El camí de Déu cap a la prosperitat

El caràcter d’un Servent de Déu

De la foscor a la llum

La bondat i la grandesa de Déu

Fe i obres

Els enemics amb qui ens enfrontem

Crist, la nostra millor reina Ester

Crist és el nostre veritable descans

Esdres segons l’Evangeli

Les benediccions de la justificació

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch1" data-usfm="GEN.1.1+GEN.1.2+GEN.1.3+GEN.1.4+GEN.1.5+GEN.1.6+GEN.1.7+GEN.1.8+GEN.1.9+GEN.1.10+GEN.1.11+GEN.1.12+GEN.1.13+GEN.1.14+GEN.1.15+GEN.1.16+GEN.1.17+GEN.1.18+GEN.1.19+GEN.1.20+GEN.1.21+GEN.1.22+GEN.1.23+GEN.1.24+GEN.1.25+GEN.1.26+GEN.1.27+GEN.1.28+GEN.1.29+GEN.1.30+GEN.1.31">
 <div class="p">1Al principi, D&#233;u va crear el cel i la terra. 2La terra era ca&#242;tica i desolada,#x les tenebres cobrien la superf&#237;cie de l&#8217;oce&#224;, i l&#8217;Esperit de D&#233;u#x planava sobre les aig&#252;es.</div><div class="p"> 3D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que existeixi la llum.</div><div class="p">I la llum va existir. 4D&#233;u vei&#233; que la llum era bona, i separ&#224; la llum de les tenebres. 5D&#233;u va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.#x</div><div class="p">Hi hagu&#233; un vespre i un mat&#237;,#x i fou el primer dia.</div><div class="p"> 6D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que hi hagi un firmament enmig de les aig&#252;es, per a separar unes aig&#252;es de&#160;les altres.#x</div><div class="p"> 7I va ser aix&#237;. D&#233;u va fer la volta del firmament i va separar les aig&#252;es que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. 8D&#233;u don&#224; a la volta del firmament el nom de cel.#x</div><div class="p">Hi hagu&#233; un vespre i un mat&#237;, i fou el segon dia.</div><div class="p"> 9D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que les aig&#252;es de sota el cel s&#8217;apleguin en un sol indret i apareguin els continents.</div><div class="p">I va ser aix&#237;. 10D&#233;u don&#224; als continents el nom de terra, i a les aig&#252;es aplegades, el de mar. D&#233;u vei&#233; que tot aix&#242; era bo.</div><div class="p"> 11D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que la terra produeixi vegetaci&#243;, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.</div><div class="p">I va ser aix&#237;. 12La terra produ&#237; la vegetaci&#243;, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. D&#233;u vei&#233; que tot aix&#242; era bo.</div><div class="p"> 13Hi hagu&#233; un vespre i un mat&#237;, i fou el tercer dia.</div><div class="p"> 14D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15i que des de la volta del cel il&#183;luminin la terra.#x</div><div class="p">I va ser aix&#237;. 16D&#233;u va fer els dos grans llumeners: un de m&#233;s gran que govern&#233;s el dia i un de m&#233;s petit que govern&#233;s la nit; va fer tamb&#233; les estrelles.#x 17D&#233;u els col&#183;loc&#224; a la volta del cel perqu&#232; il&#183;luminessin la terra, 18governessin el dia i la nit i separessin la llum de&#160;les tenebres. D&#233;u vei&#233; que tot aix&#242; era&#160;bo.</div><div class="p"> 19Hi hagu&#233; un vespre i un mat&#237;, i fou el quart dia.</div><div class="p"> 20D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que les aig&#252;es produeixin &#233;ssers vius que s&#8217;hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.#x</div><div class="p"> 21D&#233;u va crear els grans monstres marins,#x els &#233;ssers vius de tota mena que es mouen dintre l&#8217;aigua, i tota mena d&#8217;animals alats. D&#233;u vei&#233; que tot aix&#242; era bo. 22D&#233;u els bene&#237; dient-los:</div><div class="p">&#8211; Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aig&#252;es dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.#x</div><div class="p"> 23Hi hagu&#233; un vespre i un mat&#237;, i fou el cinqu&#232; dia.</div><div class="p"> 24D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que la terra produeixi &#233;ssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d&#8217;animals dom&#232;stics i fer&#233;stecs.</div><div class="p">I va ser aix&#237;. 25D&#233;u va fer tota mena d&#8217;animals fer&#233;stecs i dom&#232;stics i tota mena de cucs i bestioles. D&#233;u vei&#233; que tot aix&#242; era bo.</div><div class="p"> 26D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Fem l&#8217;home a imatge nostra, a semblan&#231;a nostra,#x i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra#x amb les bestioles que s&#8217;hi arrosseguen.</div><div class="p"> 27D&#233;u va crear l&#8217;home a imatge seva, el va crear a imatge de D&#233;u, cre&#224; l&#8217;home i la dona.#x 28D&#233;u els bene&#237;#x dient-los:</div><div class="p">&#8211; Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra.#x</div><div class="p"> 29D&#233;u digu&#233; encara:</div><div class="p">&#8211; Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perqu&#232; siguin el vostre aliment. 30A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s&#8217;arrosseguen, a tots els &#233;ssers vius de la terra, els dono l&#8217;herba verda per aliment.#x</div><div class="p">I va ser aix&#237;.</div><div class="p"> 31D&#233;u vei&#233; que tot el que havia fet era molt bo.#x</div><div class="p">Hi hagu&#233; un vespre i un mat&#237;, i fou el sis&#232; dia.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch2" data-usfm="GEN.2.1+GEN.2.2+GEN.2.3+GEN.2.4+GEN.2.5+GEN.2.6+GEN.2.7+GEN.2.8+GEN.2.9+GEN.2.10+GEN.2.11+GEN.2.12+GEN.2.13+GEN.2.14+GEN.2.15+GEN.2.16+GEN.2.17+GEN.2.18+GEN.2.19+GEN.2.20+GEN.2.21+GEN.2.22+GEN.2.23+GEN.2.24+GEN.2.25">
 <div class="p">1Aix&#237; van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.#x 2El set&#232; dia,#x D&#233;u havia acabat la seva obra. El dia set&#232;, doncs, va reposar de tota l&#8217;obra que havia fet. 3D&#233;u va beneir el dia set&#232; i en va fer un dia sagrat, perqu&#232; aquell dia repos&#224; de la seva obra creadora.#x</div><div class="p"> 4Aix&#237; foren els or&#237;gens#x del cel i de la terra quan van ser creats.</div><div class="s1">L&#8217;home en el parad&#237;s#x</div><div class="p">Quan el Senyor-D&#233;u va fer la terra i el cel 5no hi havia cap matoll ni havia nascut l&#8217;herba, perqu&#232; el Senyor-D&#233;u encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogu&#233;s conrear els camps.#x 6Per&#242; de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensi&#243;.</div><div class="p"> 7Llavors el Senyor-D&#233;u va modelar l&#8217;home amb pols de la terra. Li va infondre l&#8217;al&#232; de vida, i l&#8217;home es convert&#237; en un &#233;sser viu.#x 8Despr&#233;s el Senyor-D&#233;u plant&#224; un jard&#237; a l&#8217;Ed&#232;n, a la regi&#243; d&#8217;orient,#x i va posar-hi l&#8217;home que havia modelat. 9El Senyor-D&#233;u va fer n&#233;ixer de la terra f&#232;rtil tota mena d&#8217;arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jard&#237; hi f&#233;u n&#233;ixer l&#8217;arbre de la vida i l&#8217;arbre del coneixement del b&#233; i del mal.#x</div><div class="p"> 10De l&#8217;Ed&#232;n naixia un riu que regava el jard&#237;, i des d&#8217;all&#224; se separava en quatre bra&#231;os: 11el primer es diu Fison, i recorre tot el pa&#237;s d&#8217;Havil&#224;, on hi ha or, 12i l&#8217;or d&#8217;aquest pa&#237;s &#233;s molt fi; tamb&#233; s&#8217;hi troben la resina olorosa de bdel&#183;li i la pedra d&#8217;&#242;nix. 13El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el pa&#237;s de Cuix. 14El tercer riu &#233;s el Tigris, que passa per la part oriental d&#8217;Ass&#237;ria, i el quart &#233;s l&#8217;Eufrates.#x</div><div class="p"> 15El Senyor-D&#233;u va prendre l&#8217;home i el va posar al jard&#237; de l&#8217;Ed&#232;n perqu&#232; el conre&#233;s i el guard&#233;s.#x 16I li va donar aquest manament:</div><div class="p">&#8211; Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jard&#237;. 17Per&#242; no mengis del fruit de l&#8217;arbre del coneixement del b&#233; i del mal, perqu&#232; el dia que en mengis, tingues per cert que morir&#224;s.#x</div><div class="p"> 18Llavors el Senyor-D&#233;u es digu&#233;: &#171;No &#233;s bo que l&#8217;home estigui sol. Li far&#233; una ajuda que li faci costat.&#187;</div><div class="p"> 19El Senyor-D&#233;u va modelar amb terra tots els animals fer&#233;stecs i tots els ocells, i els va presentar a l&#8217;home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l&#8217;home li pos&#233;s. 20L&#8217;home don&#224; un nom#x a cada un dels animals dom&#232;stics i fer&#233;stecs i a cada un dels ocells; per&#242; no va trobar#x una ajuda que li fes costat.</div><div class="s1">L&#8217;home i la dona</div><div class="p"> 21Llavors el Senyor-D&#233;u va fer caure l&#8217;home en un son profund. Quan qued&#224; adormit, prengu&#233; una de les seves costelles i ompl&#237; amb carn el buit que havia deixat. 22De la costella que havia pres a l&#8217;home, el Senyor-D&#233;u va fer-ne la dona, i la present&#224; a l&#8217;home.</div><div class="p"> 23L&#8217;home exclam&#224;:</div><div class="p">&#8211; Aquesta s&#237; que &#233;s os dels meus ossos i carn de la meva carn!#x El seu nom ser&#224; &#8220;dona&#8221;, perqu&#232; ha estat presa de l&#8217;home.#x 24Per aix&#242; l&#8217;home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d&#8217;aquest moment formen una sola carn.#x</div><div class="p"> 25Tots dos, l&#8217;home i la seva dona, anaven nus, i no se n&#8217;avergonyien.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch3" data-usfm="GEN.3.1+GEN.3.2+GEN.3.3+GEN.3.4+GEN.3.5+GEN.3.6+GEN.3.7+GEN.3.8+GEN.3.9+GEN.3.10+GEN.3.11+GEN.3.12+GEN.3.13+GEN.3.14+GEN.3.15+GEN.3.16+GEN.3.17+GEN.3.18+GEN.3.19+GEN.3.20+GEN.3.21+GEN.3.22+GEN.3.23+GEN.3.24">
 <div class="p">1La serp#x era el m&#233;s astut de tots els animals que el Senyor-D&#233;u havia fet.</div><div class="p">Pregunt&#224;, doncs, a la dona:</div><div class="p">&#8211; Aix&#237;, D&#233;u us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jard&#237;?</div><div class="p"> 2La dona va respondre a la serp:</div><div class="p">&#8211; Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jard&#237;, 3per&#242; dels fruits de l&#8217;arbre que hi ha al mig del jard&#237;, D&#233;u ha dit que no en mengem ni els toquem, perqu&#232; morir&#237;em.</div><div class="p"> 4La serp li va replicar:</div><div class="p">&#8211; No, no morireu pas! 5D&#233;u sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com d&#233;us: coneixereu el b&#233; i el mal.</div><div class="p"> 6Llavors la dona, veient que el fruit de l&#8217;arbre era bo per a menjar i feia goig&#160;de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne tamb&#233; al seu home, que en menj&#224; amb ella. 7Llavors a tots dos se&#8217;ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus.#x Van cosir fulles de figuera i se&#8217;n feren faldars.</div><div class="p"> 8Quan l&#8217;home i la dona van sentir els passos del Senyor-D&#233;u, que es passejava pel jard&#237; a l&#8217;aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jard&#237;, perqu&#232; el Senyor-D&#233;u no els vei&#233;s.</div><div class="p"> 9Per&#242; el Senyor-D&#233;u crid&#224; l&#8217;home i li va dir:</div><div class="p">&#8211; On ets?</div><div class="p"> 10Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; He sentit que et passejaves pel jard&#237; i, com que vaig nu, he tingut por i m&#8217;he amagat.#x</div><div class="p"> 11El Senyor-D&#233;u li replic&#224;:</div><div class="p">&#8211; Qui t&#8217;ha fet saber que anaves nu? &#201;s que has menjat del fruit de l&#8217;arbre que jo t&#8217;havia prohibit?</div><div class="p"> 12L&#8217;home va respondre:</div><div class="p">&#8211; La dona que has posat al meu costat m&#8217;ha ofert el fruit de l&#8217;arbre i n&#8217;he menjat.</div><div class="p"> 13Llavors el Senyor-D&#233;u va dir a la dona:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; ho has fet, aix&#242;?</div><div class="p">Ella va respondre:</div><div class="p">&#8211; La serp m&#8217;ha enganyat i n&#8217;he menjat.</div><div class="p"> 14El Senyor-D&#233;u va dir a la serp:</div><div class="p">&#8211; Ja que has fet aix&#242;, ser&#224;s la m&#233;s male&#239;da#x de totes les b&#232;sties i de tots els animals fer&#233;stecs. T&#8217;arrossegar&#224;s damunt el ventre i menjar&#224;s pols tota la vida. 15Posar&#233; enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell#x t&#8217;atacar&#224; al cap i tu l&#8217;atacar&#224;s al tal&#243;.</div><div class="p"> 16Despr&#233;s digu&#233; a la dona:</div><div class="p">&#8211; Et far&#233; patir les grans fatigues de l&#8217;embar&#224;s i donar&#224;s a llum enmig de dolors. Desitjar&#224;s el teu home, i ell et voldr&#224; dominar.#x</div><div class="p"> 17Despr&#233;s va dir a l&#8217;home:</div><div class="p">&#8211; Ja que t&#8217;has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l&#8217;arbre que jo t&#8217;havia prohibit, la terra ser&#224; male&#239;da per culpa teva:#x tota la vida passar&#224;s fatigues per treure&#8217;n l&#8217;aliment. 18La terra et produir&#224; cards i espines, i t&#8217;haur&#224;s d&#8217;alimentar d&#8217;all&#242; que donin els camps. 19Et guanyar&#224;s el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d&#8217;on vas ser tret: perqu&#232; ets pols, i a la pols tornar&#224;s.#x</div><div class="p"> 20L&#8217;home va donar a la seva dona el nom d&#8217;Eva, perqu&#232; ella ha estat la mare de tots els qui viuen.#x</div><div class="p"> 21Llavors el Senyor-D&#233;u va fer t&#250;niques de pell i va vestir l&#8217;home i la dona.</div><div class="p"> 22Despr&#233;s el Senyor-D&#233;u digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; L&#8217;home s&#8217;ha tornat com un de nosaltres:#x ja coneix el b&#233; i el mal!#x I si ara agafa el fruit de l&#8217;arbre de la vida, el cull i en menja, viur&#224; per sempre!#x</div><div class="p"> 23Llavors el Senyor-D&#233;u va expulsar l&#8217;home del jard&#237; de l&#8217;Ed&#232;n, perqu&#232; treball&#233;s la terra d&#8217;on havia estat tret. 24Un cop l&#8217;hagu&#233; expulsat, va posar a l&#8217;orient de l&#8217;Ed&#232;n els querubins#x amb la flama de l&#8217;espasa fulgurant per a guardar el cam&#237; de l&#8217;arbre de la vida.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch4" data-usfm="GEN.4.1+GEN.4.2+GEN.4.3+GEN.4.4+GEN.4.5+GEN.4.6+GEN.4.7+GEN.4.8+GEN.4.9+GEN.4.10+GEN.4.11+GEN.4.12+GEN.4.13+GEN.4.14+GEN.4.15+GEN.4.16+GEN.4.17+GEN.4.18+GEN.4.19+GEN.4.20+GEN.4.21+GEN.4.22+GEN.4.23+GEN.4.24+GEN.4.25+GEN.4.26">
 <div class="p">1L&#8217;home s&#8217;un&#237; a Eva, la seva dona, que va infantar Ca&#237;n. Ella deia:</div><div class="q1">&#8211; He procreat un noi, gr&#224;cies al Senyor.#x</div><div class="p"> 2M&#233;s endavant va infantar Abel, germ&#224; de Ca&#237;n. Abel era pastor d&#8217;ovelles i Ca&#237;n treballava la terra. 3Acabades les collites, Ca&#237;n va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. 4Abel va oferir tamb&#233; les primeres cries del ramat amb el greix de les v&#237;ctimes.#x</div><div class="p">El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, 5per&#242; no acoll&#237; Ca&#237;n i la seva.#x Ca&#237;n es va irritar molt i anava amb el cap baix. 6El Senyor li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; est&#224;s irritat i no aixeques el cap? 7Si obres b&#233;, ser&#224;s acceptat; per&#242;, si no obres b&#233;, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, per&#242; tu l&#8217;has de dominar.#x</div><div class="p"> 8Ca&#237;n va dir al seu germ&#224; Abel:</div><div class="p">&#8211; Sortim al camp.#x</div><div class="p">Un cop van ser al camp, Ca&#237;n es va llan&#231;ar sobre el seu germ&#224; Abel i el va&#160;matar.#x</div><div class="p"> 9Llavors el Senyor va preguntar a Ca&#237;n:</div><div class="p">&#8211; On &#233;s el teu germ&#224; Abel?</div><div class="p">Ell va respondre:</div><div class="p">&#8211; No ho s&#233;. Que potser s&#243;c el guardi&#224; del meu germ&#224;?</div><div class="p"> 10El Senyor li replic&#224;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; has fet? La sang del teu germ&#224; clama a mi des de la terra!#x 11Des d&#8217;ara, doncs, ser&#224;s male&#239;t de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germ&#224;. 12Quan treballis la terra, ja no et donar&#224; els seus fruits.#x Anir&#224;s pel m&#243;n errant i fugitiu.</div><div class="p"> 13Ca&#237;n respongu&#233; al Senyor:</div><div class="p">&#8211; El meu crim &#233;s massa gran per a poder-lo suportar. 14Des d&#8217;avui em bandeges de la terra f&#232;rtil, i m&#8217;haur&#233; d&#8217;amagar de la teva pres&#232;ncia. Anir&#233; pel m&#243;n errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matar&#224;.</div><div class="p"> 15El Senyor li va replicar:</div><div class="p">&#8211; Aix&#242;, no! Si alg&#250; mata Ca&#237;n, Ca&#237;n ser&#224; venjat set vegades.</div><div class="p">Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perqu&#232; no el matessin els qui el trobarien.#x</div><div class="p"> 16Ca&#237;n es retir&#224; de la pres&#232;ncia del Senyor i se n&#8217;an&#224; a viure al pa&#237;s de Nod,#x a l&#8217;orient de l&#8217;Ed&#232;n.</div><div class="s1">Descendents de Ca&#237;n</div><div class="p"> 17Ca&#237;n es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Ca&#237;n va fundar una ciutat i li pos&#224; el nom d&#8217;Hanoc, el seu fill.</div><div class="p"> 18Hanoc va ser el pare d&#8217;Irad; Irad, de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de L&#232;mec.</div><div class="p"> 19L&#232;mec es va casar amb dues dones; una es deia Ad&#224; i l&#8217;altra Sil&#183;l&#224;. 20Ad&#224; va donar a llum Jabal, l&#8217;avantpassat dels pastors n&#242;mades. 21El germ&#224; de Jabal es deia Jubal, i fou l&#8217;avantpassat dels qui toquen la c&#237;tara i el flabiol.</div><div class="p"> 22Tamb&#233; Sil&#183;l&#224; va tenir un fill, Tubal-Ca&#237;n, forjador de tota mena d&#8217;eines o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Ca&#237;n era Naam&#224;.</div><div class="p"> 23L&#232;mec va dir a les seves dones:</div><div class="p">&#8211; Escolteu-me, Ad&#224; i Sil&#183;l&#224;,</div><div class="p">dones de L&#232;mec, estigueu atentes</div><div class="q2">al que us dic:</div><div class="p">He mort un home</div><div class="q2">que m&#8217;havia malferit,</div><div class="p">he mort un noi</div><div class="q2">que m&#8217;havia colpejat.</div><div class="p"> 24Ca&#237;n ser&#224; venjat set vegades,</div><div class="p">per&#242; L&#232;mec ho ser&#224; setanta-set.#x</div><div class="s1">Set</div><div class="p"> 25Adam i la seva dona van tenir un fill, i ella li pos&#224; el nom de Set,#x perqu&#232; deia:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u m&#8217;ha concedit un altre fill#x en lloc d&#8217;Abel, que va ser mort per Ca&#237;n.</div><div class="p"> 26Set tamb&#233; va tenir un fill, i li pos&#224; el nom d&#8217;Enoix. Llavors es va comen&#231;ar a invocar D&#233;u amb el nom de &#171;el Senyor&#187;.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch5" data-usfm="GEN.5.1+GEN.5.2+GEN.5.3+GEN.5.4+GEN.5.5+GEN.5.6+GEN.5.7+GEN.5.8+GEN.5.9+GEN.5.10+GEN.5.11+GEN.5.12+GEN.5.13+GEN.5.14+GEN.5.15+GEN.5.16+GEN.5.17+GEN.5.18+GEN.5.19+GEN.5.20+GEN.5.21+GEN.5.22+GEN.5.23+GEN.5.24+GEN.5.25+GEN.5.26+GEN.5.27+GEN.5.28+GEN.5.29+GEN.5.30+GEN.5.31+GEN.5.32">
 <div class="p">1Llista geneal&#242;gica dels descendents d&#8217;Adam.#x</div><div class="p">Quan el Senyor va crear l&#8217;home, el va fer a imatge seva.#x</div><div class="p"> 2Cre&#224; l&#8217;home i la dona, els bene&#237;#x i, quan foren creats, els va posar el nom de &#171;&#233;sser hum&#224;&#187;.#x</div><div class="p"> 3Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill a semblan&#231;a seva, a imatge seva i li va posar el nom de Set.#x 4Despr&#233;s del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingu&#233; fills i filles. 5Adam mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents trenta anys.</div><div class="p"> 6Set tenia cent cinc anys quan va engendrar Enoix. 7Despr&#233;s del naixement d&#8217;Enoix, Set encara va viure vuit-cents set anys i tingu&#233; fills i filles. 8Set mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents dotze anys.</div><div class="p"> 9Enoix tenia noranta anys quan va engendrar Quenan. 10Despr&#233;s del naixement de Quenan, Enoix encara va viure vuit-cents quinze anys i tingu&#233; fills i filles. 11Enoix mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents cinc anys.</div><div class="p"> 12Quenan tenia setanta anys quan va engendrar Mahalalel. 13Despr&#233;s del naixement de Mahalalel, Quenan encara va viure vuit-cents quaranta anys i tingu&#233; fills i filles. 14Quenan mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents deu anys.</div><div class="p"> 15Mahalalel tenia seixanta-cinc anys quan va engendrar J&#232;red. 16Despr&#233;s del naixement de J&#232;red, Mahalalel encara va viure vuit-cents trenta anys i tingu&#233; fills i filles. 17Mahalalel mor&#237; a l&#8217;edat de vuit-cents noranta-cinc anys.</div><div class="p"> 18J&#232;red tenia cent seixanta-dos anys quan va engendrar Henoc. 19Despr&#233;s del naixement d&#8217;Henoc, J&#232;red encara va viure vuit-cents anys i tingu&#233; fills i fi-lles. 20J&#232;red mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents seixanta-dos anys.</div><div class="p"> 21Henoc tenia seixanta-cinc anys quan va engendrar Matusalem. 22Despr&#233;s del naixement de Matusalem, Henoc encara va viure tres-cents anys i tingu&#233; fills i filles. Henoc seguia els camins de D&#233;u. 23Va viure fins a l&#8217;edat de tres-cents seixanta-cinc anys,#x 24i segu&#237; els camins de D&#233;u. Va desapar&#232;ixer, perqu&#232; D&#233;u se&#8217;l va endur.#x</div><div class="p"> 25Matusalem tenia cent vuitanta-set anys quan va engendrar L&#232;mec. 26Despr&#233;s del naixement de L&#232;mec, Matusalem encara va viure set-cents vuitanta-dos anys i tingu&#233; fills i filles. 27Matusalem mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents seixanta-nou anys.</div><div class="p"> 28L&#232;mec tenia cent vuitanta-dos anys quan va tenir un fill, 29i li pos&#224; No&#232;, perqu&#232; deia: &#171;Aquest ens alleujar&#224; del nostre treball i de les nostres fatigues#x en el conreu de la terra que el Senyor ha male&#239;t.&#187;#x</div><div class="p"> 30Despr&#233;s del naixement de No&#232;, L&#232;mec encara va viure cinc-cents noranta-cinc anys i tingu&#233; fills i filles. 31L&#232;mec mor&#237; a l&#8217;edat de set-cents setanta-set anys.</div><div class="p"> 32No&#232; ja tenia cinc-cents anys quan va engendrar Sem, Cam i J&#224;fet.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch6" data-usfm="GEN.6.1+GEN.6.2+GEN.6.3+GEN.6.4+GEN.6.5+GEN.6.6+GEN.6.7+GEN.6.8+GEN.6.9+GEN.6.10+GEN.6.11+GEN.6.12+GEN.6.13+GEN.6.14+GEN.6.15+GEN.6.16+GEN.6.17+GEN.6.18+GEN.6.19+GEN.6.20+GEN.6.21+GEN.6.22">
 <div class="p">1Quan els homes comen&#231;aren a multiplicar-se a la terra i els van n&#233;ixer filles, 2alguns dels fills de D&#233;u,#x en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler.</div><div class="p"> 3El Senyor va dir: &#171;El meu al&#232; de vida no es mantindr&#224; per sempre en els homes, perqu&#232; s&#243;n de carn mortal.#x No viuran m&#233;s de cent vint anys.&#187;#x</div><div class="p"> 4En aquell temps, i m&#233;s tard encara, hi havia gegants a la terra,#x perqu&#232; de la uni&#243; d&#8217;alguns dels fills de D&#233;u amb les filles dels homes en van n&#233;ixer herois, homes de renom des dels temps antics.</div><div class="p"> 5Quan el Senyor va veure com creixia la mal&#237;cia dels homes i que d&#8217;un cap a l&#8217;altre del dia nom&#233;s pensaven a fer mal, 6s&#8217;entrist&#237; i es pened&#237; d&#8217;haver-los creat. 7I va dir: &#171;Far&#233; desapar&#232;ixer de la terra l&#8217;home que vaig crear. No hi deixar&#233; ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d&#8217;haver-los fet.&#187;#x</div><div class="p"> 8Per&#242; el Senyor va mirar No&#232; amb benvolen&#231;a.</div><div class="s1">No&#232; construeix l&#8217;arca</div><div class="p"> 9Aquesta &#233;s la hist&#242;ria de No&#232;.#x No&#232; era un home just i irreprensible entre els de la seva generaci&#243; i seguia els camins de D&#233;u.#x 10Va tenir tres fills: Sem, Cam i J&#224;fet.#x</div><div class="p"> 11La terra s&#8217;havia corromput davant de D&#233;u i era plena de viol&#232;ncies. 12D&#233;u contempl&#224; la terra i la vei&#233; corrompuda: el comportament de tothom s&#8217;havia pervertit.</div><div class="p"> 13Llavors D&#233;u va dir a No&#232;:</div><div class="p">&#8211; He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d&#8217;ells, la terra &#233;s plena de viol&#232;ncies; per aix&#242; vull exterminar-los de la terra. 14Tu fes-te una arca de fusta de xiprer#x amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. 15Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d&#8217;amplada i quinze d&#8217;al&#231;ada.#x 16Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats.#x 17Jo enviar&#233; el diluvi per fer morir tot el que t&#233; al&#232; de vida sota el cel: tot el que respira s&#8217;ofegar&#224;. 18Per&#242; amb tu, far&#233; i mantindr&#233; la meva alian&#231;a.#x Entra a l&#8217;arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; 19fes-hi entrar tamb&#233; un mascle i una femella de cada esp&#232;cie que viu i respira a la terra, perqu&#232; sobrevisquin amb tu. 20Vindr&#224; cap a tu una parella de cada esp&#232;cie d&#8217;ocells, d&#8217;animals i de bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra, perqu&#232; sobrevisquin. 21Procura&#8217;t menjar de tota mena i fes-ne provisi&#243;, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells.</div><div class="p"> 22No&#232; ho va fer aix&#237;. Va complir exactament tot el que D&#233;u li havia ordenat.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch7" data-usfm="GEN.7.1+GEN.7.2+GEN.7.3+GEN.7.4+GEN.7.5+GEN.7.6+GEN.7.7+GEN.7.8+GEN.7.9+GEN.7.10+GEN.7.11+GEN.7.12+GEN.7.13+GEN.7.14+GEN.7.15+GEN.7.16+GEN.7.17+GEN.7.18+GEN.7.19+GEN.7.20+GEN.7.21+GEN.7.22+GEN.7.23+GEN.7.24">
 <div class="p">1El Senyor va dir a No&#232;:</div><div class="p">&#8211; Veig que tu ets l&#8217;&#250;nic home just d&#8217;aquesta generaci&#243;. Entra a l&#8217;arca amb tota la teva fam&#237;lia. 2De cada esp&#232;cie d&#8217;animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; per&#242;, dels impurs, una sola parella, 3i de cada esp&#232;cie d&#8217;ocells, set parelles, perqu&#232; se&#8217;n conservi l&#8217;esp&#232;cie a la terra.#x 4D&#8217;aqu&#237; a set dies far&#233; ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i far&#233; desapar&#232;ixer de la terra tots els &#233;ssers que vaig crear.</div><div class="p"> 5No&#232; va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. 6Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra.</div><div class="p"> 7No&#232; entr&#224; a l&#8217;arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aig&#252;es del diluvi. 8Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra 9van venir cap a No&#232; i entraren a l&#8217;arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com D&#233;u havia ordenat. 10I al cap de set dies les aig&#252;es del diluvi inundaven la terra.</div><div class="p"> 11No&#232; tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aig&#252;es abismals del gran oce&#224; i s&#8217;obriren les rescloses del cel.#x Era el dia disset del mes segon.#x 12Sobre la terra comen&#231;&#224; a caure un aiguat que dur&#224; quaranta dies i quaranta nits. 13Aquell mateix dia, No&#232; havia entrat a l&#8217;arca amb els seus fills Sem, Cam i J&#224;fet, la seva dona i les tres nores, 14i cada una de les esp&#232;cies d&#8217;animals dom&#232;stics i fer&#233;stecs, les bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. 15Aix&#237;, doncs, van venir a No&#232; i van entrar a l&#8217;arca una parella de tots els animals que viuen i respiren, 16un mascle i una femella de cada esp&#232;cie, tal com D&#233;u havia ordenat. Un cop No&#232; va ser dintre l&#8217;arca, el Senyor va tancar la porta.</div><div class="s1">Comen&#231;ament del diluvi</div><div class="p"> 17El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aig&#252;es pujaren de nivell, van aixecar l&#8217;arca, i l&#8217;arca flotava per damunt de la terra. 18Les aig&#252;es anaven pujant cada vegada m&#233;s sobre la terra, i l&#8217;arca anava a la deriva. 19El nivell de les aig&#252;es va cr&#233;ixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes m&#233;s altes de la terra: 20per damunt dels cims m&#233;s alts hi havia encara set metres#x d&#8217;aigua. 21Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals dom&#232;stics i fer&#233;stecs, bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra i tots els homes. 22Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. 23El Senyor va fer desapar&#232;ixer tots els &#233;ssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s&#8217;arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desapar&#232;ixer de la terra. Tan sols van sobreviure No&#232; i els qui eren amb ell dintre l&#8217;arca. 24La terra qued&#224; coberta per les aig&#252;es durant cent cinquanta dies.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch8" data-usfm="GEN.8.1+GEN.8.2+GEN.8.3+GEN.8.4+GEN.8.5+GEN.8.6+GEN.8.7+GEN.8.8+GEN.8.9+GEN.8.10+GEN.8.11+GEN.8.12+GEN.8.13+GEN.8.14+GEN.8.15+GEN.8.16+GEN.8.17+GEN.8.18+GEN.8.19+GEN.8.20+GEN.8.21+GEN.8.22">
 <div class="p">1Despr&#233;s, D&#233;u es va recordar#x de No&#232; i de tots els animals dom&#232;stics i fer&#233;stecs que eren amb ell dintre l&#8217;arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aig&#252;es comen&#231;&#224; a minvar. 2Les aig&#252;es abismals de l&#8217;oce&#224; deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel;#x i va parar de ploure. 3Les aig&#252;es s&#8217;anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4El dia disset del mes set&#232;,#x l&#8217;arca es va encallar a les muntanyes d&#8217;Ararat.#x 5Les aig&#252;es continuaren baixant a poc a poc, fins al mes des&#232;,#x i el dia primer d&#8217;aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.</div><div class="p"> 6Al cap de quaranta dies, No&#232; va obrir el finestral que havia fet a l&#8217;arca 7i deix&#224; anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aig&#252;es s&#8217;eixuguessin a la terra. 8Llavors deix&#224; anar el colom per veure si les aig&#252;es havien baixat del tot, 9per&#242; el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l&#8217;arca: les aig&#252;es encara cobrien la terra. No&#232; va treure la m&#224;, va prendre el colom i l&#8217;entr&#224; dins l&#8217;arca. 10Va esperar set dies m&#233;s i deix&#224; anar altra vegada el colom. 11Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d&#8217;olivera acabada d&#8217;arrencar. No&#232; va comprendre que les aig&#252;es ja havien minvat. 12Va esperar encara set dies i deix&#224; anar el colom, que ja no va tornar.</div><div class="p"> 13L&#8217;any sis-cents u de la vida de No&#232;,#x el dia primer del primer mes,#x les aig&#252;es s&#8217;havien eixugat a la terra. No&#232; va apartar la coberta de l&#8217;arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.#x</div><div class="s1">No&#232; surt de l&#8217;arca</div><div class="p"> 15Llavors D&#233;u digu&#233; a No&#232;:</div><div class="p"> 16&#8211; Surt de l&#8217;arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17Fes sortir amb tu tots els &#233;ssers vius que s&#243;n a dins amb tu: ocells, animals dom&#232;stics i fer&#233;stecs i totes les bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra.#x Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.#x</div><div class="p"> 18No&#232;, doncs, va sortir de l&#8217;arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19Van sortir tots els &#233;ssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra. Tots van sortir de l&#8217;arca agrupats en fam&#237;lies.#x</div><div class="p"> 20No&#232; va dedicar un altar al Senyor. Prengu&#233; animals i ocells de cada esp&#232;cie considerada pura#x i els ofer&#237; en holocaust sobre l&#8217;altar.</div><div class="p"> 21El Senyor es va complaure en l&#8217;olor agradable dels sacrificis,#x i va dir: &#171;No tornar&#233; mai m&#233;s a maleir la terra per culpa dels homes,#x perqu&#232; el cor de l&#8217;home est&#224; inclinat al mal des de la seva joventut. No tornar&#233; a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.#x</div><div class="q1"> 22&#187;Mentre duri la terra,</div><div class="p">mai no faltaran</div><div class="p">sembres i collites,</div><div class="p">fred i calor,</div><div class="p">estiu i hivern,</div><div class="p">dies i nits.&#187;#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch9" data-usfm="GEN.9.1+GEN.9.2+GEN.9.3+GEN.9.4+GEN.9.5+GEN.9.6+GEN.9.7+GEN.9.8+GEN.9.9+GEN.9.10+GEN.9.11+GEN.9.12+GEN.9.13+GEN.9.14+GEN.9.15+GEN.9.16+GEN.9.17+GEN.9.18+GEN.9.19+GEN.9.20+GEN.9.21+GEN.9.22+GEN.9.23+GEN.9.24+GEN.9.25+GEN.9.26+GEN.9.27+GEN.9.28+GEN.9.29">
 <div class="p">1D&#233;u va beneir No&#232; i els seus fills. Els digu&#233;:</div><div class="q1">&#8211; Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. 2Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s&#8217;arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perqu&#232; els poso tots a les vostres mans.#x 3Us servir&#224; d&#8217;aliment tot el que t&#233; vida i es mou, com tamb&#233; tots els vegetals: tot us ho dono. 4Per&#242; no mengeu la carn amb la seva vida, &#233;s a dir, amb la seva sang.#x 5Jo demanar&#233; comptes de la vostra sang, de les vostres vides,#x a tots els animals.#x Tamb&#233; als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanar&#233; comptes d&#8217;aquella vida. 6El qui vessi la sang d&#8217;un home, un altre home vessar&#224; la seva sang, perqu&#232; l&#8217;home ha estat fet a imatge de D&#233;u.#x 7Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.#x</div><div class="p"> 8Despr&#233;s D&#233;u va dir a No&#232; i als seus fills:</div><div class="p"> 9&#8211; Mireu, jo faig la meva alian&#231;a#x amb vosaltres, amb els vostres descendents 10i amb tots els &#233;ssers vius que us envolten: els ocells, els animals fer&#233;stecs i dom&#232;stics que han sortit de l&#8217;arca, en una paraula, amb tots els &#233;ssers vius de la terra.#x 11Faig amb vosaltres aquesta alian&#231;a: les aig&#252;es del diluvi no tornaran mai m&#233;s a exterminar ning&#250;, cap m&#233;s diluvi no devastar&#224; la terra.</div><div class="p"> 12I D&#233;u va afegir:</div><div class="p">&#8211; El signe de l&#8217;alian&#231;a que faig amb vosaltres i amb tots els &#233;ssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, &#233;s aquest: 13posar&#233; el meu arc en els n&#250;vols com a signe de la meva alian&#231;a amb la terra. 14Quan jo cobreixi de n&#250;vols la terra i entre els n&#250;vols aparegui el meu arc, 15recordar&#233; l&#8217;alian&#231;a que he fet amb vosaltres i amb tots els &#233;ssers vius, i les aig&#252;es del diluvi no tornaran a destruir ning&#250;. 16Sortir&#224; l&#8217;arc en els n&#250;vols i, en veure&#8217;l, recordar&#233; l&#8217;alian&#231;a perp&#232;tua, la meva alian&#231;a, la que hi ha entre D&#233;u i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.</div><div class="p"> 17D&#233;u va dir encara a No&#232;:</div><div class="p">&#8211; Aquest &#233;s el signe de l&#8217;alian&#231;a que he fet amb tots els qui viuen a la terra.</div><div class="s1">Fills de No&#232;</div><div class="p"> 18Els fills de No&#232; que van sortir de l&#8217;arca eren Sem, Cam i J&#224;fet. Cam va ser el pare de Canaan. 19A partir d&#8217;aquests tres fills de No&#232;, es va poblar tota la terra. 20No&#232; va ser el primer a treballar la terra, i plant&#224; una vinya. 21Un dia, va beure vi, s&#8217;embriag&#224; i es va despullar dins la tenda. 22Cam, pare de Canaan, vei&#233; el seu pare nu i sort&#237; a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora. 23Sem i J&#224;fet van prendre un mantell, se&#8217;l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avan&#231;aven mirant enfora, no el van veure nu.#x</div><div class="p"> 24Quan No&#232; es despert&#224; de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit, 25digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Male&#239;t sigui Canaan!</div><div class="p">Que sigui esclau dels esclaus</div><div class="q2">dels seus germans!</div><div class="p"> 26I afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; Bene&#239;t sigui el Senyor,</div><div class="q2">D&#233;u de Sem!#x</div><div class="p">Que Canaan sigui el seu esclau!</div><div class="p"> 27Que D&#233;u eixampli J&#224;fet,</div><div class="p">que l&#8217;acullin les tendes de Sem#x</div><div class="p">i que Canaan sigui el seu esclau!</div><div class="p"> 28Despr&#233;s del diluvi, No&#232; va viure tres-cents cinquanta anys. 29Mor&#237; a l&#8217;edat de nou-cents cinquanta anys.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch10" data-usfm="GEN.10.1+GEN.10.2+GEN.10.3+GEN.10.4+GEN.10.5+GEN.10.6+GEN.10.7+GEN.10.8+GEN.10.9+GEN.10.10+GEN.10.11+GEN.10.12+GEN.10.13+GEN.10.14+GEN.10.15+GEN.10.16+GEN.10.17+GEN.10.18+GEN.10.19+GEN.10.20+GEN.10.21+GEN.10.22+GEN.10.23+GEN.10.24+GEN.10.25+GEN.10.26+GEN.10.27+GEN.10.28+GEN.10.29+GEN.10.30+GEN.10.31+GEN.10.32">
 <div class="p">1Llista geneal&#242;gica dels descendents de Sem, Cam i J&#224;fet, fills de No&#232;, nascuts despr&#233;s del diluvi.#x</div><div class="p"> 2Descendents de J&#224;fet: G&#243;mer, Magog, Madai, Javan,#x Tubal, M&#243;ixec#x i Tir&#224;s. 3Descendents de G&#243;mer: Aixquenaz, Rifat i Togarm&#224;. 4Descendents de Javan: Elix&#224;,#x Tarsis, els quitites#x i els rodanites.#x 5D&#8217;ells v&#233;nen els pobles dispersats per les regions mar&#237;times, cada un amb territoris i lleng&#252;es pr&#242;pies,#x amb els seus diversos llinatges i nacions.#x</div><div class="p"> 6Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put#x i Canaan. 7Descendents de Cuix: Seb&#224;, Havil&#224;, Sabt&#224;, Ram&#224; i Sabtec&#224;. Descendents de Ram&#224;: Saba i Dedan. 8Cuix &#233;s l&#8217;avantpassat de Nimrod,#x que va ser un heroi a la terra. 9En pres&#232;ncia del Senyor, Nimrod era un ca&#231;ador heroic. D&#8217;aqu&#237; ve la dita: &#171;Un ca&#231;ador heroic a la pres&#232;ncia del Senyor, com ho era Nimrod.&#187; 10Les primeres ciutats del seu reialme van ser Babel, &#200;rec i Acad, totes elles al pa&#237;s de Xinar.#x 11D&#8217;aquell pa&#237;s va partir Assur,#x que va edificar N&#237;nive, Rehobot-Ir, Qu&#232;lah 12i Ressen; aquesta darrera, situada entre N&#237;nive i Qu&#232;lah, &#233;s la m&#233;s gran.</div><div class="p"> 13Egipte &#233;s l&#8217;avantpassat de la gent de Lud,#x Anam, Lehab, Naft&#250;ah,#x 14Patr&#243;s, Casl&#250;ah i Caftor,#x d&#8217;on van sortir els filisteus.</div><div class="p"> 15Canaan va ser el pare de Sid&#243;,#x el seu primog&#232;nit, i d&#8217;Het;#x 16i l&#8217;avantpassat tamb&#233; dels jebuseus,#x amorreus,#x guirgaixites,#x 17hivites, arquites, sinites, 18arvadites, semarites i hamatites. Despr&#233;s es van dispersar els llinatges cananeus, 19i el seu territori es va estendre des de Sid&#243; fins a Guerar i Gaza, i encara en direcci&#243; a Sodoma, Gomorra, Adm&#224; i Sebo&#239;m#x fins a Leixa. 20Aquests s&#243;n els descendents de Cam, amb els seus llinatges i lleng&#252;es,#x territoris i nacions.</div><div class="p"> 21Tamb&#233; Sem, germ&#224; gran de J&#224;fet, va tenir descend&#232;ncia. &#201;s l&#8217;avantpassat d&#8217;&#201;ber i de tots els seus descendents.#x</div><div class="p"> 22Descendents de Sem: Elam, Ass&#237;ria, Arfaxad, Lud i Aram.#x 23Descendents d&#8217;Aram: Us,#x Hul, Gu&#232;ter i Maix. 24Arfaxad &#233;s l&#8217;avantpassat de X&#232;lah, i X&#232;lah, el d&#8217;&#201;ber. 25&#201;ber va tenir dos fills: el primer es deia P&#232;leg, perqu&#232;, en el temps que ell vivia, la poblaci&#243; de la terra es va dividir;#x el seu germ&#224; es deia Joctan. 26Joctan va ser el pare d&#8217;Almodad, X&#232;lef, Hassarm&#224;vet, J&#232;rah, 27Adoram, Uzal, Dicl&#224;, 28Obal, Abimael, Saba, 29Ofir, Havil&#224; i Jobab. Tots ells eren fills de Joctan. 30El seu territori s&#8217;estenia des de Meix&#224; fins a Sefar, regi&#243; muntanyosa de l&#8217;orient.#x 31Aquests s&#243;n els descendents de Sem, amb els seus llinatges i lleng&#252;es, territoris i nacions.#x</div><div class="p"> 32Aquests s&#243;n els descendents de No&#232; amb els seus llinatges, nacions i llistes geneal&#242;giques. D&#8217;ells v&#233;nen les nacions que es van dispersar per la terra despr&#233;s del diluvi.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch11" data-usfm="GEN.11.1+GEN.11.2+GEN.11.3+GEN.11.4+GEN.11.5+GEN.11.6+GEN.11.7+GEN.11.8+GEN.11.9+GEN.11.10+GEN.11.11+GEN.11.12+GEN.11.13+GEN.11.14+GEN.11.15+GEN.11.16+GEN.11.17+GEN.11.18+GEN.11.19+GEN.11.20+GEN.11.21+GEN.11.22+GEN.11.23+GEN.11.24+GEN.11.25+GEN.11.26+GEN.11.27+GEN.11.28+GEN.11.29+GEN.11.30+GEN.11.31+GEN.11.32">
 <div class="p">1En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules.#x 2Els homes van emigrar des de l&#8217;orient, trobaren una plana al pa&#237;s de Xinar#x i la van poblar. 3Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure&#8217;ls al forn. Aix&#237; comen&#231;aren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.#x</div><div class="p"> 4Despr&#233;s van dir:</div><div class="p">&#8211; Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; aix&#237; ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.#x</div><div class="p"> 5El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que constru&#239;en els homes, 6i es digu&#233;: &#171;Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta &#233;s la primera obra que emprenen, des d&#8217;ara cap dels seus projectes no estar&#224; fora del seu abast. 7Baixem a posar confusi&#243; en el seu llenguatge perqu&#232; no s&#8217;entenguin entre ells.&#187;</div><div class="p"> 8Aix&#237; el Senyor els va dispersar des d&#8217;aquella regi&#243; per tota la terra, i van abandonar la construcci&#243; de la ciutat. 9Per aix&#242; aquella ciutat porta el nom de Babel, perqu&#232; all&#224; el Senyor va posar la confusi&#243; en el llenguatge de tota la terra, i des d&#8217;all&#224; el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.#x</div><div class="s1">Descendents de Sem</div><div class="p"> 10Llista geneal&#242;gica dels descendents de Sem.#x Dos anys despr&#233;s del diluvi, quan Sem tenia cent anys, va engendrar Arfaxad. 11Despr&#233;s del naixement d&#8217;Arfaxad, Sem encara va viure cinc-cents anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 12Arfaxad tenia trenta-cinc anys quan va engendrar X&#232;lah.</div><div class="p"> 13Despr&#233;s del naixement de X&#232;lah, Arfaxad encara va viure quatre-cents tres anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 14X&#232;lah tenia trenta anys quan va engendrar &#201;ber. 15Despr&#233;s del naixement d&#8217;&#201;ber, X&#232;lah encara va viure quatre-cents tres anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 16&#201;ber tenia trenta-quatre anys quan va engendrar P&#232;leg. 17Despr&#233;s del naixe-ment de P&#232;leg, &#201;ber encara va viure quatre-cents trenta anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 18P&#232;leg tenia trenta anys quan va engendrar Re&#250;. 19Despr&#233;s del naixement de Re&#250;, P&#232;leg encara va viure dos-cents nou anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 20Re&#250; tenia trenta-dos anys quan va engendrar Serug. 21Despr&#233;s del naixement de Serug, Re&#250; encara va viure dos-cents set anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 22Serug tenia trenta anys quan va engendrar Nahor. 23Despr&#233;s del naixement de Nahor, Serug encara va viure dos-cents anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 24Nahor tenia vint-i-nou anys quan va engendrar T&#232;rah. 25Despr&#233;s del naixement de T&#232;rah, Nahor encara va viure cent dinou anys i tingu&#233; fills i filles.</div><div class="p"> 26T&#232;rah tenia setanta anys quan va engendrar Abram, Nahor i Aran.</div><div class="s1">Descendents de T&#232;rah</div><div class="p"> 27Llista geneal&#242;gica dels descendents de T&#232;rah.#x T&#232;rah va ser el pare d&#8217;Abram, Nahor i Aran. Aran tingu&#233; un fill que es va dir Lot. 28Per&#242; Aran va morir abans que el seu pare T&#232;rah, al seu pa&#237;s natal, a Ur de Caldea.#x</div><div class="p"> 29Abram i Nahor es van casar: la muller d&#8217;Abram es deia Sarai i la de Nahor es deia Milc&#224;; era filla d&#8217;Aran i germana d&#8217;Isc&#224;. 30Sarai no tenia fills perqu&#232; era est&#232;ril.#x</div><div class="p"> 31T&#232;rah va prendre el seu fill Abram, el seu n&#233;t Lot i la seva nora Sarai, muller d&#8217;Abram, i des d&#8217;Ur de Caldea s&#8217;encamin&#224; amb ells cap al pa&#237;s de Canaan.#x Per&#242;, arribats a Haran,#x s&#8217;hi quedaren a viure. 32T&#232;rah mor&#237; a Haran a l&#8217;edat de dos-cents cinc anys.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch12" data-usfm="GEN.12.1+GEN.12.2+GEN.12.3+GEN.12.4+GEN.12.5+GEN.12.6+GEN.12.7+GEN.12.8+GEN.12.9+GEN.12.10+GEN.12.11+GEN.12.12+GEN.12.13+GEN.12.14+GEN.12.15+GEN.12.16+GEN.12.17+GEN.12.18+GEN.12.19+GEN.12.20">
 <div class="p">1El Senyor va dir a Abram:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s-te&#8217;n del teu pa&#237;s, de la teva fam&#237;lia i de la casa del teu pare, cap al pa&#237;s que jo t&#8217;indicar&#233;.#x 2Et convertir&#233; en un gran poble,#x et beneir&#233; i far&#233; gran el teu nom, que ser&#224; font de benedicci&#243;.#x 3Beneir&#233; els qui et beneeixin, per&#242; als qui et maleeixin, els maleir&#233;.#x Totes les fam&#237;lies del pa&#237;s es valdran del teu nom per a beneir-se.#x</div><div class="p"> 4Abram se n&#8217;an&#224; tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n&#8217;an&#224; amb ell. Quan Abram va sortir d&#8217;Haran tenia setanta-cinc anys. 5Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els b&#233;ns que posse&#239;a i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d&#8217;all&#224; per anar al pa&#237;s de Canaan.</div><div class="s1">Abram a Canaan</div><div class="p">Van arribar al pa&#237;s de Canaan. 6Abram travess&#224; el territori fins a Siquem, fins a l&#8217;Alzina de Mor&#232;. En aquell temps els cananeus eren els amos del pa&#237;s.</div><div class="p"> 7El Senyor es va apar&#232;ixer a Abram i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Donar&#233; aquest pa&#237;s a la teva descend&#232;ncia.#x</div><div class="p">All&#224; Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. 8D&#8217;all&#237; se n&#8217;an&#224; a la Muntanya, a l&#8217;est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant.#x En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom.#x 9Despr&#233;s, per etapes, Abram an&#224; avan&#231;ant cap al N&#232;gueb.</div><div class="s1">Abram a Egipte#x</div><div class="p"> 10Una gran fam es va abatre sobre el pa&#237;s. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. 11Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai:</div><div class="p">&#8211; Ets una dona molt bonica. 12Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. 13Fes-me el favor de dir que ets la meva germana:#x aix&#237; em tractaran b&#233; per la consideraci&#243; que et tindran, i podr&#233; salvar la vida.</div><div class="p"> 14Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s&#8217;adonaren que Sarai era molt bonica. 15Tamb&#233; la van veure alguns oficials del fara&#243; i, davant d&#8217;ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del fara&#243;. 16Per consideraci&#243; a ella, van tractar molt b&#233; Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. 17Per&#242; el Senyor va enviar al fara&#243; i a la seva cort grans flagells, perqu&#232; havia pres Sarai, la muller d&#8217;Abram. 18Llavors el fara&#243; va cridar Abram i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; m&#8217;has fet aix&#242;? Per qu&#232; no em vas explicar que era la teva esposa? 19Vas dir-me que era la teva germana, i jo l&#8217;he presa per esposa! Aqu&#237; tens la teva muller; agafa-la i v&#233;s-te&#8217;n.</div><div class="p"> 20El fara&#243; va manar que uns homes condu&#239;ssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posse&#239;a.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch13" data-usfm="GEN.13.1+GEN.13.2+GEN.13.3+GEN.13.4+GEN.13.5+GEN.13.6+GEN.13.7+GEN.13.8+GEN.13.9+GEN.13.10+GEN.13.11+GEN.13.12+GEN.13.13+GEN.13.14+GEN.13.15+GEN.13.16+GEN.13.17+GEN.13.18">
 <div class="p">1Abram va pujar d&#8217;Egipte i torn&#224; cap al N&#232;gueb amb la seva muller i tot el que posse&#239;a. Lot anava amb ell.</div><div class="s1">Abram i Lot</div><div class="p"> 2Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. 3Se n&#8217;an&#224; per etapes des del N&#232;gueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai,#x</div><div class="p"> 4al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor.#x</div><div class="p"> 5Lot, que l&#8217;acompanyava, tamb&#233; tenia ramats d&#8217;ovelles i de vaques i moltes tendes. 6Per&#242; aquella regi&#243; no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa b&#233;ns per a poder habitar plegats en un pa&#237;s#x 7ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites.#x Els pastors d&#8217;Abram i&#160;els de Lot van comen&#231;ar a barallar-se. 8Davant d&#8217;aix&#242;, Abram digu&#233; a Lot:</div><div class="p">&#8211; Som de la mateixa fam&#237;lia#x i no ha d&#8217;haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. 9&#191;No tens davant teu tot el pa&#237;s? Doncs separa&#8217;t de mi: si tu te&#8217;n vas a l&#8217;esquerra, jo me n&#8217;anir&#233; a la dreta; si tu te&#8217;n vas a la dreta, jo me n&#8217;anir&#233; a l&#8217;esquerra.</div><div class="p"> 10Lot va donar una mirada al voltant seu i vei&#233; que tota la plana del Jord&#224; fins a S&#243;ar estava ben regada. Aix&#242; era abans que el Senyor arras&#233;s les ciutats de Sodoma i Gomorra.#x La plana semblava un parad&#237;s del Senyor;#x era comparable a les terres d&#8217;Egipte. 11Lot va escollir, doncs, la plana del Jord&#224; i se&#8217;n va anar cap a l&#8217;est. Aix&#237; es van separar.</div><div class="p"> 12Abram es va quedar al pa&#237;s de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal&#183;lar a les ciutats de la plana i plant&#224; les seves tendes fins a Sodoma. 13La gent d&#8217;aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor.</div><div class="p"> 14El Senyor va dir a Abram, despr&#233;s que Lot s&#8217;hagu&#233; separat d&#8217;ell:</div><div class="p">&#8211; Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. 15Tot el pa&#237;s que veus, te&#8217;l donar&#233; per sempre a tu i a la teva descend&#232;ncia.#x 16Multiplicar&#233; els teus descendents com la pols de la terra: nom&#233;s els podr&#224; comptar qui sigui capa&#231; de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra.#x 17V&#233;s, recorre tota la llargada i l&#8217;amplada del pa&#237;s, que jo te&#8217;l donar&#233;.</div><div class="p"> 18Abram va aixecar el campament i se n&#8217;an&#224; a viure a les Alzines de Mambr&#233;, prop d&#8217;Hebron.#x I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch14" data-usfm="GEN.14.1+GEN.14.2+GEN.14.3+GEN.14.4+GEN.14.5+GEN.14.6+GEN.14.7+GEN.14.8+GEN.14.9+GEN.14.10+GEN.14.11+GEN.14.12+GEN.14.13+GEN.14.14+GEN.14.15+GEN.14.16+GEN.14.17+GEN.14.18+GEN.14.19+GEN.14.20+GEN.14.21+GEN.14.22+GEN.14.23+GEN.14.24">
 <div class="p">1En temps d&#8217;Amrafel, rei de Xinar, Arioc d&#8217;El&#183;lassar, Quedorla&#243;mer d&#8217;Elam i Tidal de Go&#239;m,#x 2aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birx&#224;, rei de Gomorra, a Xinab, rei d&#8217;Adm&#224;, a Xem&#233;ber, rei de&#160;Sebo&#239;m#x i al rei de Bela, &#233;s a dir, de S&#243;ar.#x 3Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. 4Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorla&#243;mer, per&#242; l&#8217;any tretz&#232; es van revoltar. 5L&#8217;any seg&#252;ent, el catorz&#232;, Quedorla&#243;mer i els reis aliats d&#8217;ell van venir i van derrotar els rafa&#239;tes a Aixterot-Carnaim,#x els zuzites a Am, els emites#x a la plana de Quiriataim#x 6i els&#160;horites a les seves muntanyes de Se&#239;r, fins a Elparan,#x al l&#237;mit del desert.</div><div class="p"> 7Despr&#233;s van tornar enrere fins a Enmixpat, que &#233;s Cadeix. Van derrotar els amalequites per tot el seu territori i tamb&#233; els amorreus que habitaven a Hassasson-Tamar.#x 8Llavors els reis de Sodoma, Gomorra, Adm&#224;, Sebo&#239;m i Bela, &#233;s a dir, S&#243;ar, van avan&#231;ar amb les seves tropes i es van desplegar en ordre de batalla a la vall de Sidim 9per combatre contra els reis Quedorla&#243;mer d&#8217;Elam, Tidal de Go&#239;m, Amrafel de Xinar i Arioc d&#8217;El&#183;lassar. Eren quatre reis contra aquells cinc.</div><div class="p"> 10A la vall de Sidim hi havia pous de betum pertot arreu. Els reis de Sodoma i de Gomorra van fugir, i van caure dintre els pous. Els supervivents es van refugiar a la muntanya. 11Els vencedors s&#8217;endugueren tots els b&#233;ns i els queviures de Sodoma i de Gomorra i se&#8217;n van anar. 12Lot, nebot d&#8217;Abram, vivia a Sodoma; quan se&#8217;n van anar, tamb&#233; se&#8217;l van endur a ell amb tots els seus b&#233;ns.</div><div class="p"> 13Un fugitiu an&#224; a explicar-ho a Abram, l&#8217;hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambr&#233;, l&#8217;amorreu, germ&#224; d&#8217;Eixcol#x i d&#8217;Aner, que eren aliats d&#8217;Abram. 14En saber que el seu nebot#x havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llan&#231;ar en persecuci&#243; de l&#8217;enemic fins a Dan. 15Abram va dividir els seus servents en grups i atac&#224; de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hob&#224;,#x al nord de Damasc. 16Va recuperar tots els b&#233;ns i alliber&#224; Lot, el seu nebot, amb tots els seus b&#233;ns, les dones i els altres captius.</div><div class="s1">Melquisedec beneeix Abram</div><div class="p"> 17Despr&#233;s de la seva vict&#242;ria contra Quedorla&#243;mer i els altres reis aliats, Abram ja se&#8217;n tornava, quan el rei de Sodoma sort&#237; a trobar-lo a la vall de Xav&#233;, que &#233;s la vall del Rei.</div><div class="p"> 18Melquisedec,#x rei de Salem,#x va portar pa i vi. Era sacerdot del D&#233;u alt&#237;ssim,#x 19i va beneir Abram tot dient:</div><div class="p">&#8211; Bene&#239;t siguis, Abram, pel D&#233;u alt&#237;ssim, creador del cel i de la terra. 20Bene&#239;t sigui el D&#233;u alt&#237;ssim, que t&#8217;ha posat a les mans els enemics.</div><div class="p">Abram li va donar una desena part#x de tot el bot&#237;.</div><div class="p"> 21El rei de Sodoma va dir a Abram:</div><div class="p">&#8211; Torna&#8217;m els meus homes i queda&#8217;t amb els b&#233;ns.</div><div class="p"> 22Abram li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Al&#231;o la m&#224; vers el Senyor, el D&#233;u alt&#237;ssim, creador del cel i de la terra, 23jurant que no prendr&#233; ni un fil, ni una cor&#160;retja de sand&#224;lia, ni res que sigui teu. No vull que puguis dir: &#8220;He enriquit Abram.&#8221; 24Per a mi, nom&#233;s accepto el que els meus homes han menjat i la part que toca als aliats que m&#8217;han acompanyat, Aner, Eixcol i Mambr&#233;: aquests prendran la part que els toca.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch15" data-usfm="GEN.15.1+GEN.15.2+GEN.15.3+GEN.15.4+GEN.15.5+GEN.15.6+GEN.15.7+GEN.15.8+GEN.15.9+GEN.15.10+GEN.15.11+GEN.15.12+GEN.15.13+GEN.15.14+GEN.15.15+GEN.15.16+GEN.15.17+GEN.15.18+GEN.15.19+GEN.15.20+GEN.15.21">
 <div class="p">1Despr&#233;s d&#8217;aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visi&#243;. Li va dir:</div><div class="q1">&#8211; No tinguis por, Abram! Jo s&#243;c l&#8217;escut que et protegeix.#x La teva recompensa ser&#224; molt gran.</div><div class="p"> 2Abram li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Senyor D&#233;u, qu&#232; em pots donar? Jo me&#8217;n vaig sense fills, i l&#8217;hereu de casa meva haur&#224; de ser Eli&#232;zer de Damasc.</div><div class="p"> 3I afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; No m&#8217;has donat descend&#232;ncia, i el meu hereu haur&#224; de ser un dels meus servidors.</div><div class="p"> 4Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No ser&#224; aquest, el teu hereu; ser&#224; un fill que naixer&#224; de tu.</div><div class="p"> 5Despr&#233;s el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Mira el cel i compta les estrelles, si &#233;s que les pots comptar. Doncs aix&#237; ser&#224; la teva descend&#232;ncia.#x</div><div class="p"> 6Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho compt&#224; com a just&#237;cia.#x 7Despr&#233;s li va dir:</div><div class="p">&#8211; Jo s&#243;c el Senyor, que t&#8217;he fet sortir d&#8217;Ur de Caldea per donar-te aquest pa&#237;s en possessi&#243;.#x</div><div class="p"> 8Abram pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Senyor D&#233;u, com puc saber que l&#8217;he de posseir?</div><div class="p"> 9Ell va respondre:</div><div class="p">&#8211; Porta&#8217;m una vaca, una cabra i un molt&#243;, tots de tres anys, una t&#243;rtora i un colom&#237;.</div><div class="p"> 10Abram els hi va dur, els part&#237; per la meitat i va posar cada meitat enfront de l&#8217;altra, per&#242; no va partir els ocells.#x</div><div class="p"> 11Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, per&#242; Abram els allunyava.</div><div class="p"> 12Quan el sol estava a punt de pondre&#8217;s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d&#8217;ell una esgarrifan&#231;a i una gran obscuritat. 13Llavors el Senyor va dir a Abram:#x</div><div class="p">&#8211; S&#224;pigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un pa&#237;s que no ser&#224; el seu. All&#237; els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys.#x 14Per&#242; jo els far&#233; just&#237;cia contra la naci&#243; que hauran servit,#x i al final sortiran d&#8217;aquell pa&#237;s carregats de b&#233;ns.#x 15Tu morir&#224;s en pau#x i et reunir&#224;s amb els teus pares; t&#8217;enterraran despr&#233;s d&#8217;una vellesa feli&#231;.#x 16Els teus descendents tornaran aqu&#237; despr&#233;s de la quarta generaci&#243;,#x ja que no expulsar&#233; els amorreus#x fins que la seva maldat no arribi al capdamunt.</div><div class="p"> 17Quan el sol s&#8217;hagu&#233; post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits.#x 18Aquell dia el Senyor va fer una alian&#231;a amb Abram tot dient:</div><div class="p">&#8211; Dono aquest pa&#237;s als teus descendents,#x des del torrent d&#8217;Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: 19tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, 20dels hitites, dels perizites, dels rafa&#239;tes, 21dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch16" data-usfm="GEN.16.1+GEN.16.2+GEN.16.3+GEN.16.4+GEN.16.5+GEN.16.6+GEN.16.7+GEN.16.8+GEN.16.9+GEN.16.10+GEN.16.11+GEN.16.12+GEN.16.13+GEN.16.14+GEN.16.15+GEN.16.16">
 <div class="p">1Sarai, la muller d&#8217;Abram, no li havia donat cap fill.#x Per&#242; tenia una esclava eg&#237;pcia que es deia Agar.#x 2Sarai digu&#233; a Abram:</div><div class="q1">&#8211; Mira, el Senyor m&#8217;ha privat de tenir descend&#232;ncia. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gr&#224;cies a ella podr&#233; tenir algun fill.</div><div class="p">Abram va acceptar la proposta.#x 3Quan ja feia deu anys que Abram residia al pa&#237;s de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava eg&#237;pcia. 4Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Per&#242; quan ella s&#8217;adon&#224; que esperava un fill, ja no va respectar m&#233;s la seva mestressa. 5Sarai va protestar al seu marit:</div><div class="p">&#8211; Tu ets el responsable d&#8217;aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus bra&#231;os, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!</div><div class="p"> 6Abram li va respondre:</div><div class="p">&#8211; L&#8217;esclava &#233;s ben teva. Fes-li el que et sembli b&#233;.</div><div class="p">Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagu&#233; de fugir. 7L&#8217;&#224;ngel del Senyor#x la va trobar al desert, vora un pou d&#8217;aigua que hi ha al cam&#237; de Xur,#x 8i li pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Agar, esclava de Sarai, d&#8217;on v&#233;ns i on vas?</div><div class="p">Ella respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Fujo de la meva mestressa Sarai.</div><div class="p"> 9L&#8217;&#224;ngel del Senyor li va manar:</div><div class="p">&#8211; Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.</div><div class="p"> 10I l&#8217;&#224;ngel del Senyor va afegir:</div><div class="p">&#8211; Et donar&#233; una descend&#232;ncia tan nombrosa que ning&#250; no ser&#224; capa&#231; de comptar-la.#x</div><div class="p"> 11Li digu&#233; encara:</div><div class="p">&#8211; Tindr&#224;s un fill i li posar&#224;s el nom d&#8217;Ismael, perqu&#232; el Senyor ha escoltat les teves penes.#x 12Ser&#224; com un ase salvatge: lluitar&#224; contra tothom i tothom lluitar&#224; contra ell; i viur&#224; allunyat de tots els seus germans.</div><div class="p"> 13Agar va invocar el Senyor, que li havia parlat, amb el nom de &#171;el D&#233;u que em veu&#187;,#x perqu&#232; es deia: &#171;&#191;No he vist el qui em veu?&#187;#x 14Per aix&#242; aquell pou s&#8217;anomena Lahai-Ro&#237; (que vol dir &#171;pou del Vivent que em veu&#187;). Es troba entre Cadeix i B&#232;red.</div><div class="p"> 15Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d&#8217;Ismael. 16Abram tenia vuitanta-sis anys quan Agar li va infantar Ismael.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch17" data-usfm="GEN.17.1+GEN.17.2+GEN.17.3+GEN.17.4+GEN.17.5+GEN.17.6+GEN.17.7+GEN.17.8+GEN.17.9+GEN.17.10+GEN.17.11+GEN.17.12+GEN.17.13+GEN.17.14+GEN.17.15+GEN.17.16+GEN.17.17+GEN.17.18+GEN.17.19+GEN.17.20+GEN.17.21+GEN.17.22+GEN.17.23+GEN.17.24+GEN.17.25+GEN.17.26+GEN.17.27">
 <div class="p">1Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegu&#233; el Senyor i li digu&#233;:</div><div class="q1">&#8211; Jo s&#243;c el D&#233;u totpoder&#243;s.#x Viu seguint els meus camins#x i sigues irreprensible. 2Far&#233; una alian&#231;a entre jo i tu, i ser&#224; nombros&#237;ssima la teva descend&#232;ncia.</div><div class="p"> 3Abram es va prosternar amb el front a terra, i D&#233;u li digu&#233;:</div><div class="p"> 4&#8211; Mira, aquesta &#233;s la meva alian&#231;a entre jo i tu: ser&#224;s pare d&#8217;una multitud de pobles. 5Ja no et dir&#224;s m&#233;s Abram; el teu nom ser&#224; Abraham,#x perqu&#232; et far&#233; pare d&#8217;una multitud de pobles.#x 6Et far&#233; molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. 7Mantindr&#233; la meva alian&#231;a entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran.#x Ser&#224; una alian&#231;a perp&#232;tua: jo ser&#233; el teu D&#233;u i el D&#233;u de la teva descend&#232;ncia. 8A tu i als teus descendents, us donar&#233; tot el pa&#237;s de Canaan, on ara vius com a immigrant. Ser&#224; possessi&#243; d&#8217;ells per sempre;#x i jo ser&#233; el seu D&#233;u.</div><div class="p"> 9D&#233;u digu&#233; encara a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Tu i els teus descendents, de generaci&#243; en generaci&#243;, heu de guardar la meva alian&#231;a. 10Aquest &#233;s el signe de l&#8217;alian&#231;a que s&#8217;ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, &#233;s a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats.#x 11Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest ser&#224; el signe de l&#8217;alian&#231;a entre jo i vosaltres. 12De generaci&#243; en generaci&#243;, tots els infants mascles seran circumcidats el vuit&#232; dia d&#8217;haver nascut.#x Tamb&#233; ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que h&#224;giu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. 13Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Aix&#237; la meva alian&#231;a quedar&#224; marcada a la vostra carn com una alian&#231;a perp&#232;tua. 14Tot home que no hagi estat circumcidat ser&#224; excl&#242;s del poble, perqu&#232; haur&#224; trencat la meva alian&#231;a.#x</div><div class="p"> 15Despr&#233;s, D&#233;u digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; A la teva esposa, no li dir&#224;s m&#233;s Sarai, sin&#243; Sara.#x</div><div class="p"> 16Jo la beneir&#233; i d&#8217;ella et donar&#233; un fill. La beneir&#233;, i ser&#224; mare de pobles i de reis.</div><div class="p"> 17Abraham es va prosternar amb el front a terra i es pos&#224; a riure tot pensant dintre seu:#x &#171;&#191;Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en t&#233; noranta, pot infantar?&#187; 18I va dir a D&#233;u:</div><div class="p">&#8211; Ja estar&#233; content que visqui Ismael.</div><div class="p"> 19D&#233;u li replic&#224;:</div><div class="p">&#8211; Sara, la teva esposa, et donar&#224; un fill, i li posar&#224;s el nom d&#8217;Isaac. Amb ell i amb la seva descend&#232;ncia mantindr&#233; per sempre la meva alian&#231;a. 20Pel que fa a Ismael, tamb&#233; he escoltat el que per a ell em demanes. El beneir&#233;, el far&#233; fecund, i ser&#224; nombros&#237;ssima la seva descend&#232;ncia. Ser&#224; pare de dotze caps de tribu i far&#233; d&#8217;ell un gran poble.#x 21Per&#242; la meva alian&#231;a ser&#224; amb Isaac, el fill que et donar&#224; Sara l&#8217;any vinent per aquest temps.#x</div><div class="p"> 22Quan D&#233;u acab&#224; de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s&#8217;alluny&#224; del seu davant.</div><div class="p"> 23Llavors Abraham#x va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, &#233;s a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com D&#233;u li havia ordenat.</div><div class="p"> 24-25Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. 26Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, 27amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d&#8217;Abraham com els comprats als estrangers.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch18" data-usfm="GEN.18.1+GEN.18.2+GEN.18.3+GEN.18.4+GEN.18.5+GEN.18.6+GEN.18.7+GEN.18.8+GEN.18.9+GEN.18.10+GEN.18.11+GEN.18.12+GEN.18.13+GEN.18.14+GEN.18.15+GEN.18.16+GEN.18.17+GEN.18.18+GEN.18.19+GEN.18.20+GEN.18.21+GEN.18.22+GEN.18.23+GEN.18.24+GEN.18.25+GEN.18.26+GEN.18.27+GEN.18.28+GEN.18.29+GEN.18.30+GEN.18.31+GEN.18.32+GEN.18.33">
 <div class="p">1El Senyor s&#8217;aparegu&#233; a Abraham a les Alzines de Mambr&#233;. Abraham seia a l&#8217;entrada de la tenda, quan la calor del dia era m&#233;s forta, 2i va veure tres homes drets a prop d&#8217;ell. Tan bon punt els vei&#233;, corregu&#233; a trobar-los des de l&#8217;entrada de la tenda,#x es va prosternar fins a tocar a terra 3i digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Senyor, si m&#8217;has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aqu&#237; amb el teu servent. 4Permeteu#x que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l&#8217;ombra d&#8217;aquest arbre. 5Entretant anir&#233; a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el cam&#237;. &#201;s per aix&#242; que heu passat prop del vostre servent.</div><div class="p">Ells li van respondre:</div><div class="p">&#8211; Fes tal com has dit.</div><div class="p"> 6Abraham entr&#224; de pressa a la tenda i digu&#233; a Sara:</div><div class="p">&#8211; Corre, pren tres mesures#x de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.</div><div class="p"> 7Despr&#233;s va c&#243;rrer cap al ramat, tri&#224; un vedell tendre i gras i el don&#224; al mosso perqu&#232; el prepar&#233;s de seguida. 8Quan l&#8217;animal ja era a punt, va prendre mat&#243;, llet i la carn del vedell, els ho serv&#237; i es qued&#224; dret al costat d&#8217;ells a l&#8217;ombra de l&#8217;alzina, mentre ells menjaven.</div><div class="p"> 9Llavors li van preguntar:</div><div class="p">&#8211; On &#233;s Sara, la teva esposa?</div><div class="p">Abraham va respondre:</div><div class="p">&#8211; &#201;s dintre la tenda.</div><div class="p"> 10Un dels hostes#x va afegir:</div><div class="p">&#8211; L&#8217;any vinent tornar&#233; per aquest temps i Sara, la teva esposa, haur&#224; tingut un fill.#x</div><div class="p">Sara ho sentia des de l&#8217;entrada de la tenda, darrere d&#8217;Abraham.</div><div class="p"> 11Abraham i Sara ja eren vells, carregats d&#8217;anys. Sara, que ja havia passat l&#8217;edat de tenir fills, 12es pos&#224; a riure per dins#x tot dient-se: &#171;&#191;A les meves velleses tornar&#233; a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor,#x tamb&#233; &#233;s vell?&#187;</div><div class="p"> 13El Senyor digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Com &#233;s que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? 14Hi ha res impossible per al Senyor?#x L&#8217;any vinent tornar&#233; per aquest temps i Sara haur&#224; tingut un fill.#x</div><div class="p"> 15Sara, mentint#x per por, va assegurar que no havia rigut, per&#242; ell va insistir:</div><div class="p">&#8211; S&#237; que has rigut!</div><div class="s1">Abraham intercedeix per Sodoma</div><div class="p"> 16Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. 17El Senyor es deia: &#171;Per qu&#232; haig d&#8217;amagar a Abraham el que far&#233;? 18Abraham s&#8217;ha de convertir en un poble gran i poder&#243;s,#x tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.#x 19Jo m&#8217;he fet meu Abraham perqu&#232; mani als seus fills i als seus descendents que no s&#8217;apartin dels meus camins i siguin rectes i justos;#x aix&#237; jo complir&#233; a favor d&#8217;ell tot el que li he prom&#232;s.&#187;</div><div class="p"> 20Llavors el Senyor digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; El clam que puja contra Sodoma i Gomorra &#233;s molt fort. &#201;s greu, el seu pecat. 21Hi baixar&#233; i veur&#233; si les seves obres corresponen al clam que m&#8217;arriba. Sigui el que sigui, ho sabr&#233;.</div><div class="p"> 22Els dos homes que acompanyaven el Senyor se&#8217;n van anar cap a Sodoma, per&#242; Abraham es qued&#224; encara davant d&#8217;ell. 23Llavors Abraham s&#8217;acost&#224; i digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; &#191;De deb&#242; que far&#224;s desapar&#232;ixer tant el just com el culpable? 24Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. &#191;De deb&#242; que els far&#224;s desapar&#232;ixer? &#191;No perdonar&#224;s aquest lloc per amor d&#8217;aquells cinquanta? 25Mai de la vida no far&#224;s una cosa aix&#237;! &#191;Exterminar&#224;s el just amb el culpable? &#191;Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! &#191;El qui judica tota la terra, no far&#224; just&#237;cia?</div><div class="p"> 26El Senyor va respondre:</div><div class="p">&#8211; Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d&#8217;ells perdonaria tota la ciutat.</div><div class="p"> 27Abraham va insistir:</div><div class="p">&#8211; Goso parlar al Senyor, jo que s&#243;c nom&#233;s pols i cendra. 28Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. &#191;Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?</div><div class="p">El Senyor li va dir:</div><div class="p">&#8211; No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.</div><div class="p"> 29Abraham va tornar a parlar:</div><div class="p">&#8211; Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s quaranta.</div><div class="p">El Senyor va respondre:</div><div class="p">&#8211; No ho faria, per consideraci&#243; a aquests quaranta.</div><div class="p"> 30Abraham va continuar:</div><div class="p">&#8211; Que el meu Senyor no s&#8217;enfadi si insisteixo. Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s trenta.</div><div class="p">El Senyor respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No ho faria si n&#8217;hi trobava trenta.</div><div class="p"> 31Abraham va insistir:</div><div class="p">&#8211; Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s vint.</div><div class="p">El Senyor va respondre:</div><div class="p">&#8211; No la destruiria, per consideraci&#243; a aquests vint.</div><div class="p"> 32Abraham insist&#237; novament:</div><div class="p">&#8211; Que el meu Senyor no s&#8217;enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que nom&#233;s n&#8217;hi hagu&#233;s deu.</div><div class="p">El Senyor li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No la destruiria, per consideraci&#243; a aquests deu.#x</div><div class="p"> 33Quan acab&#224; de parlar amb Abraham, el Senyor se n&#8217;an&#224;, i Abraham se&#8217;n torn&#224; al lloc on vivia.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="GEN.19.1+GEN.19.2+GEN.19.3+GEN.19.4+GEN.19.5+GEN.19.6+GEN.19.7+GEN.19.8+GEN.19.9+GEN.19.10+GEN.19.11+GEN.19.12+GEN.19.13+GEN.19.14+GEN.19.15+GEN.19.16+GEN.19.17+GEN.19.18+GEN.19.19+GEN.19.20+GEN.19.21+GEN.19.22+GEN.19.23+GEN.19.24+GEN.19.25+GEN.19.26+GEN.19.27+GEN.19.28+GEN.19.29+GEN.19.30+GEN.19.31+GEN.19.32+GEN.19.33+GEN.19.34+GEN.19.35+GEN.19.36+GEN.19.37+GEN.19.38">
 <div class="p">1Cap al tard, els dos &#224;ngels#x van arribar a Sodoma. Lot s&#8217;estava assegut a la porta de la ciutat.#x En veure&#8217;ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prostern&#224; fins a tocar a terra amb el front. 2Despr&#233;s va dir:</div><div class="q1">&#8211; Si us plau, senyors meus, feu-me l&#8217;honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Dem&#224; al mat&#237; continuareu el vostre cam&#237;.</div><div class="p">Ells van respondre:</div><div class="p">&#8211; No cal. Farem nit a la pla&#231;a.</div><div class="p"> 3Per&#242; Lot va insistir tant que van anar a casa d&#8217;ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.</div><div class="p"> 4Encara no se n&#8217;havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepci&#243;. 5Cridaven Lot i li deien:</div><div class="p">&#8211; On s&#243;n els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d&#8217;ells.#x</div><div class="p"> 6Lot va sortir a l&#8217;entrada, tanc&#224; la porta darrere seu 7i els va dir:</div><div class="p">&#8211; Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat! 8Tinc dues filles encara verges; us les traur&#233; perqu&#232; en feu el que vulgueu. Per&#242; no feu res a aquests homes: s&#243;n hostes que s&#8217;han acollit sota el meu sostre.#x</div><div class="p"> 9Ells van contestar:</div><div class="p">&#8211; Fora d&#8217;aqu&#237;! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!</div><div class="p">Van emp&#232;nyer Lot amb tota la for&#231;a i s&#8217;acostaren a la porta per esbotzar-la. 10Per&#242; els dos homes van treure la m&#224;, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta. 11I a tota aquella gent que eren davant l&#8217;entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs;#x aix&#237; no van ser capa&#231;os de trobar l&#8217;entrada.</div><div class="p"> 12Llavors els hostes van dir a Lot:</div><div class="p">&#8211; Qui et queda encara aqu&#237;? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d&#8217;aquesta ciutat. 13El clam que ha arribat davant el Senyor des d&#8217;aquest lloc &#233;s tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.</div><div class="p"> 14Lot an&#224; a avisar els seus futurs gendres, els qui s&#8217;havien de casar amb les seves filles, i els va dir:</div><div class="p">&#8211; De seguida! Sortiu d&#8217;aquest lloc, perqu&#232; el Senyor vol devastar la ciutat!</div><div class="p">Per&#242; els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.</div><div class="p"> 15A trenc d&#8217;alba, els dos &#224;ngels van donar pressa a Lot:</div><div class="p">&#8211; Corre, emporta&#8217;t de casa la teva dona i les teves dues filles que s&#243;n aqu&#237;, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.</div><div class="p"> 16Veient que Lot s&#8217;entretenia massa, com que el Senyor se n&#8217;havia compadit, els &#224;ngels el van agafar per la m&#224; juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.</div><div class="p"> 17Un cop fora, li van dir:</div><div class="p">&#8211; Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t&#8217;aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.</div><div class="p"> 18Lot els va dir:</div><div class="p">&#8211; No, senyor meu! 19Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m&#8217;has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m&#8217;haur&#233; refugiat a la muntanya, ja m&#8217;haur&#224; atrapat el desastre i morir&#233;. 20Mira, aqu&#237; hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m&#8217;hi refugiar. &#201;s molt petita. Deixa-m&#8217;hi refugiar per salvar la vida.</div><div class="p"> 21Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Fins en aix&#242; et vull afavorir: no arrasar&#233; la ciutat de qu&#232; em parles. 22Corre, v&#233;s a refugiar-t&#8217;hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.</div><div class="p">Per aix&#242; la ciutat es diu S&#243;ar.#x</div><div class="p"> 23Quan el sol sortia, Lot va arribar a S&#243;ar, 24i a l&#8217;instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc#x sobre Sodoma i&#160;Gomorra. 25Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i&#160;tota la vegetaci&#243;.#x 26La dona de Lot va mirar enrere i es convert&#237; en una est&#224;tua de sal.#x</div><div class="p"> 27Abraham va anar de bon mat&#237; a l&#8217;indret on s&#8217;havia aturat per parlar amb el Senyor.#x 28Va mirar, des d&#8217;all&#224; dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagu&#233;s una fornal.</div><div class="p"> 29Aix&#237; D&#233;u, quan va destruir les ciutats de la plana, es record&#224; d&#8217;Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perqu&#232; no es trob&#233;s enmig de la cat&#224;strofe.</div><div class="s1">Lot i les seves filles</div><div class="p"> 30Lot, que tenia por de quedar-se a S&#243;ar, va pujar des d&#8217;aquesta ciutat per anar-se&#8217;n a viure a la regi&#243; muntanyosa#x amb les seves dues filles. Es van instal&#183;lar en una cova.</div><div class="p"> 31La filla gran va dir a la petita:</div><div class="p">&#8211; El nostre pare &#233;s vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres tal com fan arreu. 32Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: aix&#237; tindrem descendents seus.</div><div class="p"> 33Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n&#8217;adon&#233;s, ni de quan ella s&#8217;hi va ajeure ni de quan es va aixecar.</div><div class="p"> 34L&#8217;endem&#224;, la gran digu&#233; a la petita:</div><div class="p">&#8211; Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li beure vi tamb&#233; aquesta nit i v&#233;s a dormir amb ell: aix&#237; tindrem descendents seus.</div><div class="p"> 35Aquella nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se n&#8217;adon&#233;s, ni de quan ella s&#8217;hi va ajeure ni de quan es va aixecar.</div><div class="p"> 36Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. 37La gran va tenir un fill i li va posar el nom de Moab. &#201;s l&#8217;avantpassat dels actuals moabites. 38Tamb&#233; la petita va tenir un fill i li va posar el nom de Benamm&#237;. &#201;s l&#8217;avantpassat dels actuals ammonites.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch20" data-usfm="GEN.20.1+GEN.20.2+GEN.20.3+GEN.20.4+GEN.20.5+GEN.20.6+GEN.20.7+GEN.20.8+GEN.20.9+GEN.20.10+GEN.20.11+GEN.20.12+GEN.20.13+GEN.20.14+GEN.20.15+GEN.20.16+GEN.20.17+GEN.20.18">
 <div class="p">1Abraham se&#8217;n va anar cap a la regi&#243; del N&#232;gueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Despr&#233;s va emigrar cap a Guerar.#x</div><div class="p"> 2Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva.#x Abim&#232;lec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. 3Per&#242;, de nit, D&#233;u es va apar&#232;ixer en somnis#x a Abim&#232;lec i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Morir&#224;s, perqu&#232; has pres aquesta dona que ja &#233;s del seu marit.</div><div class="p"> 4Abim&#232;lec, que encara no l&#8217;havia tocada, va respondre:</div><div class="p">&#8211; Senyor, &#191;&#233;s que vols matar gent innocent? 5Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella tamb&#233; ha dit que Abraham era el seu germ&#224;. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.#x</div><div class="p"> 6Encara en somnis, D&#233;u li va replicar:</div><div class="p">&#8211; Ja ho s&#233;, que anaves de bona fe; per aix&#242; he fet que no pequessis contra mi i no he perm&#232;s que la toquessis. 7Ara, doncs, torna la dona al seu marit. &#201;s un profeta. Ell pregar&#224; per tu i salvar&#224; la teva vida. Per&#242;, si no la tornes, s&#224;pigues que tu i els teus morireu.</div><div class="p"> 8Abim&#232;lec s&#8217;aixec&#224; de bon mat&#237;, va cridar els homes de palau i els explic&#224; tot el cas. Ells es van esglaiar. 9Llavors Abim&#232;lec va fer cridar Abraham i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; ens has fet? En qu&#232; t&#8217;he of&#232;s perqu&#232; ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T&#8217;has portat malament amb mi.</div><div class="p"> 10I Abim&#232;lec va preguntar a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; havies vist, per a fer aix&#242; que has fet?</div><div class="p"> 11Abraham va contestar:</div><div class="p">&#8211; Vaig pensar que potser en aquesta regi&#243; no hi havia temor de D&#233;u i que a mi em podien matar per prendre&#8217;m la meva dona. 12A m&#233;s, &#233;s veritat que Sara &#233;s germana meva: &#233;s filla del meu pare, per&#242; no de la meva mare. I ara &#233;s la meva muller. 13Per aix&#242;, quan D&#233;u em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: &#8220;Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que s&#243;c el teu germ&#224;.&#8221;</div><div class="p"> 14Llavors Abim&#232;lec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. 15Abim&#232;lec digu&#233; a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Disposa del meu territori. Estableix-te all&#224; on vulguis.</div><div class="p"> 16I a Sara li va dir:</div><div class="p">&#8211; Dono al teu germ&#224; mil peces de plata perqu&#232; les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.#x</div><div class="p"> 17-18A causa de Sara, la muller d&#8217;Abraham, el Senyor havia fet est&#232;rils totes les dones del palau d&#8217;Abim&#232;lec. Per&#242; Abraham va pregar D&#233;u, i D&#233;u va guarir Abim&#232;lec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch21" data-usfm="GEN.21.1+GEN.21.2+GEN.21.3+GEN.21.4+GEN.21.5+GEN.21.6+GEN.21.7+GEN.21.8+GEN.21.9+GEN.21.10+GEN.21.11+GEN.21.12+GEN.21.13+GEN.21.14+GEN.21.15+GEN.21.16+GEN.21.17+GEN.21.18+GEN.21.19+GEN.21.20+GEN.21.21+GEN.21.22+GEN.21.23+GEN.21.24+GEN.21.25+GEN.21.26+GEN.21.27+GEN.21.28+GEN.21.29+GEN.21.30+GEN.21.31+GEN.21.32+GEN.21.33+GEN.21.34">
 <div class="p">1El Senyor es va recordar#x de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia prom&#232;s. 2Tot i que Abraham ja era vell, Sara qued&#224; embarassada i li don&#224; un fill en el temps que D&#233;u li havia anunciat.#x 3Abraham va donar el nom d&#8217;Isaac al fill que li havia nascut de Sara. 4El dia vuit&#232;, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com D&#233;u li havia manat.#x</div><div class="p"> 5Abraham tenia cent anys quan li va n&#233;ixer el seu fill Isaac. 6Sara digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u ha fet que jo rigu&#233;s. Tothom qui ho s&#224;piga riur&#224; amb mi.#x</div><div class="p"> 7I afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!</div><div class="s1">Agar i Ismael#x</div><div class="p"> 8L&#8217;infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebr&#224; amb un gran banquet.</div><div class="p"> 9Un dia, Sara vei&#233; que el fill que l&#8217;eg&#237;pcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,#x 10i va dir a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d&#8217;aquesta esclava no ha de compartir l&#8217;her&#232;ncia amb el meu fill Isaac.#x</div><div class="p"> 11Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perqu&#232; Ismael tamb&#233; era fill seu. 12Per&#242; D&#233;u li va dir:</div><div class="p">&#8211; No et s&#224;piga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perqu&#232; la descend&#232;ncia que portar&#224; el teu nom ser&#224; la d&#8217;Isaac.#x 13Per&#242; del fill de l&#8217;esclava, com que &#233;s fill teu, tamb&#233; en far&#233; un gran poble.#x</div><div class="p"> 14Abraham es va llevar de bon mat&#237;, don&#224; pans i un bot d&#8217;aigua a Agar, li ho va posar tot a l&#8217;espatlla amb el nen#x i la&#160;va acomiadar. Ella se&#8217;n va anar errant pel desert de Beerxeba.#x 15Quan s&#8217;acab&#224; l&#8217;aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust 16i se n&#8217;an&#224; un tros lluny, a la dist&#224;ncia d&#8217;un tret d&#8217;arc, per no veure&#8217;l morir. All&#224; es va asseure plorant i sanglotant.</div><div class="p"> 17D&#233;u va sentir la veu del nen, i l&#8217;&#224;ngel de D&#233;u crid&#224; Agar des del cel, dient:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; tens, Agar? No tinguis por, que D&#233;u ha sentit com el nen cridava al lloc on &#233;s. 18Aixeca&#8217;t, pren l&#8217;infant a collib&#232; i agafa-li la m&#224;: jo far&#233; d&#8217;ell un gran poble.#x</div><div class="p"> 19Llavors D&#233;u li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi an&#224; a omplir el bot i va donar beure al noi.</div><div class="p"> 20D&#233;u era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d&#8217;arc. 21Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del pa&#237;s d&#8217;Egipte.</div><div class="s1">El pacte de Beerxeba#x</div><div class="p"> 22En aquell temps, Abim&#232;lec, acompanyat de Picol, cap del seu ex&#232;rcit,#x va dir a Abraham:</div><div class="p">&#8211; El Senyor &#233;s amb tu en tot el que fas. 23Ara, doncs, jura&#8217;m per D&#233;u aqu&#237; mateix que no em trair&#224;s a mi ni trair&#224;s el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta&#8217;m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest pa&#237;s on ara resideixes.</div><div class="p"> 24Abraham respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; T&#8217;ho juro!</div><div class="p"> 25Abraham es va queixar#x a Abim&#232;lec per un pou que els servents del rei havien pres per la for&#231;a. 26Abim&#232;lec va respondre:</div><div class="p">&#8211; No s&#233; pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n&#8217;havies parlat. &#201;s la primera vegada que ho sento.</div><div class="p"> 27Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les don&#224; a Abim&#232;lec, i tots dos van concloure un pacte. 28Despr&#233;s, Abraham separ&#224; set ovelles joves del ramat. 29Abim&#232;lec va preguntar:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; signifiquen aquestes set ovelles que has separat?</div><div class="p"> 30Abraham respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Signifiquen que reps de la meva m&#224; aquestes set ovelles com a prova que s&#243;c jo qui ha excavat aquest pou.</div><div class="p"> 31Per aix&#242; aquell lloc s&#8217;anomena Beer-xeba, perqu&#232; all&#224; tots dos havien fet un jurament.#x</div><div class="p"> 32Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Despr&#233;s, Abim&#232;lec i Picol, cap del seu ex&#232;rcit, se&#8217;n tornaren al territori dels filisteus.#x 33Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el D&#233;u etern#x amb el nom de &#171;el Senyor&#187;.#x</div><div class="p"> 34Durant molts anys Abraham va residir en el territori dels filisteus.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch22" data-usfm="GEN.22.1+GEN.22.2+GEN.22.3+GEN.22.4+GEN.22.5+GEN.22.6+GEN.22.7+GEN.22.8+GEN.22.9+GEN.22.10+GEN.22.11+GEN.22.12+GEN.22.13+GEN.22.14+GEN.22.15+GEN.22.16+GEN.22.17+GEN.22.18+GEN.22.19+GEN.22.20+GEN.22.21+GEN.22.22+GEN.22.23+GEN.22.24">
 <div class="p">1Despr&#233;s d&#8217;aquests fets, D&#233;u va posar a prova Abraham#x i li digu&#233;:</div><div class="q1">&#8211; Abraham!</div><div class="p">Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Aqu&#237; em tens.#x</div><div class="p"> 2D&#233;u li va dir:</div><div class="p">&#8211; Pren Isaac, el teu fill &#250;nic,#x que tant estimes, i v&#233;s-te&#8217;n al pa&#237;s de Mori&#224;. All&#224;, a dalt de la muntanya que jo t&#8217;indicar&#233;,#x ofereix-me&#8217;l en holocaust.</div><div class="p"> 3L&#8217;endem&#224;, Abraham es va llevar de bon mat&#237;. Va estellar llenya per a l&#8217;holocaust, va guarnir l&#8217;ase i prengu&#233; amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en cam&#237; cap a l&#8217;indret que D&#233;u li havia indicat. 4El tercer dia, Abraham vei&#233; l&#8217;indret de lluny estant. 5Llavors va dir als mossos:</div><div class="p">&#8211; Quedeu-vos aqu&#237; amb l&#8217;ase. Jo i el noi ens arribarem all&#224; per adorar D&#233;u i despr&#233;s tornarem.</div><div class="p"> 6Abraham va carregar la llenya de l&#8217;holocaust a les espatlles del seu fill Isaac,#x i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l&#8217;un al costat de l&#8217;altre, 7Isaac digu&#233; al seu pare:</div><div class="p">&#8211; Escolta, pare.</div><div class="p">Abraham va respondre:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; vols, fill meu?</div><div class="p">Li diu Isaac:</div><div class="p">&#8211; Tenim el foc i la llenya per a l&#8217;holocaust; per&#242;, i l&#8217;anyell, on &#233;s?</div><div class="p"> 8Abraham li respon:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u mateix es proveir&#224; de l&#8217;anyell per a l&#8217;holocaust, fill meu.</div><div class="p">I continuaren caminant tots dos junts.</div><div class="p"> 9Arribats a l&#8217;indret que D&#233;u li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Despr&#233;s va lligar el seu fill Isaac i el pos&#224; a l&#8217;altar, damunt la llenya.#x</div><div class="p"> 10Llavors Abraham allarg&#224; la m&#224; i agaf&#224; el ganivet per degollar el seu fill. 11Per&#242; l&#8217;&#224;ngel del Senyor el va cridar des del cel:</div><div class="p">&#8211; Abraham, Abraham!</div><div class="p">Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Aqu&#237; em tens.</div><div class="p"> 12L&#8217;&#224;ngel li va dir:</div><div class="p">&#8211; No aixequis la m&#224; contra el noi, no li facis res. Ara s&#233; que reverencies D&#233;u, tu que no li has refusat el teu fill &#250;nic.#x</div><div class="p"> 13Abraham va al&#231;ar els ulls i vei&#233; un molt&#243; agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l&#8217;ofer&#237; en holocaust en comptes del seu fill. 14A aquell indret, Abraham li va donar el nom de &#171;el Senyor proveeix&#187;.#x Per aix&#242;, encara avui, la gent diu: &#171;A la muntanya, el Senyor es proveeix.&#187;</div><div class="p"> 15L&#8217;&#224;ngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:</div><div class="p"> 16&#8211; Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet aix&#242;, ja que no m&#8217;has refusat el teu fill &#250;nic, juro per mi mateix#x 17que t&#8217;omplir&#233; de benediccions#x i far&#233; que la teva descend&#232;ncia sigui tan nombrosa com les estrelles del cel#x i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.#x 18Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descend&#232;ncia per a beneir-se,#x perqu&#232; has obe&#239;t el que jo t&#8217;havia manat.#x</div><div class="p"> 19Despr&#233;s, Abraham va tornar on eren els mossos i se&#8217;n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es qued&#224; a viure a Beerxeba.</div><div class="s1">Els parents d&#8217;Abraham: Rebeca</div><div class="p"> 20Despr&#233;s d&#8217;aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova:</div><div class="p">&#8211; Milc&#224; ha donat vuit fills al teu germ&#224; Nahor:#x 21Us,#x el primog&#232;nit, Buz, el seu germ&#224;, Quemuel, el pare d&#8217;Aram, 22Qu&#232;ssed, Haz&#243;, Pildaix, Idlaf i Betuel.</div><div class="p"> 23Betuel va ser el pare de Rebeca.#x Milc&#224; va tenir aquests vuit fills de Nahor, germ&#224; d&#8217;Abraham. 24I una concubina seva, anomenada Re&#252;m&#224;, tamb&#233; li va donar fills: T&#232;bah, G&#224;ham, T&#224;haix i Maac&#224;.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch23" data-usfm="GEN.23.1+GEN.23.2+GEN.23.3+GEN.23.4+GEN.23.5+GEN.23.6+GEN.23.7+GEN.23.8+GEN.23.9+GEN.23.10+GEN.23.11+GEN.23.12+GEN.23.13+GEN.23.14+GEN.23.15+GEN.23.16+GEN.23.17+GEN.23.18+GEN.23.19+GEN.23.20">
 <div class="p">1Sara va viure cent vint-i-set anys#x 2i va morir al pa&#237;s de Canaan, a Quiriat-Arb&#224;, &#233;s a dir, a Hebron. Abraham an&#224; a plorar-la i a fer el dol. 3Despr&#233;s va deixar la seva difunta i se n&#8217;an&#224; a parlar amb els hitites, els pobladors d&#8217;aquell pa&#237;s.#x Els va dir:</div><div class="p"> 4&#8211; Jo s&#243;c un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres.#x Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta.#x</div><div class="p"> 5Els hitites van respondre:</div><div class="p"> 6&#8211; Escolta&#8217;ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que D&#233;u ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et negar&#224; el seu sepulcre perqu&#232; hi enterris la teva muller difunta.#x</div><div class="p"> 7Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del pa&#237;s; 8i els va parlar en aquests termes:</div><div class="p">&#8211; Si &#233;s voluntat vostra que enterri aqu&#237; la meva muller difunta, us prego que supliqueu de part meva Efron, fill de S&#243;har, 9que em cedeixi la possessi&#243; de la cova de Macpel&#224;, que &#233;s propietat seva i que es troba a l&#8217;extrem del seu camp. Jo li pagar&#233; el que val, i aix&#237; tindr&#233; una sepultura en propietat dintre el vostre territori.</div><div class="p"> 10Efron, l&#8217;hitita, era all&#224; entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat:</div><div class="p"> 11&#8211; No, senyor meu, escolta&#8217;m: et dono el camp i et dono tamb&#233; la cova que hi ha. Te&#8217;n faig donaci&#243; en pres&#232;ncia de la gent del meu poble. Enterra-hi la teva difunta.</div><div class="p"> 12Abraham es va prosternar encara davant els pobladors del pa&#237;s 13i va parlar a Efron en veu alta davant la gent d&#8217;aquella terra. Li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Fes-me, si et plau, la merc&#232; d&#8217;escoltar-me: jo et pagar&#233; el valor del teu camp. Accepta-ho, i jo hi enterrar&#233; la meva difunta.</div><div class="p"> 14Efron va respondre a Abraham amb aquestes paraules:</div><div class="p"> 15&#8211; Senyor meu, escolta&#8217;m: qu&#232; &#233;s, per a tu i per a mi, un terreny que val quatre-cents sicles de plata?#x Enterra-hi la teva difunta!</div><div class="p"> 16Abraham i Efron es van entendre i, en pres&#232;ncia dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders. 17Aix&#237; el&#160;camp d&#8217;Efron a Macpel&#224;, davant de Mambr&#233;, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el per&#237;metre de la finca 18van quedar propietat d&#8217;Abraham, i en foren testimonis tots els hitites que estaven reunits a les portes de la ciutat.</div><div class="p"> 19Despr&#233;s Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpel&#224;, davant de Mambr&#233;, &#233;s a dir, a Hebron, al pa&#237;s de Canaan. 20Aix&#237; el camp i la cova van quedar propietat d&#8217;Abraham com a sepultura adquirida als hitites.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch25" data-usfm="GEN.25.1+GEN.25.2+GEN.25.3+GEN.25.4+GEN.25.5+GEN.25.6+GEN.25.7+GEN.25.8+GEN.25.9+GEN.25.10+GEN.25.11+GEN.25.12+GEN.25.13+GEN.25.14+GEN.25.15+GEN.25.16+GEN.25.17+GEN.25.18+GEN.25.19+GEN.25.20+GEN.25.21+GEN.25.22+GEN.25.23+GEN.25.24+GEN.25.25+GEN.25.26+GEN.25.27+GEN.25.28+GEN.25.29+GEN.25.30+GEN.25.31+GEN.25.32+GEN.25.33+GEN.25.34">
 <div class="p">1Abraham s&#8217;havia casat amb una altra dona, que es deia Quetur&#224;, 2i que li va donar aquests fills: Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i X&#250;ah. 3Jocxan va ser el pare de Saba i Dedan.#x Els descendents de Dedan van ser els aixurites, els letuixites i els le&#252;mmites. 4Els fills de Madian van ser Ef&#224;, &#201;fer, Hanoc, Abid&#224; i Elda&#224;. Tots aquests s&#243;n els descendents de Quetur&#224;.#x</div><div class="p"> 5Abraham va fer Isaac hereu de tot el que posse&#239;a.#x 6En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d&#8217;orient.#x</div><div class="p"> 7Abraham va viure cent setanta-cinc anys. 8Va morir carregat d&#8217;anys, despr&#233;s d&#8217;una vellesa feli&#231;,#x i es va reunir amb els seus. 9Isaac i Ismael, fills d&#8217;ell, el van enterrar a la cova de Macpel&#224;, davant de Mambr&#233;, en el camp que havia estat de l&#8217;hitita Efron, fill de S&#243;har. 10Abraham havia comprat aquest camp als hitites. All&#224; va ser enterrat amb la seva muller Sara.#x</div><div class="p"> 11Despr&#233;s de la mort d&#8217;Abraham, D&#233;u va beneir el seu fill Isaac, que vivia vora el pou de Lahai-Ro&#237;.#x</div><div class="s1">Descendents d&#8217;Ismael</div><div class="p"> 12Llista geneal&#242;gica dels descendents d&#8217;Ismael,#x fill d&#8217;Abraham i d&#8217;Agar, l&#8217;esclava eg&#237;pcia de Sara. 13Aquests s&#243;n els seus noms per ordre de naixement: Nebaiot, el primog&#232;nit d&#8217;Ismael, Quedar, Adbeel, Mibsam, 14Mixm&#224;, Dum&#224;, Mass&#224;, 15Hadad, Tem&#224;, Jetur, Nafix i Quedma. 16Aquests s&#243;n els dotze fills d&#8217;Ismael.#x Cada un era cap d&#8217;una tribu i va donar nom a les seves poblacions i als seus campaments.</div><div class="p"> 17Ismael va viure cent trenta-set anys. Ismael va morir i es va reunir amb els seus. 18Els descendents d&#8217;Ismael es van establir entre Havil&#224; i Xur,#x que es&#160;troba a la frontera d&#8217;Egipte, en direcci&#243; cap a Aixur,#x lluny dels altres descendents d&#8217;Abraham.#x</div><div class="s1">Els dos fills d&#8217;Isaac: Esa&#250; i Jacob</div><div class="p"> 19Aquesta &#233;s la hist&#242;ria d&#8217;Isaac, fill d&#8217;Abraham.#x Abraham va ser el pare d&#8217;Isaac. 20Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban,#x tots dos arameus de Padan-Aram. 21Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era est&#232;ril.#x El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, 22per&#242; els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; m&#8217;ha de passar a mi una cosa aix&#237;?</div><div class="p">An&#224;, doncs, a consultar el Senyor, 23i el Senyor li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Hi ha dues nacions en el teu ventre;</div><div class="p">dos pobles naixeran</div><div class="q2">de les teves entranyes.</div><div class="p">L&#8217;un ser&#224; m&#233;s fort que l&#8217;altre,</div><div class="p">el m&#233;s gran servir&#224; el m&#233;s petit.#x</div><div class="p"> 24Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. 25El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d&#8217;un mantell pelut: li van posar el nom d&#8217;Esa&#250;.#x 26Tot seguit va sortir el&#160;seu germ&#224;, agafant amb la m&#224; el tal&#243; d&#8217;Esa&#250;: li van posar el nom de Jacob.#x</div><div class="p">Quan van n&#233;ixer, Isaac tenia seixanta anys.</div><div class="p"> 27Els nois es van fer grans. Esa&#250; arrib&#224; a ser un excel&#183;lent ca&#231;ador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home &#237;ntegre, que preferia viure en tendes. 28Isaac preferia Esa&#250;, perqu&#232; li agradava menjar ca&#231;a,#x per&#242; Rebeca preferia Jacob.</div><div class="p"> 29Un dia que Jacob estava coent llenties, Esa&#250; tornava del camp molt cansat 30i va dir a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Estic rendit. D&#243;na&#8217;m un plat d&#8217;aix&#242; rogenc.</div><div class="p">Per aix&#242; s&#8217;anomena Edom (que vol dir &#171;roig&#187;).#x</div><div class="p"> 31Jacob li contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Te&#8217;l donar&#233; si em vens ara mateix els teus drets de primog&#232;nit.#x</div><div class="p"> 32Esa&#250; va dir:</div><div class="p">&#8211; M&#8217;estic morint. De qu&#232; em serveixen els drets de primog&#232;nit?</div><div class="p"> 33Jacob va continuar:</div><div class="p">&#8211; Jura-m&#8217;ho ara mateix.</div><div class="p">Esa&#250; li ho va jurar, i va vendre aix&#237; a Jacob els seus drets de primog&#232;nit. 34Aleshores Jacob don&#224; a Esa&#250; pa i un plat de llenties. Esa&#250; va menjar, va beure i se n&#8217;an&#224;. No va donar cap valor als seus drets de primog&#232;nit.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch26" data-usfm="GEN.26.1+GEN.26.2+GEN.26.3+GEN.26.4+GEN.26.5+GEN.26.6+GEN.26.7+GEN.26.8+GEN.26.9+GEN.26.10+GEN.26.11+GEN.26.12+GEN.26.13+GEN.26.14+GEN.26.15+GEN.26.16+GEN.26.17+GEN.26.18+GEN.26.19+GEN.26.20+GEN.26.21+GEN.26.22+GEN.26.23+GEN.26.24+GEN.26.25+GEN.26.26+GEN.26.27+GEN.26.28+GEN.26.29+GEN.26.30+GEN.26.31+GEN.26.32+GEN.26.33+GEN.26.34+GEN.26.35">
 <div class="p">1Hi hagu&#233; una altra &#232;poca de fam al pa&#237;s, a m&#233;s de la que hi havia hagut en temps d&#8217;Abraham.#x Isaac se&#8217;n va anar cap a Guerar, on Abim&#232;lec era rei dels filisteus.#x 2El Senyor es va apar&#232;ixer a Isaac i li va dir:</div><div class="p">&#8211; No baixis a Egipte. Queda&#8217;t al pa&#237;s que jo et dic.#x</div><div class="p"> 3Viu com a immigrant en aquest pa&#237;s: jo ser&#233; amb tu#x i et beneir&#233;, ja que a tu i als teus descendents us donar&#233; totes aquestes terres i mantindr&#233; el jurament que vaig fer al teu pare Abraham.#x 4Far&#233; que la teva descend&#232;ncia sigui tan nombrosa com les estrelles del cel#x i donar&#233; als teus descendents totes aquestes terres.#x Totes les nacions del pa&#237;s es valdran del nom de la teva descend&#232;ncia per a beneir-se,#x 5perqu&#232; Abraham va escoltar la meva veu i va complir els meus manaments, els meus preceptes, els meus decrets i les meves lleis.#x</div><div class="p"> 6Isaac, doncs, vivia a Guerar. 7Els homes d&#8217;aquell lloc li feien preguntes sobre la seva dona. Ell deia que era la seva germana: no gosava dir que era la seva dona per por que no el matessin, ja que ella era molt bonica.</div><div class="p"> 8Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abim&#232;lec, rei dels filisteus, guaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seva dona. 9Llavors Abim&#232;lec va fer cridar Isaac i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aix&#237; Rebeca &#233;s la teva dona! Per qu&#232; has dit que era la teva germana?</div><div class="p">Isaac va respondre que tenia por que no el matessin per causa d&#8217;ella.</div><div class="p"> 10Abim&#232;lec li va dir:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; ens ho has fet, aix&#242;? Ha vingut de poc que alg&#250; d&#8217;aquest poble no dorm&#237;s amb la teva dona, i ens hauries fet a tots culpables!</div><div class="p"> 11Abim&#232;lec va donar aquesta ordre a tot el poble:</div><div class="p">&#8211; Qui toqui aquest home o la seva dona ser&#224; condemnat a mort.#x</div><div class="p"> 12Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perqu&#232; el Senyor l&#8217;havia bene&#239;t.#x</div><div class="p"> 13S&#8217;anava enriquint cada vegada m&#233;s i va arribar a ser molt ric. 14Tenia ramats d&#8217;ovelles i cabres, bous i vaques, i molts servents.</div><div class="s1">Pacte d&#8217;Isaac i Abim&#232;lec#x</div><div class="p">Els filisteus, que l&#8217;envejaven, 15havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia.</div><div class="p"> 16Abim&#232;lec va dir a Isaac:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s-te&#8217;n del nostre pa&#237;s, que t&#8217;has fet molt m&#233;s poder&#243;s que nosaltres.#x</div><div class="p"> 17Isaac va partir d&#8217;all&#224;, acamp&#224; a la vall de Guerar i s&#8217;hi va quedar. 18Isaac torn&#224; a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat despr&#233;s de la seva mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat. 19Un dia, els servents d&#8217;Isaac van excavar un pou a la vall i van trobar una deu d&#8217;aigua viva. 20Llavors els pastors de Guerar es posaren a discutir amb els pastors d&#8217;Isaac tot dient:</div><div class="p">&#8211; Aquesta aigua &#233;s nostra!</div><div class="p">Isaac li va donar el nom de pou d&#8217;&#201;ssec (que vol dir &#171;baralla&#187;), perqu&#232; s&#8217;havien barallat amb ell. 21Van excavar un altre pou i tamb&#233; van discutir. Isaac li va donar el nom de Sitn&#224; (que vol dir &#171;discussi&#243;&#187;). 22Es va allunyar d&#8217;all&#224; i excav&#224; un altre pou, que no va provocar discussions. Isaac li va posar el nom de Rehobot (que vol dir &#171;espai ample&#187;), perqu&#232; deia: &#171;Ara s&#237; que el Senyor ens ha donat un espai ample per a prosperar en el pa&#237;s.&#187;#x</div><div class="p"> 23D&#8217;all&#224; se&#8217;n va anar cap a Beerxeba. 24Aquella mateixa nit el Senyor es va apar&#232;ixer a Isaac i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Jo s&#243;c el D&#233;u del teu pare Abraham. No tinguis por, perqu&#232; jo s&#243;c amb tu.#x Et beneir&#233; i far&#233; cr&#233;ixer el nombre dels teus descendents per amor del meu servent Abraham.</div><div class="p"> 25Isaac va aixecar un altar en aquell indret i va invocar-hi D&#233;u amb el nom de &#171;el Senyor&#187;.#x Va plantar-hi la seva tenda, i els seus servents hi excavaren un altre pou.</div><div class="p"> 26Abim&#232;lec va venir des de Guerar a visitar-lo amb el seu amic Ahuzat i amb Picol, el cap del seu ex&#232;rcit.#x 27Isaac els pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; em veniu a trobar, si em detesteu i em vau treure del vostre territori?</div><div class="p"> 28Ells li respongueren:</div><div class="p">&#8211; Hem vist clarament que el Senyor &#233;s amb tu#x i hem pensat que entre nos-altres i tu conv&#233; que hi hagi un pacte amb jurament. 29Jura que no ens far&#224;s cap mal. Nosaltres no t&#8217;hem pas tractat malament; sempre t&#8217;hem tractat b&#233; i hem deixat que te n&#8217;anessis en pau, tu que ara ets el bene&#239;t del Senyor.</div><div class="p"> 30Isaac els va oferir un banquet, i van menjar i beure junts.#x 31L&#8217;endem&#224; es llevaren de bon mat&#237; i es van prestar jurament l&#8217;un a l&#8217;altre. Isaac els acomiad&#224; i ells se&#8217;n van anar en pau.</div><div class="p"> 32Aquell mateix dia els servents d&#8217;Isaac vingueren a informar-lo que havien trobat aigua en el pou que havien excavat. 33Isaac va donar al pou el nom de Xib&#224;.#x Per aix&#242;, encara avui, la ciutat s&#8217;anomena Beer-xeba, que vol dir &#171;pou del jurament&#187;.#x</div><div class="s1">Casament d&#8217;Esa&#250;</div><div class="p"> 34Esa&#250; tenia quaranta anys quan es va casar amb dues dones hitites: Jehudit, filla de Beer&#237;, i Bassemat, filla d&#8217;Elon.#x</div><div class="p"> 35Aquestes dones van amargar la vida d&#8217;Isaac i de Rebeca.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkISA">
 <div class="chapter ch52" data-usfm="ISA.52.7+ISA.52.8+ISA.52.9+ISA.52.10+ISA.52.11+ISA.52.12+ISA.52.13+ISA.52.14+ISA.52.15">
 <div class="q1">7Que en s&#243;n, de bonics,</div><div class="q2">per les muntanyes</div><div class="q1">els peus del missatger de bones noves</div><div class="q1">que anuncia la pau i la felicitat,</div><div class="q1">que anuncia la salvaci&#243;</div><div class="q1">i diu a la ciutat de Si&#243;:</div><div class="q1">&#171;El teu D&#233;u ja regna!&#187;#x</div><div class="q1"> 8Criden els teus sentinelles,</div><div class="q2">alcen la veu,</div><div class="q1">tots junts criden de goig</div><div class="q1">quan veuen amb els seus ulls</div><div class="q1">que el Senyor torna a Si&#243;.#x</div><div class="q1"> 9Esclateu totes alhora en clams de joia,</div><div class="q1">ru&#239;nes de Jerusalem:</div><div class="q1">el Senyor ha consolat el seu poble,</div><div class="q1">ha alliberat Jerusalem.</div><div class="q1"> 10Als ulls de tots els pobles</div><div class="q1">el Senyor ha est&#232;s el seu sant bra&#231;,</div><div class="q1">i d&#8217;un cap a l&#8217;altre de la terra</div><div class="q2">tothom veur&#224;</div><div class="q1">la salvaci&#243; del nostre D&#233;u.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 11Fora, fora, sortiu de Babil&#242;nia!</div><div class="q1">No toqueu res d&#8217;impur,</div><div class="q1">sortiu-ne purificats</div><div class="q1">enduent-vos</div><div class="q2">els paraments sagrats del Senyor.#x</div><div class="q1"> 12Ara no sortireu corrents,</div><div class="q1">no fugireu en desbandada,</div><div class="q1">perqu&#232; el Senyor us anir&#224; al davant,</div><div class="q1">i la vostra rereguarda</div><div class="q2">ser&#224; el D&#233;u d&#8217;Israel.#x</div><div class="s1">El servent del Senyor#x</div><div class="r">(cant quart)</div><div class="q1"> 13&#171;El meu servent triomfar&#224;,#x</div><div class="q1">ser&#224; enlairat, enaltit,</div><div class="q2">posat molt amunt.#x</div><div class="q1"> 14Aix&#237; com tothom</div><div class="q2">s&#8217;horroritzava de veure&#8217;l#x</div><div class="q1">&#8211;ja que, de tan desfigurat,</div><div class="q2">ni tan sols semblava un home</div><div class="q1">i no tenia res d&#8217;humana</div><div class="q2">la seva pres&#232;ncia&#8211;,</div><div class="q1"> 15aix&#237; tamb&#233; ell purificar&#224;</div><div class="q2">tots els pobles.#x</div><div class="q1">Els reis no sabran qu&#232; dir,</div><div class="q1">quan veuran all&#242;</div><div class="q2">que mai no s&#8217;havia contat</div><div class="q1">i comprendran all&#242;</div><div class="q2">que mai no havien sentit.&#187;#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkISA">
 <div class="chapter ch53" data-usfm="ISA.53.1+ISA.53.2+ISA.53.3+ISA.53.4+ISA.53.5+ISA.53.6+ISA.53.7+ISA.53.8+ISA.53.9+ISA.53.10+ISA.53.11+ISA.53.12">
 <div class="p">1Qui pot creure</div><div class="q2">all&#242; que hem sentit?</div><div class="q1">A qui s&#8217;ha revelat</div><div class="q2">la pot&#232;ncia del bra&#231; del Senyor?#x</div><div class="q1"> 2El servent ha crescut davant d&#8217;ell</div><div class="q2">com un rebrot,</div><div class="q1">com una soca</div><div class="q2">que reviu en terra eixuta.#x</div><div class="q1">No tenia figura</div><div class="q2">ni bellesa que es fes admirar,</div><div class="q1">ni una pres&#232;ncia que el fes atractiu.</div><div class="q1"> 3Era menyspreat,</div><div class="q2">rebuig entre els homes,#x</div><div class="q1">home fet al dolor</div><div class="q2">i acostumat a la malaltia.</div><div class="q1">Semblant a aquells</div><div class="q2">que ens repugna de mirar,</div><div class="q1">el menyspre&#224;vem</div><div class="q2">i el ten&#237;em per no res.#x</div><div class="q1"> 4De fet, ell portava</div><div class="q2">les nostres malalties</div><div class="q1">i havia pres damunt seu</div><div class="q2">els nostres dolors.#x</div><div class="q1">Nosaltres el ten&#237;em</div><div class="q2">per un home castigat</div><div class="q1">que D&#233;u assota i humilia.</div><div class="q1"> 5Per&#242; ell era malferit#x</div><div class="q2">per les nostres faltes,</div><div class="q1">triturat per les nostres culpes:</div><div class="q1">rebia la correcci&#243; que ens salva,</div><div class="q1">les seves ferides ens curaven.#x</div><div class="q1"> 6Tots an&#224;vem com ovelles disperses,</div><div class="q1">cadasc&#250; seguia el seu cam&#237;;#x</div><div class="q1">per&#242; el Senyor ha carregat</div><div class="q2">damunt d&#8217;ell</div><div class="q1">les culpes de tots nosaltres.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 7Quan era maltractat,</div><div class="q1">s&#8217;humiliava i no obria la boca.</div><div class="q1">Com els anyells portats a matar</div><div class="q1">o les ovelles mentre les esquilen,</div><div class="q1">ell callava</div><div class="q2">i ni tan sols obria la boca.#x</div><div class="q1"> 8L&#8217;han empresonat i condemnat,</div><div class="q2">se l&#8217;han endut.</div><div class="q1">I qui es preocupa de la seva sort?</div><div class="q1">L&#8217;han arrencat</div><div class="q2">de la terra dels vivents,#x</div><div class="q1">l&#8217;han ferit de mort</div><div class="q2">per les infidelitats del meu poble.</div><div class="q1"> 9L&#8217;han sepultat amb els malfactors,</div><div class="q1">l&#8217;han enterrat entre els opulents,#x</div><div class="q1">a ell que no obrava amb viol&#232;ncia</div><div class="q1">ni tenia mai als llavis la perf&#237;dia.#x</div><div class="q1"> 10El Senyor s&#8217;ha complagut</div><div class="q1">en el qui ell havia triturat i afligit.</div><div class="q1">Quan haur&#224; ofert la vida en sacrifici</div><div class="q2">per expiar les culpes,#x</div><div class="q1">veur&#224; una descend&#232;ncia,</div><div class="q2">viur&#224; llargament:</div><div class="q1">per ell el designi del Senyor</div><div class="q2">arribar&#224; a bon terme.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 11&#171;El meu servent,#x</div><div class="q2">despr&#233;s del que ha sofert</div><div class="q2">la seva &#224;nima,</div><div class="q1">veur&#224; la llum i se&#8217;n saciar&#224;;</div><div class="q1">ell, que &#233;s just,</div><div class="q2">far&#224; justos tots els altres,</div><div class="q1">perqu&#232; ha pres damunt seu</div><div class="q2">les culpes d&#8217;ells.#x</div><div class="q1"> 12Per aix&#242; els hi dono tots</div><div class="q2">en possessi&#243;,</div><div class="q1">i tindr&#224; per bot&#237; una multitud,#x</div><div class="q1">perqu&#232; s&#8217;ha despullat</div><div class="q2">de la pr&#242;pia vida fins a la mort</div><div class="q1">i ha estat comptat</div><div class="q2">entre els malfactors.#x</div><div class="q1">Ell ha portat damunt seu</div><div class="q2">els pecats de tots#x</div><div class="q1">i ha intercedit</div><div class="q2">per les seves infidelitats.&#187;#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

40 ቀናትን ከኢየሱስ ጋርMostra

መጀመሪያ

ዘፍጥ 1:1 - 26:5፣ ኢሣ 52:7-53:12

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats