LLUC 5
5
Els primers deixebles. Pescadors d’homes
(Mt 4,18-22 Mc 1,16-20)
1En certa ocasió que la gent s’aglo-merava damunt d’ell per escoltar la paraula de Déu, i ell es trobava a la riba del llac de Genesaret,
2veié dues barques aturades a la riba del llac; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes.
3Pujà en una de les barques, la que era de Simó, i li demanà que l’enretirés una mica de terra i, assegut, instruïa les multituds de la barca estant.
4Quan acabà de parlar digué a Simó: “Tira endins i caleu les xarxes per pescar.”
5Simó li fa: “Mestre, tota la nit hi hem estat bregant i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes.”
6Tan bon punt ho hagueren fet, van agafar una quantitat de peixos tan gran que les xarxes se’ls esquinçaven.
7Llavors feren senyals als companys de l’altra barca que vinguessis a ajudar-los; ells hi anaren i van omplir les dues bar-ques, tant que perillaven d’enfonsar-se.
8En veure-ho, Simó Pere es llançà als genolls de Jesús dient: “Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un home pecador.”
9I és que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui l’acompanyaven, per la pesca que havien fet.
10El mateix succeí a Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes.”
11Ells, retornades les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir.
El leprós i el paralític
(Mt 8,1-4; 9, 1-8 Mc 1,40-2, 12)
12Una vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home cobert de lepra. Aquest, en veure Jesús, es prosternà fins a terra i li pregava: “Senyor, si vols pots netejar-me.”
13Jesús va estendre la mà, el tocà i li digué: “Ho vull, queda net”; i a l’instant li desaparegué la lepra.
14Llavors li manà: “No ho diguis a ningú, sinó vés a presentar-te al sacer-dot i ofereix per la teva purificació el que Moisès va ordenar, perquè en tinguin constatació.”
15La seva anomenada s’estenia cada vegada més, i s’aplegava molta gent per sen-tir-lo i per fer-se guarir les seves malalties;
16però ell es retirava als llocs solitaris per dedicar-se a la pregària.
17Un dia que ell estava ensenyant, hi havia també allí asseguts uns fariseus i uns mestres de la Llei vinguts de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; i un poder del Senyor el mo-via a guarir.
18Amb això que uns homes que duien una llitera amb un paralític intentaven d’introduir-lo per posar-lo davant d’ell,
19i no trobant la manera de fer-ho a causa de la gentada, van pujar al terrat, i separant les rajoles el van baixar amb la llitera al mig, davant Jesús.
20Ell, veient la seva fe, digué: “Home, et són perdonats els teus pecats.”
21Els mestres de la Llei i els fariseus van començar a rondinar i deien: “Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar pecats, sinó únicament Déu?”
22Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els respongué: “Què pen-seu dins vostre?
23Què és més fàcil, dir: Et són perdo-nats els pecats, o bé dir: Aixeca’t i posa’t a caminar?
24Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats.” Llavors digué al paralític: “T’ho mano, alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
25A l’instant s’alçà davant de tots, prengué la llitera on jeia i se’n va anar a casa seva lloant Déu.
26Tots es van quedar atònits, i donaven gràcies a Déu, plens de reverència, i deien: “Avui hem vist coses merave-lloses.”
Leví, el recaptador
(Mt 9,9-13 Mc 2,13-17)
27Després d’això, va sortir i es fixà en un recaptador que es deia Leví, assegut a la taula dels tributs, i li va dir: “Segueix-me.”
28Ell ho deixà tot, s’aixecà i el va seguir.
29Després Leví va preparar un gran convit a casa seva, i a taula amb ells s’hi trobaven un bon grup de recaptadors i moltes altres persones.
30Els fariseus i el seu grup de mestres de la Llei rondinaven i deien als deixebles: “Com és que mengeu i beveu amb els recaptadors i els pecadors?”
31Jesús els va respondre: “No són pas els qui estan bons els qui tenen neces-sitat de metge, sinó els malalts.
32No he vingut a cridar justos, sinó pecadors perquè es penedeixin.”
El dejuni
(Mt 9,14-17 Mc 2,18-22)
33Aleshores ells li digueren: “Els dei-xebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, com també els dels fariseus; en canvi, els teus mengen i beuen.”
34Jesús els digué: “¿És que voldríeu fer dejunar els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells?
35Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres, llavors aquells dies dejuna-ran.”
36I els deia també una paràbola: “Ningú no esquinça un tros de mantell nou per apedaçar-ne un de vell: malmetria el nou, i el pedaç del nou no s’adiria amb el vell.
37Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells: el vi novell rebentaria els bots i es vessaria, i es perdrien el bots.
38El vi novell cal abocar-lo en bots nous.
39I ningú que hagi begut vi vell no voldrà beure després vi novell, perquè diu: El vell és millor.”
Currently Selected:
LLUC 5: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya