Gènesi 27
27
Isaac beneeix Jacob en comptes d’Esaú#x
1Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
– Fill meu.
Ell li va respondre:
– Què manes?
2Isaac va continuar:
– Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. 3Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça. 4Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.#x
5Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, 6Rebeca va dir al seu fill Jacob:
– He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: 7“Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi.#x Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir.” 8Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. 9Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. 10Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
11Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:
– El meu germà és pelut,#x i jo, en canvi, tinc la pell fina. 12Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
13La seva mare replicà:
– Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. 15Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. 16I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. 17Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. 18Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
– Pare.
Isaac li va respondre:
– Sí, fill meu. Qui ets?
19Jacob va dir al seu pare:
– Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
20Isaac va preguntar al seu fill:
– Com és que has trobat caça tan aviat?
Ell li respon:
– El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
21Isaac li diu:
– Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. 24Tornà a preguntar-li:
– Ets realment el meu fill Esaú?
Jacob va respondre:
– Sí que el sóc.
25Isaac digué:
– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, 26el seu pare li digué:
– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
– Oh, l’olor del meu fill!
És la d’un camp
que el Senyor beneeix.#x
28Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundància.
29Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge
els fills de la teva mare.#x
Maleïts els qui et maleiran,
beneïts els qui et beneiran.#x
Esaú demana una benedicció
30Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar. 31Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:
– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32Isaac li pregunta:
– Qui ets, tu?
Ell li respon:
– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:
– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.#x
34Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:
– Beneeix-me també a mi, pare!
35Isaac li va dir:
– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
36Esaú va exclamar:
– Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta.#x Primer em va prendre els drets de primogènit#x i ara em pren la benedicció.
I va afegir:
– ¿No et queda cap benedicció per a mi?
37Isaac li respongué:
– L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans.#x L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38Esaú va insistir:
– ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
Esaú va esclatar en plors.#x
39Llavors el seu pare li va dir:
– Viuràs lluny de la ufanor de la terra,
lluny de la rosada que baixa del cel.
40Viuràs de la teva espasa
i serviràs el teu germà.
Però, quan et revoltis,
trencaràs el seu jou
i te’l trauràs del coll.#x
Jacob fuig i se’n va a viure amb Laban
41Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» 42Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:
– El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te. 43Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban.#x 44Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà. 45Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?#x
46Llavors Rebeca va dir a Isaac:
– Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?#x
Currently Selected:
Gènesi 27: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso