Quin nom tan bonic

Per Danny Saavedra

“Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l'existència i res del que existeix no hi ha vingut sense ella.”—Joan 1: 1–3 (BCI)

Què és el primer que aprens sobre algú quan te'l presenten? El seu nom! Per què? Perquè els noms ens ajuden a recordar persones, a identificar-les, a saber amb qui estem comunicant o a qui ens referim.

En aquell temps, els noms solien significar alguna cosa. Avui en dia, moltes persones semblen anomenar els seus fills en funció del que pensen que és bonic o divertit o popular, rarament miren a fons els orígens i l'etimologia del nom o la seva importància i patrimoni cultural. Antigament, es donaven noms per raons especials. Isaac ("ell riu") va ser anomenat així a causa de les rialles d'Abraham i Sara quan Déu els va dir que tindrien un fill a la seva vellesa. A Jacob ("agafa el taló") se li va donar el nom perquè va néixer "amb la mà agafant el taló d'Esaú" (Gènesi 25:26).

Els noms de la Bíblia eren realment significatius perquè sovint ens deien alguna cosa sobre la persona. Això és particularment cert per a Déu, els noms del qual tenen la màxima importància. Des de El Shaddai fins a Jahvè-Raah, cada nom de Déu a la Bíblia revela alguna cosa sobre Ell. I de tots els noms que es donen a Déu a la Bíblia, possiblement el més interessant i únic sigui el que se li atribueix a Joan 1: 1 (BCI, èmfasi afegit): “Al principi existia la Paraula. . .”

La paraula grega que veiem aquí per a Paraula és logos. El concepte de logos és una idea potent, complexa i bonica. La manera més senzilla d’explicar la filosofia grega que hi ha al darrere és que logos és la raó o la raó no escrita darrere d’alguna cosa. El terme descriu essencialment una col·lecció de coses plantejades en el pensament i expressades amb paraules. Es considera la raó universal inherent a totes les coses; les lleis vinculants que mantenen totes les existències.

En la cultura hebrea, aquesta idea fa referència a la força dinàmica de la voluntat de Déu. Sovint utilitzen el terme memrà—una paraula derivada de la paraula àrab: "parlar"—per descriure l' activitat creativa i la voluntat de Déu de Déu.

Aquesta comprensió del concepte, així com la terminologia emprada a Joan 1: 1, ens remet al relat de la creació que es troba al Gènesi 1. Allà veiem que Déu parla, i tot allò que existeix en l'univers existeix. Hebreus 11: 3 (BCI amb èmfasi afegit) ho explica, dient: "Tot l'univers va ser creat per la paraula de Déu, i que, per tant, allò que veiem prové d'allò que no es visible."

Així doncs, a Joan 1: 1 (BCI) quan diu: "Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu", l'apòstol ens diu que Jesucrist, el Fill de Déu, és la personificació viva de la paraula de Déu. Ell és Déu en la carn, la imatge (eikón: suprema expressió, reflexió i representació; imatge mirall) del Déu invisible (Colossencs 1:15); Aquell que va parlar de la voluntat del Senyor al principi (Gènesi 1: 1-2; Salm 33: 9; Hebreus 11: 3). Ell és el personatge, el cor, la voluntat i la ment de Déu Pare revelats al món. És, com creien els grecs, la raó universal inherent a totes les coses (Joan 1: 3); les lleis vinculants que sostenen tot el que existeix (Colossencs 1: 15-17).

Endevines què? Joan 1:14 (BCI) diu que la Paraula, el que manté l’univers junt amb el qual es va crear tota la creació, “s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres”. D'això va el temps de Nadal. Déu es va convertir en home! Ens estima tant que va deixar el cel per fer-nos un camí per entrar al cel i passar l’eternitat amb Ell! És per això que a Mateu 1:23 (BCI) veiem l’àngel declarar a Josep: "Li posaran el nom d'Emmanuel" (que vol dir "Déu amb nosaltres"). El Fill de Déu va ser enviat a revelar els pensaments i el cor del seu Pare—la seva Paraula—al món ... i tot per salvar-nos. Per això l’àngel instrueix a Josep que l’anomeni Jesús (Yeshua: Déu és la salvació) “perquè ell salvarà dels pecats el seu poble” (Mateu 1:21).

Mentre ens disposem a celebrar el Nadal d'aquí a pocs dies, recorda que Emmanuel, el nostre preciós Jesús, la Paraula eterna, el nostre Rei i Salvador, va venir a la Terra perquè poguéssim conèixer a Déu profundament i experimentar la seva presència íntimament, i així nosaltres ens poguéssim salvar. Va venir lliurement a “concedir-nos” el “ser fills de Déu” (Joan 1:12 BCI). Demà, aprendrem per què Déu havia de venir. . .