Fill de la promesa, imatge de Jesús

Per Danny Saavedra

"Déu mateix es proveirà l'anyell per a l'holocaust, fill meu". - Gènesi 22: 8 (BCI)

Alguna vegada se t'ha demanat que fesis alguna bogeria; una cosa tan descarada que mai havies pensat que hauries de fer? Si és el teu cas, no estàs sol. A Gènesi 22, Déu va donar un estrany manament a Abraham.

Déu va demanar a Abraham que sacrifiqués el seu fill. Espera! Què? Vols dir el fill de la promesa? Aquell a partir del qual s'hauria de construir una gran nació? Sí, aquell. Déu digué: “Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes. . . ofereix-me'l en holocaust” (Gènesi 22: 2).

Aquesta ha d'haver estat un requeriment indescriptiblement dolorós per a Abraham. T'imagines que se't demani sacrificar allò que consideres més estimat? Seríes obedient com Noè o correries en el sentit contrari com Jonàs? Pensa en com la sol·licitud de Déu sonava irracional i dement. Isaac era l’estimat fill d’Abraham i el futur de la aliança de Déu es basava en ell. Isaac era un miracle, el do de Déu en resposta a la fe d’Abraham i Sara.

Però Abraham va escoltar Déu i el va obeir immediatament amb fe. De vegades, a les nostres vides, ens tocarà fer allò que sembla una elecció impossible i difícil. . . una opció que potser no entenem. Però, quan entenem el caràcter de Déu, quan entenem el seu amor per nosaltres, quan reconeixem que la seva voluntat és sempre pel nostre bé i la seva glòria, podem obeir-lo fidelment perquè sabem que treballa totes les coses pel bé d’aquells. que l’estimen i són cridats segons el seu propòsit (Romans 8:28). /p>

Ja veieu, Abraham sabia que la voluntat de Déu mai contradiria la seva promesa, per la qual cosa aquest pare fidel es va mantenir amb la promesa que va dir: "la descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac" (Gènesi 21:12 BCI). Abraham creia que, fins i tot si Déu li permetia sacrificar el seu fill, que podia ressuscitar Isaac dels morts (Hebreus 11: 17-19). En això veiem la veritable naturalesa de la fe. No demana explicacions; es basa en promeses. És per això que Abraham va poder dir als seus servents: "Ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem" (Gènesi 22: 5 NVI, èmfasi afegit) i pel què va poder explicar al seu fill , " Déu mateix es proveirà de l'anyell per a l'holocaust" (Gènesi 22: 8 NVI, èmfasi afegit).

Alguna cosa que sovint es perd en aquesta història és Isaac fe i obediència. Moltes vegades, quan imaginem aquesta història, imaginem a Isaac com un nen petit, un nen petit. Però la majoria dels estudiosos bíblics creuen que tenia entre 18 i 33 anys; al cap i a la fi, havia de ser prou gran com fort per portar tota la fusta per a l'ofrena cremada.

Quin paral·lel sorprenent veiem aquí a la història d’Isaac del pla de Déu per a la redempció a través de Jesús, l’Anyell de Déu que va arribar a suportar els pecats del món. La majoria dels estudiosos creuen que Isaac sabia el que estava passant. Va portar la llenya del seu propi sacrifici i va quedar en silenci mentre es col·locava a l’altar. No va protestar quan Abraham va aixecar el ganivet, res. Es va lliurar voluntàriament al seu pare. . . igual que Jesús! James E. Goodman descriu Isaac com "sabent i disposat, tranquil si no del tot silenciós i, sobretot, no patia." Climent d'Alexandria va escriure: "Ell (Jesús) és Isaac. . . perquè era el fill d’Abraham com a Crist, el Fill de Déu i un sacrifici com el Senyor”.

Al final, Déu va aturar la mà d'Abraham i va oferir un altre sacrifici. "A aquell indret, Abraham li va donar el nom de 'el Senyor proveeix'. Per això, encara avui, la gent diu: "A la muntanya, el Senyor es proveeix" (Gènesi 22:14). El Nadal és una celebració del moment que Déu va proporcionar a l’Anyell!

¿El Senyor demana alguna cosa que per tu es aparentment boja? T'està cridant a fer alguna cosa que no entens, alguna cosa que va més enllà que la teva capacitat de raó? Potser Ell et desafia a traslladar-te a una altra ciutat o país, a prendre un nou treball o a començar un estudi bíblic a casa teva o al lloc de treball. Potser Ell et porta a compartir l'evangeli amb el teu proïsme, el company de classe o el company de feina. Fes com Abraham i honora aquesta crida! Quan vas endavant en fe i obediència, el Senyor és fidel per beneir-te, portar-te en la dificultat i fer alguna cosa veritablement miraculosa dins teu i a través teu.