#x 3Abraham va donar el nom d&#8217;Isaac al fill que li havia nascut de Sara. 4El dia vuit&#232;, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com D&#233;u li havia manat.#x</div><div class="p"> 5Abraham tenia cent anys quan li va n&#233;ixer el seu fill Isaac. 6Sara digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u ha fet que jo rigu&#233;s. Tothom qui ho s&#224;piga riur&#224; amb mi.#x</div><div class="p"> 7I afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!</div><div class="s1">Agar i Ismael#x</div><div class="p"> 8L&#8217;infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebr&#224; amb un gran banquet.</div><div class="p"> 9Un dia, Sara vei&#233; que el fill que l&#8217;eg&#237;pcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,#x 10i va dir a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d&#8217;aquesta esclava no ha de compartir l&#8217;her&#232;ncia amb el meu fill Isaac.#x</div><div class="p"> 11Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perqu&#232; Ismael tamb&#233; era fill seu. 12Per&#242; D&#233;u li va dir:</div><div class="p">&#8211; No et s&#224;piga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perqu&#232; la descend&#232;ncia que portar&#224; el teu nom ser&#224; la d&#8217;Isaac.#x 13Per&#242; del fill de l&#8217;esclava, com que &#233;s fill teu, tamb&#233; en far&#233; un gran poble.#x</div><div class="p"> 14Abraham es va llevar de bon mat&#237;, don&#224; pans i un bot d&#8217;aigua a Agar, li ho va posar tot a l&#8217;espatlla amb el nen#x i la&#160;va acomiadar. Ella se&#8217;n va anar errant pel desert de Beerxeba.#x 15Quan s&#8217;acab&#224; l&#8217;aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust 16i se n&#8217;an&#224; un tros lluny, a la dist&#224;ncia d&#8217;un tret d&#8217;arc, per no veure&#8217;l morir. All&#224; es va asseure plorant i sanglotant.</div><div class="p"> 17D&#233;u va sentir la veu del nen, i l&#8217;&#224;ngel de D&#233;u crid&#224; Agar des del cel, dient:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; tens, Agar? No tinguis por, que D&#233;u ha sentit com el nen cridava al lloc on &#233;s. 18Aixeca&#8217;t, pren l&#8217;infant a collib&#232; i agafa-li la m&#224;: jo far&#233; d&#8217;ell un gran poble.#x</div><div class="p"> 19Llavors D&#233;u li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi an&#224; a omplir el bot i va donar beure al noi.</div><div class="p"> 20D&#233;u era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d&#8217;arc. 21Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del pa&#237;s d&#8217;Egipte.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1CH">
 <div class="chapter ch1" data-usfm="1CH.1.28+1CH.1.29+1CH.1.30+1CH.1.31">
 <div class="p">28Abraham va tenir dos fills: Isaac i Ismael.#x</div><div class="p"> 29Aquests s&#243;n els seus descendents:</div><div class="p">A Ismael li van n&#233;ixer Nebaiot, el primog&#232;nit, Quedar, Adbeel, Mibsam, 30Mixm&#224;, Dum&#224;, Mass&#224;, Hadad, Tem&#224;, 31Jetur, Nafix i Quedma. Aquests s&#243;n els fills d&#8217;Ismael.#x</div><div class="p"> </div>
 </div>
 </div>
</div>

Reading the Bible in Historical Sequence Part 1Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats