YouVersion Logo
Search Icon

Juan 1

1
ANTRADA
1Al ampeço eisitie la Palabra,
la Palabra staba a la par de Dius
i la Palabra era Dius.
2Eilha staba, al ampeço, a la par de Dius.
3Todo fui feito por eilha
i, de todo l que fui feito, nada fui feito sien eilha.
4Neilha staba la Bida
i la Bida era la Lhuç de ls homes.
5La lhuç relhumbra ne l scuro
mas la scuridon nun la quijo.
6Apareciu un home, ambiado por Dius, que le chamában Juan.
7El bieno cumo teçtemunha
para que dira teçtemunho de la lhuç
para que todos, por el, acraditáran.
8Nun era el la lhuç
mas para que teçtemunhara de la lhuç.
9Habie ũa lhuç berdadeira
que alhumbra a cada home que ben al mundo.
10Eilha staba ne l mundo, l mundo fui criado por eilha,
mas l mundo nun la coinciu.
11Eilha bieno pa l que era sou
i ls sous nun la recebírun
12Mas a todos aqueilhes que la recebírun,
dou-le l poder de se tornáren filhos de Dius:
a todos ls que acradítan ne l sou nome,
13ls que nun nacírun de l sangre,
nien de buntade de carne,
nien de buntade de l home,
mas que nacírun de Dius.
14I la Palabra ancarnou
i bieno a morar cun nós
i nós bimos la sue glória,
la glória de Filho morgado de l Pai,
cheno de grácia i de berdade.
15Juan dou teçtemunho del i boziou, dezindo: «Este ye Aquel de quien bos dixe: Aquele que bieno apuis de mi fui criado antes de mi, porque yá eisistie antes de mi.» 16I todos nós recebimos de la sue riqueza ũa grácia atrás la outra. 17Porque la lei fui-mos dada por Moisés, mas la grácia i la berdade fúrun feitas por Jasus Cristo. 18Nunca naide biu a Dius, fui l Filho único que stá an pie l Pai que mos lo amostrou
MENISTÉRIO PÚBLICO DE JASUS
Demostra-se que Jasus ye Filho de Dius i l Messias. Juan Batista anúncia a Cristo
(Mateus 3,1–12; Marcos 1,1–8; Lucas 3,1–18)
19I fui este l teçtemunho de Juan quando ls judius le mandórun saçardotes i lhebitas de Jarusalen, para le preguntáren: «Tu quien sós?» 20El cunfessou i nun negou. El cunfessou: «You nun sou l Messias.» 21Anton preguntórun-le: «Sós tu Eilias?» El respundiu-le: «Nó, nun sou.» «Sós l porfeta?» «Nó», respundiu-le el. 22Dezírun-le anton: «Diç-mos alhá quien sós para que puodamos dar ũa sastifaçon a aqueilhes que mos mandórun. L quei dizes de ti mesmo?» 23Juan respundiu-le: «You sou la boç que bózia ne l zerto: Alisai l camino de l Senhor, cumo dixo l porfeta Eisaías.»
24Ls que habien sido mandados éran de ls fariseus 25i anterrogórun-lo assi: «Anton porque ye que batizas se nien sós l Messias nien Eilias nien l porfeta?» 26Juan respundiu-le, dezindo: «You batizo cun auga, mas antre bós stá quien nun coinceis. 27Esse ye aquel que bieno apuis de mi, que fui criado antes de mi i you nien sequiera sou merecedor de le zatar las correias de ls çapatos.»
28Estas cousas dórun-se an Betánia, de l lhado dalhá de l riu Jordan, adonde Juan staba a batizar.
Mirai l Cordeiro de Dius
29A soutordie, Juan biu que Jasus benie a tener cun el i dixo: «Mirai l Cordeiro de Dius, que tira l pecado de l mundo. 30Este ye aquel de quien you dixe: Apuis de mi bai a benir un home que me ganhou la delantreira, porque yá eisistie antes de mi. 31You nun l coincie, mas fui para que el se podira apersentar a Eisrael que you bin a batizar an auga.»
32I Juan dou l sou teçtemunho, dezindo: «You bi l Sprito Santo a abaixar de l cielo, an figura de palomba, i pousou anriba del. 33You nun l coincie, mas aquel que m’ambiou a batizar an auga, dixo-me: “Aquel porriba de quien bires abaixar l Sprito i aparar anriba del, ye esse que batiza ne l Sprito Santo.”
34I you bi i dei teçtemunho de que el ye l Filho de Dius.»
Son chamados ls purmeiros deciplos
35A soutordie staba outra beç alhá Juan i dous deciplos del. 36I bolbendo ls uolhos para Jasus, que passaba puli, dixo: «Mirai l cordeiro de Dius.» 37Mal apenas lo oubírun falar, ls dous deciplos fúrun-se atrás de Jasus. 38Mas Jasus bolbiu-se i al ber que eilhes íban atrás del, dixo-le: «De que andais a saber?» Eilhes respundírun-Le: «Rabi» – l que quier dezir mestre – «adonde morais?» 39«Beni i bede», dixo-le el. Anton eilhes fúrun i bírun adonde moraba i quedórun cun el aquel die. Yá éran por ende las quatro de la tarde.
40Andrés, armano de Simon Pedro, era un de ls dous que habien oubido falar a Juan i habien ido atrás de Jasus. 41El dou de caras purmeiro cul armano Simon i dixo-le: «Ancuntremos l Messias» – que quier dezir Cristo. 42I lhebou-lo a Jasus. Anton, Jasus mirou-lo bien i dixo-le: «Tu sós Simon, filho de Juan. Bás-te a chamar Cefas» – que quier dezir Piedra.
43A soutordie treminou a ir pa la Galileia. Ancuntrou a Felipe i dixo-le: «Ben cumigo.» 44Felipe era de Betsaida, la cidade de Andrés i de Pedro. 45Felipe ancarou cun Natanael i dixo-le: «Ancuntremos a Jasus, filho de Jesé de Nazaré, aquel a respeito de quien Moisés screbiu, na Lei, i tamien ls porfetas.» 46I dixo-le Natanael: «Achas que de Nazaré puode salir algo de buono?» Felipe respundiu-le: «Ben i berás.»
47Jasus biu benir a Natanael a tener cun el i dixo a respeito del: «Ende ben un berdadeiro eisraelita, an quien nun hai falsidade.» 48Natanael dixo-Le: «De adonde me conheces?» Jasus respundiu-le, dezindo: «Antes que Felipe te chamara, bi-te you quando stabas ambaixo la figueira.» 49Natanael respundiu-le, dezindo: «Rabi, tu sós l Filho de Dius, tu sós l rei d’Eisrael.» 50Jasus respundiu-le, dezindo: «Porque te dixe que te bi ambaixo la figueira yá acraditas? Berás cousas inda mais grandes.» 51I dixo-le inda: «Quedai bien ciertos de l que bos digo: Bereis l cielo abierto i ls anjos de Dius a chubir i a abaixar porriba l Filho de l Home.»

Currently Selected:

Juan 1: EM14

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in

YouVersion uses cookies to personalize your experience. By using our website, you accept our use of cookies as described in our Privacy Policy