Esdres Introducció
Introducció
Esdres i Nehemies
Els llibres d’Esdres i Nehemies narren diversos aspectes de la història viscuda pel poble d’Israel des del retorn de l’exili (538 aC) fins poc més d’un segle després: la reconstrucció del temple, la reconstrucció i repoblament de la ciutat de Jerusalem i la renovació de la vida religiosa jueva per l’acció reformadora del sacerdot Esdres i del laic Nehemies. L’activitat d’aquests dos personatges no és esmentada en cap altre lloc de l’Antic Testament hebreu, i el període en què van viure ens seria quasi del tot desconegut sense els llibres que porten els seus noms (podríem deduir-ne tan sols alguns aspectes molt parcials a partir de les profecies contemporànies d’Ageu, Zacaries i Malaquies).
Esdres i Nehemies constituïen originàriament una sola obra, i així apareixen en l’antiga versió grega. La divisió en dos llibres, anomenats de vegades en l’antiguitat «Primer llibre d’Esdres» i «Segon llibre d’Esdres», era ja un fet establert entre els cristians grecs i llatins cap al 400 dC. La tradició llatina coneix, a més, el «Tercer llibre d’Esdres» (que recull passatges dels llibres de les Cròniques, del llibre canònic d’Esdres i d’altres narracions apòcrifes) i el «Quart llibre d’Esdres» (una obra apocalíptica de finals del s. I dC).
El llibre d’Esdres
El llibre d’Esdres es pot dividir en dues parts clarament diferenciades. La primera part (cc. 1-6) comença amb l’autorització donada als jueus per Cir, rei de Pèrsia, l’any 538 aC, d’anar a reconstruir el temple de Jerusalem, i explica com, a partir de llavors, van tornar molts exiliats, referen l’altar del temple per poder reprendre el culte i començaren la reconstrucció de tot l’edifici del temple. A continuació es narra l’oposició exercida pels samaritans a la reconstrucció del temple en temps dels reis Cir i Darius, i a la reconstrucció de la ciutat en temps de Xerxes i Artaxerxes. Aquesta primera part acaba (fent un salt cronològic cap enrere) amb la represa dels treballs de reconstrucció del temple l’any 520 aC, en temps de Darius, per ordre del mateix rei i amb el suport dels profetes Ageu i Zacaries, l’acabament de les obres del temple i la celebració de la Pasqua, l’any 515 aC.
La segona part (cc. 7-10) se centra en l’activitat reformadora que Esdres, sacerdot i mestre de la Llei, dugué a terme a Jerusalem durant el regnat d’Artaxerxes. Explica qui era Esdres i com el mateix rei Artaxerxes l’envià a Jerusalem perquè dugués a terme la seva missió reformadora. Continua amb la narració del viatge d’Esdres a Jerusalem: després d’una breu pregària d’Esdres, es donen els noms dels caps de llinatge que el van acompanyar i s’expliquen els preparatius del viatge, el mateix viatge i l’arribada a Jerusalem. Aquesta segona part acaba descrivint l’actuació d’Esdres enfront dels jueus que havien transgredit la Llei casant-se amb dones estrangeres: Esdres s’assabenta d’aquests matrimonis mixtos i prega pels jueus infidels, les dones estrangeres són acomiadades i es dóna la llista dels jueus transgressors.
La formació del llibre d’Esdres
Els llibres d’Esdres i Nehemies no porten indicació d’autor. Segons l’opinió més estesa, en la seva redacció actual van sorgir del mateix ambient que els dos llibres de les Cròniques (vegeu la introducció a aquests llibres) i estan redactats amb la mateixa perspectiva teològica.
El redactor final d’Esdres i Nehemies, que degué escriure cap a l’any 300 aC, va compondre la seva obra basant-se en diverses fonts anteriors, més o menys contemporànies dels fets que descriu. Quant a Esdres, aquestes fonts són: l’edicte de Cir (1,2-4); un inventari d’objectes del temple (1,9-11); una llista de repatriats, potser durant els primers vint anys després de l’edicte de Cir (c. 2; llista inclosa també, amb molt poques variants, en Ne 7); dues cartes resumides en 4,6-7; una altra carta, en arameu, adreçada per Rehum i altres funcionaris a Artaxerxes, i la resposta d’Artaxerxes (4,8-22); una altra carta, de Tatenai a Darius, i la resposta de Darius (5,6-6,12), que devia incloure una transcripció de l’edicte de Cir; finalment, una memòria escrita segurament per Esdres mateix per a donar comptes al rei persa de com havia acomplert l’encàrrec rebut (comprèn els cc. 7-10, a més de Ne 8 i, potser, Ne 9-10).
L’ús d’aquests diversos documents per part de l’autor explica que una part del llibre estigui redactada en arameu (4,8-6,18; 7,12-26), mentre que la resta és en hebreu (semblantment al que passa en el llibre de Daniel).
Sembla que l’activitat d’Esdres va durar aproximadament un any (vegeu 7,9; 8,31; 10,9.16-17; Ne 7,72b-8,18) i, segons 7,7-9, començà l’any setè del regnat d’Artaxerxes, és a dir, el 458 aC, tot i que no és clara la relació cronològica amb l’activitat de Nehemies (vegeu la introducció al llibre de Nehemies).
El redreçament del poble de Déu
El llibre d’Esdres ens mostra com Déu no abandona el seu poble ni en les circumstàncies més adverses (exili, oposició de la gent del país als qui retornen, pecat del poble), sinó que actua a favor seu fins i tot per mitja dels mateixos reis perses (1,1-4; 7,27-28). L’autor manifesta la consciència que té la comunitat restaurada de continuar essent, després de la gran prova de l’exili, el poble de Déu. Pels seus pecats, el poble ha sofert la deportació, però Déu, fidel a l’aliança, per la seva bondat, n’ha fet tornar una part i els ha donat nova vida perquè restaurin el temple i tinguin un lloc segur per a residir a Judà i a Jerusalem (9,6-15; vegeu també Ne 9,32-33).
El poble de Déu ha de ser ferment d’una salvació universal. Des d’aquesta perspectiva es pot comprendre el fort particularisme de la comunitat jueva postexílica, amb mesures difícils d’entendre des de la nostra sensibilitat, com les adoptades en contra dels matrimonis amb dones estrangeres (cc. 9-10; vegeu també Ne 13,23-29) o el refús a la col·laboració de la gent del país en la reconstrucció del temple (4,1-3; vegeu també Ne 2,20): si Israel hagués quedat absorbit pels pobles del voltant després del retorn, el designi de Déu hauria quedat frustrat.
El llibre d’Esdres ens mostra també el coratge i la determinació amb què el sacerdot reformador Esdres va actuar per renovar la fe del poble d’Israel (7,27-28; 8,18.22.31; 9,6-15), i subratlla la necessitat d’una fe pura i d’una vida íntegra.
L’activitat reformadora d’Esdres dóna origen al judaisme pròpiament dit, en el si del qual, alguns segles més tard, naixerà Jesús.
Currently Selected:
Esdres Introducció: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso