YouVersion Logo
Search Icon

Ester (versió grega) Introducció

Introducció
El llibre d’Ester escrit en grec ens ha arribat en dues edicions o «recensions»: una, de Llucià d’Antioquia, i l’altra, a partir de la qual hem fet aquesta traducció, que prové dels Hèxaples d’Orígenes.
Alguns pensen que el text grec del llibre d’Ester és més antic que l’hebreu; en aquest cas, el text hebreu que ara posseïm seria una versió abreujada d’un original hebreu més antic, perdut, del qual s’hauria fet la traducció grega. Però sembla més encertat d’afirmar que el text original és l’hebreu i que la versió grega és una ampliació a partir d’aquell text. Això ho confirmarien les tres traduccions aramees conegudes (targums), les quals, com la versió grega, contenen moltes ampliacions, i les nombroses històries edificants medievals (midraixos) elaborades a partir del llibre d’Ester.
Sobre l’esquema de l’obra i el seu valor històric, vegeu la introducció al llibre hebreu d’Ester.
La trama de la narració, en línies generals, és la mateixa en els textos hebreu i grec. El grec, però, hi afegeix uns blocs de material, designats amb les lletres A, B, C, D, E i F. Els capítols A (abans del c. 1) i F (després de 10,3) constitueixen el marc de la història. Els capítols B (entre 3,13 i 3,14) i E (entre 8,12 i 8,13) recullen el decret d’extermini dels jueus i un nou decret que els és favorable. El capítol C (després de 4,17), en el centre de l’obra, conté les belles pregàries de Mardoqueu i d’Ester. El capítol D (abans de 5,3) descriu l’acció d’Ester davant d’Artaxerxes per deturar l’aplicació del decret d’extermini dels jueus.
El medi històric on es desenvolupa l’acció està d’acord, en línies generals, amb el que coneixem de l’imperi persa. Però hi ha una sèrie de personatges i d’esdeveniments que fan pensar que cal emmarcar la versió grega d’Ester en l’ambient del judaisme de la diàspora, és a dir, en les comunitats jueves escampades fora d’Israel, en països de parla grega. Egipte, i en concret Alexandria, són la localització més probable del llibre.
L’autor se serveix d’un relat de tipus històric per a il·luminar unes veritats de la fe d’Israel, sobretot la convicció que Déu vetlla pel seu poble. En el fons, la narració desenvolupa el principi, repetit sovint pels llibres sapiencials, segons el qual aquell qui «havia obert una fossa profunda» «acaba caient-hi ell mateix» (Sl 7,16): l’orgull d’Aman, perseguidor del poble de Déu, l’infla i l’enfonsa; en canvi, la fidelitat de Mardoqueu al seu Déu l’enalteix al capdamunt del poder i dels honors. Així el poble és salvat d’un perill greu. I és que Déu no és lluny: intervé en el curs de la història. El llibre, en efecte, accentua el caràcter sagrat de la història dels homes i del poble d’Israel.

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in

YouVersion uses cookies to personalize your experience. By using our website, you accept our use of cookies as described in our Privacy Policy