YouVersion Logo
Search Icon

Filèmon Introducció

Introducció
La carta més curta de Pau s’adreça a una persona concreta i tracta d’una qüestió particular. Amb tot, tant al començament com al final, les salutacions són col·lectives, potser perquè en una comunitat cristiana allò que afecta un membre afecta tot el cos.
Per les dades de la mateixa carta (vv. 1.2.23.24) i les de la Carta als Colossencs (4,7-14), sembla que Filèmon pertany a l’església de Colosses. Pau li hauria adreçat l’escrit des de la presó: des d’Efes (anys 56/57; 2Co 1,8-9), Cesarea (anys 58-60; Ac 23,23-24,27) o Roma (anys 61-63; Ac 28,30-31).
Pau, estant a la presó, ha «engendrat en la fe» Onèsim, un esclau de Filèmon que s’havia escapat de casa del seu amo, segurament després d’algun incident. D’acord amb la legislació romana, Filèmon té dret a recobrar el seu esclau i fer-li pagar el perjudici que li ha causat. Si Onèsim es queda amb Pau, aquest pot ser acusat d’encobrir un fugitiu de la justícia. Davant aquesta situació, Pau escriu a Filèmon, que és un seu col·laborador estimat, per demanar-li que rebi Onèsim tal com el rebria a ell mateix.
En aquesta carta tan breu i sense cap pretensió doctrinal, hi descobrim alguns trets del caràcter de Pau i també de les seves conviccions més profundes. Es mostra delicat i suau, però no amaga pas una gran fermesa. No vol imposar res, però demana i suplica des de l’amistat i des de l’autoritat. Fa unes peticions aparentment ingènues, però que, amb una gran habilitat, van a l’arrel mateixa de la fe. Només pretén de resoldre un cas particular, però obre el camí per a un canvi d’estructures.
De fet, Pau no fa valoracions sobre l’esclavitud des de la fe en Jesucrist. En els altres llocs on parla de les actituds i les relacions entre amos i esclaus (1Co 7,20-24; Ef 6,5-9; Col 3,22-4,1), no qüestiona que hi hagi esclaus, si bé afirma amb energia la dignitat que tenen. Però en la present carta, encara que no ataca directament la institució de l’esclavitud, de fet posa les bases per a la seva abolició: per a Filèmon, Onèsim ha de ser un germà, no sols en el Senyor, sinó també humanament (Flm 16).

Currently Selected:

Filèmon Introducció: BCI

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in

YouVersion uses cookies to personalize your experience. By using our website, you accept our use of cookies as described in our Privacy Policy