2 Reis 4
4
L’oli d’una viuda#x
1La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes#x va suplicar Eliseu dient-li:
– El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.#x
2Eliseu li va respondre:
– Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.
Ella li va dir:
– Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.
3Eliseu li digué:
– Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. 4Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.
5Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. 6Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:
– Porta’m una altra gerra.
Ell li va respondre:
– No en queda cap més.
I l’oli parà de rajar. 7Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu,#x i aquest li va dir:
– Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.
Resurrecció del fill d’una xunemita#x
8Un dia que Eliseu passava per Xunem,#x una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. 9Ella va dir al seu marit:
– Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu.#x 10Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui.#x
11Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. 12Llavors va dir al seu servent Guehazí:
– Crida aquesta xunemita.
El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. 13Eliseu va dir al servent:
– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”
Ella va respondre:
– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
14Però Eliseu insistia:
– Què podríem fer per ella?
Guehazí va respondre:
– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
15Eliseu va dir:
– Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. 16Eliseu li digué:
– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.#x
Ella va respondre:
– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!#x
17Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.#x
18El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, 19va exclamar:
– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
El pare va dir a un criat seu:
– Porta’l a la seva mare.
20El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. 21Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu,#x va tancar la porta i va sortir. 22Després va cridar el seu marit i li digué:
– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
23Ell va replicar:
– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.#x
Ella simplement va contestar:
– Adéu!
24La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:
– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
25Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:
– Mira, és aquella xunemita. 26Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”
Ella va respondre:
– Tots bé.#x
27Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:
– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.#x
28Ella va exclamar:
– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?#x
29Eliseu va dir a Guehazí:
– Lliga’t la roba a la cintura,#x pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis.#x Quan hi arribis, posa el meu bastó#x sobre la cara de l’infant.
30Però la mare del noi insistia:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.#x
Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. 31Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:
– El noi no s’ha despertat.
32Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit.#x 33Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. 34Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant.#x 35Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades#x i va obrir els ulls. 36Eliseu va cridar Guehazí i li digué:
– Fes venir la xunemita.
La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:
– Emporta’t el teu fill.#x
37Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.
Una minestra emmetzinada
38Eliseu se’n va tornar a Guilgal.#x Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes#x estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:
– Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
39Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes.#x Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. 40En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:
– Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!
I no en podien menjar.
41Eliseu va ordenar:
– Porteu farina.
En va tirar a l’olla i digué:
– Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.
A l’olla ja no hi havia res dolent.
Multiplicació d’uns pans#x
42Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies:#x vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:
– Dóna-ho a la gent i que en mengin.
43Ell va respondre:
– Com vols que reparteixi això entre cent persones?
Eliseu va insistir:
– Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”
44El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.
Currently Selected:
2 Reis 4: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso