Himne De La Gràcia

Emmanuel, Déu Amb Nosaltres

Donant Sentit a la Teva Vida

UNA COSA

Donant Gràcies

Segons el Cor de Déu

Assedegats

Entendre la voluntat de Déu

5 Pregàries d'humilitat

Rut: una història de l'amor redemptor de Déu

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch31" data-usfm="GEN.31">
 <div class="label">31</div><div class="s1">Jacob fuig de Laban</div><div class="p"> 1Jacob va sentir que els fills de Laban deien: &#171;Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s&#8217;ha fet ric a costa d&#8217;ell.&#187; 2A m&#233;s, Jacob s&#8217;adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d&#8217;abans. 3El Senyor va dir a Jacob:</div><div class="q1">&#8211; Torna al pa&#237;s dels teus pares, al lloc on vas n&#233;ixer. Jo ser&#233; amb tu.#x</div><div class="p"> 4Jacob va fer cridar Raquel i Lia perqu&#232; vinguessin al camp on tenia els seus ramats, 5i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d&#8217;abans; per&#242; el D&#233;u del meu pare &#233;s amb mi. 6Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces; 7i tanmateix s&#8217;ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Per&#242; D&#233;u no ha perm&#232;s que em fes mal. 8Si el vostre pare deia: &#8220;Les cries clapejades seran la teva paga&#8221;, tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: &#8220;Les cries tacades seran el teu sou&#8221;, tot el ramat paria bestiar tacat. 9D&#233;u ha pres el bestiar del vostre pare i me l&#8217;ha donat a mi. 10Una vegada, a l&#8217;&#232;poca en qu&#232; el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats. 11Durant el somni, l&#8217;&#224;ngel de D&#233;u em va cridar: &#8220;Jacob!&#8221; Jo vaig respondre: &#8220;Qu&#232; manes?&#8221; 12Ell em va dir: &#8220;Mira i fixa-t&#8217;hi b&#233;: tots els mascles que cobreixen les ovelles s&#243;n ratllats, clapats o tacats. &#201;s que jo veig tot el que Laban t&#8217;est&#224; fent. 13Jo s&#243;c el D&#233;u que se t&#8217;aparegu&#233; a Betel,#x on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometen&#231;a.#x Ara posa&#8217;t en cam&#237;, surt d&#8217;aquest pa&#237;s i torna al pa&#237;s on vas n&#233;ixer.&#8221;</div><div class="p"> 14Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:</div><div class="p">&#8211; &#191;&#201;s que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare? 15&#191;No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?#x 16Tota la riquesa que&#160;D&#233;u ha pres al nostre pare &#233;s nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que D&#233;u t&#8217;ha manat.</div><div class="p"> 17Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells. 18Es va endur tamb&#233; tot el bestiar i els altres b&#233;ns que havia adquirit a Padan-Aram i es pos&#224; en cam&#237; per anar a trobar el seu pare Isaac, al pa&#237;s de Canaan.</div><div class="p"> 19Laban, per la seva banda, se n&#8217;havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els &#237;dols dom&#232;stics#x del seu pare. 20Jacob, d&#8217;amagat de Laban, l&#8217;arameu, va fugir sense dir-li res. 21Va fugir amb tot el que posse&#239;a, va travessar el riu Eufrates i se n&#8217;an&#224; de dret cap a les muntanyes de Galaad.</div><div class="s1">Laban persegueix Jacob</div><div class="p"> 22Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit. 23Aleshores prengu&#233; amb ell gent de casa seva, el persegu&#237; durant set dies i l&#8217;aconsegu&#237; a les muntanyes de Galaad. 24Per&#242;, aquella nit, D&#233;u vingu&#233; a visitar en somnis Laban, l&#8217;arameu, i li va dir: &#171;V&#233;s amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en b&#233; com en mal.&#187;</div><div class="p"> 25Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes tamb&#233; va plantar la seva en aquella muntanya. 26Laban va dir a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; has fet? M&#8217;has enganyat! T&#8217;has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.#x 27Per qu&#232; has fugit en secret i m&#8217;has enganyat? Si m&#8217;ho haguessis fet saber, jo t&#8217;hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de c&#237;tares i tamborins. 28Ni tan sols m&#8217;has deixat besar les meves filles i els meus n&#233;ts. Has tingut ben poc seny! 29Ara jo podria fer-vos mal, per&#242; anit el D&#233;u del teu pare em va advertir: &#8220;V&#233;s amb compte a no dir res a Jacob, tant en b&#233; com en mal.&#8221; 30Per&#242;, si te n&#8217;has anat perqu&#232; enyoraves molt la casa del teu pare, per qu&#232; m&#8217;has robat els meus d&#233;us?#x</div><div class="p"> 31Jacob va respondre a Laban:</div><div class="p">&#8211; Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles. 32Per&#242; aquell a qui trobis els teus d&#233;us, ho pagar&#224; amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.</div><div class="p">Jacob no sabia que Raquel havia robat els &#237;dols dom&#232;stics.</div><div class="p"> 33Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trob&#224; res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. 34Per&#242; Raquel, que havia pres els &#237;dols dom&#232;stics, els havia amagat a la sella del camell i s&#8217;hi&#160;havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res. 35Raquel va dir llavors al seu pare:</div><div class="p">&#8211; Que el meu senyor no s&#8217;enfadi si no puc aixecar-me davant seu; &#233;s que tinc el que solen tenir les dones.#x</div><div class="p">Acabat l&#8217;escorcoll, Laban no havia trobat els &#237;dols dom&#232;stics. 36Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir:</div><div class="p">&#8211; Quina &#233;s la meva falta, quin &#233;s el meu pecat, perqu&#232; em persegueixis aix&#237;? 37Has regirat tot el que &#233;s meu. &#191;Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva,#x i que ells decideixin entre nosaltres dos! 38Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats. 39No t&#8217;he portat mai cap b&#232;stia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves.#x Tu, en canvi, em reclamaves les b&#232;sties robades tant de dia com de nit. 40De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls. 41He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m&#8217;has canviat la paga deu vegades.#x</div><div class="p"> 42Si el D&#233;u del meu pare, el D&#233;u d&#8217;Abraham i l&#8217;Esglai d&#8217;Isaac#x no hagu&#233;s estat amb mi, m&#8217;hauries fet marxar amb les mans buides. Per&#242; D&#233;u ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.#x</div><div class="s1">Pacte de Laban i Jacob</div><div class="p"> 43Laban va respondre a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Aquestes filles s&#243;n meves, aquests fills s&#243;n meus i &#233;s meu tamb&#233; aquest bestiar: tot el que veus &#233;s meu. Qu&#232; puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat? 44Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.</div><div class="p"> 45Llavors Jacob prengu&#233; una pedra i la va plantar com un pilar sagrat. 46Despr&#233;s va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre. 47Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadut&#224;, i Jacob el va anomenar Galed,#x 48perqu&#232; Laban havia dit:</div><div class="p">&#8211; Aquest munt de pedres &#233;s avui un testimoni entre tu i jo.</div><div class="p">Per aix&#242; &#233;s anomenat tamb&#233; Galed, 49i encara Misp&#224;,#x ja que Laban havia dit:</div><div class="p">&#8211; Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l&#8217;un de l&#8217;altre. 50Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no ser&#224; un home, sin&#243; D&#233;u mateix.</div><div class="p"> 51Laban va dir encara a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo. 52Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passar&#233; m&#233;s enll&#224; per atacar-te#x i que tu tampoc no ho far&#224;s. 53Que el D&#233;u d&#8217;Abraham i el D&#233;u de Nahor#x siguin jutges entre nosaltres.</div><div class="p">Jacob va fer el jurament per l&#8217;Esglai del seu pare Isaac.#x</div><div class="p"> 54Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Despr&#233;s de l&#8217;&#224;pat, van passar la nit a la muntanya.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch32" data-usfm="GEN.32">
 <div class="label">32</div><div class="p"> 1L&#8217;endem&#224;, Laban es llev&#224; de bon mat&#237;, bes&#224; les seves filles i els seus n&#233;ts i els va beneir. Despr&#233;s se&#8217;n torn&#224; a casa seva.</div><div class="s1">Jacob es prepara per a trobar-se amb Esa&#250;</div><div class="p"> 2Jacob va continuar el seu cam&#237; i se li van acostar uns &#224;ngels de D&#233;u. 3En veure&#8217;ls exclam&#224;:</div><div class="p">&#8211; &#201;s el campament de D&#233;u!</div><div class="p">I va anomenar aquest lloc Mahanaim.#x</div><div class="p"> 4Jacob va enviar davant d&#8217;ell missatgers al seu germ&#224; Esa&#250;, al pa&#237;s de Se&#239;r, al camp d&#8217;Edom.#x 5Els va donar aquest enc&#224;rrec:</div><div class="p">&#8211; Digueu al meu senyor Esa&#250;: &#8220;El teu servent Jacob et fa saber aix&#242;: Vaig emigrar a casa de Laban i m&#8217;hi he quedat fins ara. 6S&#243;c propietari de bous i ases, d&#8217;ovelles i cabres, de servents i serventes. T&#8217;envio aquests missatgers per comunicar-t&#8217;ho, senyor meu, amb l&#8217;esperan&#231;a que m&#8217;acollir&#224;s favorablement.&#8221;</div><div class="p"> 7Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren:</div><div class="p">&#8211; Hem anat a trobar el teu germ&#224; Esa&#250;. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.</div><div class="p"> 8Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d&#8217;ovelles i cabres, les vaques i els camells. 9Pensava: &#171;Si Esa&#250; ataca un grup i el destrossa, l&#8217;altre es podr&#224; escapar.&#187; 10I preg&#224; aix&#237;:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u del meu pare Abraham, D&#233;u del meu pare Isaac, Senyor. Tu m&#8217;has dit: &#8220;Torna-te&#8217;n al teu pa&#237;s i a la teva fam&#237;lia.#x Jo ser&#233; bo amb tu.&#8221; 11Per&#242; jo s&#243;c massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bast&#243; quan vaig travessar aquest riu Jord&#224;, i ara posseeixo dos campaments. 12Et prego que m&#8217;alliberis del meu germ&#224; Esa&#250;. Tinc por d&#8217;ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills. 13I, tanmateix, tu m&#8217;has dit: &#8220;Certament jo ser&#233; bo amb tu. Multiplicar&#233; els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ning&#250; no pot comptar.&#8221;#x</div><div class="p"> 14Jacob va passar all&#237; aquella nit. Del bestiar que posse&#239;a va preparar un obsequi per al seu germ&#224; Esa&#250;:#x 15dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, 16trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases. 17Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los:</div><div class="p">&#8211; Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.</div><div class="p"> 18Despr&#233;s va donar aquestes instruccions al primer:</div><div class="p">&#8211; Quan el meu germ&#224; Esa&#250; et trobi i et demani qui &#233;s el teu amo, on vas i de qui &#233;s el ramat que et va al davant, 19respon-li: &#8220;&#201;s del teu servent Jacob. &#201;s un obsequi que ell envia al meu senyor Esa&#250;. Ell ve darrere nostre.&#8221;</div><div class="p"> 20Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats:</div><div class="p">&#8211; Quan trobeu Esa&#250;, digueu-li aix&#242; mateix, 21i afegiu-hi: &#8220;El teu servent Jacob ve darrere nostre.&#8221;</div><div class="p">Jacob pensava: &#171;Primer apaivagar&#233; Esa&#250; amb els obsequis que aniran davant meu; despr&#233;s em presentar&#233; a ell, i potser aix&#237; em concedir&#224; el seu favor.&#187;</div><div class="p"> 22Els ramats destinats a obsequiar Esa&#250; van passar al davant; per&#242;, aquella nit, Jacob es qued&#224; al campament.</div><div class="s1">Jacob lluita amb D&#233;u</div><div class="p"> 23Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travess&#224; el gual del Jaboc.#x 24Els va fer passar a l&#8217;altra banda del riu i tamb&#233; hi dugu&#233; tot el que tenia; 25i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut#x va lluitar amb ell fins a trenc d&#8217;alba. 26Veient que no podia v&#232;ncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l&#8217;articulaci&#243; de la cuixa i la hi va desllorigar. 27Despr&#233;s digu&#233; a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Deixa&#8217;m anar, que despunta l&#8217;alba.</div><div class="p">Jacob va respondre:</div><div class="p">&#8211; No et deixar&#233; anar que no m&#8217;hagis bene&#239;t.</div><div class="p"> 28L&#8217;altre li va demanar:</div><div class="p">&#8211; Com et dius?</div><div class="p">Ell respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Jacob.</div><div class="p"> 29Li diu:</div><div class="p">&#8211; D&#8217;ara endavant no et dir&#224;s m&#233;s Jacob, sin&#243; Israel,#x perqu&#232; has lluitat amb D&#233;u i amb els homes, i has ven&#231;ut.#x</div><div class="p"> 30Jacob li deman&#224;:</div><div class="p">&#8211; Digues-me, si et plau, el teu nom.</div><div class="p">Per&#242; ell va respondre:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; em preguntes el meu nom?#x</div><div class="p">I el va beneir all&#224; mateix.</div><div class="p"> 31Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perqu&#232; deia:</div><div class="p">&#8211; He vist D&#233;u cara a cara i n&#8217;he sortit amb vida.#x</div><div class="p"> 32El sol va sortir quan Jacob ja havia passat m&#233;s enll&#224; de Penuel. Anava coix d&#8217;una cama. 33Per aix&#242; encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l&#8217;articulaci&#243; de la cuixa,#x perqu&#232; el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch33" data-usfm="GEN.33">
 <div class="label">33</div><div class="s1">Jacob i Esa&#250; es troben</div><div class="p"> 1Quan Jacob va veure que venia Esa&#250; amb quatre-cents homes,#x va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. 2Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep. 3Jacob va passar al davant de tots. Es prostern&#224; set vegades fins a tocar a terra abans d&#8217;atansar-se on era el seu germ&#224;. 4Esa&#250; corregu&#233; a rebre&#8217;l, se li llan&#231;&#224; al coll, l&#8217;abra&#231;&#224; i el bes&#224;. Tots dos ploraven.#x</div><div class="p"> 5Despr&#233;s Esa&#250; al&#231;&#224; els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar:</div><div class="p">&#8211; Qui s&#243;n aquests?</div><div class="p">Jacob respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; S&#243;n els fills que D&#233;u ha concedit al teu servent.</div><div class="p"> 6Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren. 7Despr&#233;s es va acostar Lia amb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s&#8217;acost&#224; Josep amb Raquel i tamb&#233; van prosternar-se. 8Esa&#250; va preguntar encara:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; pretenies amb tota la caravana que he anat trobant?</div><div class="p">Jacob li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Volia guanyar-me el favor del meu senyor.#x</div><div class="p"> 9Esa&#250; va replicar:</div><div class="p">&#8211; Tinc molt de tot, germ&#224;. Queda&#8217;t el que &#233;s teu.</div><div class="p"> 10Jacob va insistir:</div><div class="p">&#8211; De cap manera! Si m&#8217;has concedit el teu favor, accepta l&#8217;obsequi que t&#8217;ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure D&#233;u, i tu m&#8217;has acollit amb benvolen&#231;a. 11Accepta, doncs, el present que t&#8217;he portat, perqu&#232; D&#233;u ha estat gener&#243;s amb mi i tinc de tot.</div><div class="p">I tant va insistir-hi, que Esa&#250; va acceptar. 12Despr&#233;s Esa&#250; li va proposar:</div><div class="p">&#8211; Posem-nos en cam&#237;. Jo t&#8217;acompanyar&#233;.</div><div class="p"> 13Per&#242; Jacob li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Ja sap el meu senyor que els infants s&#243;n delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si for&#231;o un sol dia el pas d&#8217;aquesta caravana, se&#8217;m morir&#224; tot el ramat. 14Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminar&#233; a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al pa&#237;s de Se&#239;r.#x</div><div class="p"> 15Esa&#250; va dir:</div><div class="p">&#8211; Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m&#8217;acompanyen.</div><div class="p">Jacob va respondre:</div><div class="p">&#8211; Per a fer qu&#232;? En tinc prou que el meu senyor m&#8217;hagi concedit el seu favor.</div><div class="p"> 16Aquell mateix dia, Esa&#250; va emprendre el cam&#237; de retorn cap a Se&#239;r.</div><div class="p"> 17Jacob se&#8217;n va anar a Sucot. Va construir-s&#8217;hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per aix&#242; Sucot &#233;s el nom d&#8217;aquest indret.#x</div><div class="s1">Arribada de Jacob a Canaan</div><div class="p"> 18De retorn de Padan-Aram, Jacob va arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem, al pa&#237;s de Canaan, i va acampar davant la ciutat. 19Va comprar als fills d&#8217;Hamor, pare de Siquem,#x el terreny on havia plantat la seva tenda i va pagar-ne cent peces de plata.#x 20Va aixecar un altar en aquell indret i el dedic&#224; a El, D&#233;u d&#8217;Israel.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Reading the Bible in Historical Sequence Part 1Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats