En temps d’Amrafel, rei de Xinar, Arioc d’El·lassar, Quedorlaómer d’Elam i Tidal de Goïm, aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birxà, rei de Gomorra, a Xinab, rei d’Admà, a Xeméber, rei de Seboïm i al rei de Bela, és a dir, de Sóar. Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorlaómer, però l’any tretzè es van revoltar. L’any següent, el catorzè, Quedorlaómer i els reis aliats d’ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, els zuzites a Am, els emites a la plana de Quiriataim i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, al límit del desert.
Després van tornar enrere fins a Enmixpat, que és Cadeix. Van derrotar els amalequites per tot el seu territori i també els amorreus que habitaven a Hassasson-Tamar. Llavors els reis de Sodoma, Gomorra, Admà, Seboïm i Bela, és a dir, Sóar, van avançar amb les seves tropes i es van desplegar en ordre de batalla a la vall de Sidim per combatre contra els reis Quedorlaómer d’Elam, Tidal de Goïm, Amrafel de Xinar i Arioc d’El·lassar. Eren quatre reis contra aquells cinc.
A la vall de Sidim hi havia pous de betum pertot arreu. Els reis de Sodoma i de Gomorra van fugir, i van caure dintre els pous. Els supervivents es van refugiar a la muntanya. Els vencedors s’endugueren tots els béns i els queviures de Sodoma i de Gomorra i se’n van anar. Lot, nebot d’Abram, vivia a Sodoma; quan se’n van anar, també se’l van endur a ell amb tots els seus béns.
Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. En saber que el seu nebot havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l’enemic fins a Dan. Abram va dividir els seus servents en grups i atacà de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hobà, al nord de Damasc. Va recuperar tots els béns i alliberà Lot, el seu nebot, amb tots els seus béns, les dones i els altres captius.
Després de la seva victòria contra Quedorlaómer i els altres reis aliats, Abram ja se’n tornava, quan el rei de Sodoma sortí a trobar-lo a la vall de Xavé, que és la vall del Rei.
Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient:
– Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics.
Abram li va donar una desena part de tot el botí.
El rei de Sodoma va dir a Abram:
– Torna’m els meus homes i queda’t amb els béns.
Abram li va respondre:
– Alço la mà vers el Senyor, el Déu altíssim, creador del cel i de la terra, jurant que no prendré ni un fil, ni una cor retja de sandàlia, ni res que sigui teu. No vull que puguis dir: “He enriquit Abram.” Per a mi, només accepto el que els meus homes han menjat i la part que toca als aliats que m’han acompanyat, Aner, Eixcol i Mambré: aquests prendran la part que els toca.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
