Abraham: el pare de la fe

Per Danny Saavedra

"Si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d'Abraham, hereus de la promesa". - Galates 3:29 (BCI)

Tal com vam veure ahir, Déu va crear un univers perfecte. El sisè dia, va crear per a ell, els seus fills, creats a la mateixa imatge i semblança, la joia coronadora de la seva creació. Aleshores, les coses van anar terriblement malament, mentre Adam i Eva es van rebel·lar contra Déu i van portar el pecat i la mort al món. Però aquest no era el final de la història. Déu tenia un pla. Ja veieu, amb l'arribada de la mort, el nostre Déu meravellós i misericordiós també va donar la promesa de la vida.

Al Gènesi 3, Déu va explicar com aniria tot: les dones experimentarien dolor i treball per tal de dur una nova vida al món. . . però la nova vida vindria . I aquesta nova vida produiria algun dia una llavor que aixafaria el cap de la serp malvada (Gènesi 3:15). Respecte a aquesta revelació, John Gill va escriure: “El Messies, l’eminent llavor de la dona, feriria el cap de l’antiga serp, el diable, és a dir, que el destruiria. . . trencar i confondre tots els seus esquemes, arruïnar totes les seves obres, aixafar tot l’imperi, despullar-lo de la seva autoritat i sobirania, particularment del seu poder sobre la mort i la seva tirania sobre els cossos i les ànimes dels homes; i això és tot el que va fer Crist, quan es va encarnar. ”

Avui, explorarem l’home de fe a través de qui Déu va portar la llavor promesa. El seu nom era Abraham, conegut afectuosament com el pare de la fe. Ara mateix, potser us preguntareu: "Per què Déu va triar Abraham?" "Què era tan especial d'ell?"

Ens van presentar per primera vegada a Abraham, un descendent de Sem, al Gènesi 12. Aquí, Déu li encarrega que empaqui i deixi la seva llar i tota la seva comoditat i la seva família i viatgi a una terra estrangera. Curiosament, Abraham ni tan sols sabia a quina terra es dirigia. Déu li va dir que anés "cap al país que jo t'indicaré” (Gènesi 12: 1 BCI). Però, juntament amb aquesta colossal crida, va arribar una promesa: “Et convertiré en un gran poble. . . Totes les famílies de la terra es valdran del teu nom per a beneir-se”(Gènesi 12: 2–3 BCI). I és en aquest moment on veiem la raó per la qual Déu el va triar.

No va ser perquè Abraham era especial, talentós o just. Déu va triar Abraham perquè sabia que Abraham obeiria . John McArthur va escriure: “Tan aviat com va comprendre el que deia Déu, va començar a fer les maletes. Va ser obediència instantània. Pot ser que hagi trigat diversos dies, o fins i tot setmanes o mesos, a fer la preparació definitiva del viatge, però en la seva ment ja estava de camí. A partir de llavors, tot el que va fer va girar al voltant de obeir la crida de Déu .

Jaume 2:23 (NLT, amb èmfasi afegit) ens diu: "Abraham creia Déu, i Déu el va considerar just per la seva fe ." Fins i tot el va anomenar amic de Déu . ”Amb 75 anys, Abraham va respondre a la crida de Déu i va sortir amb la seva família. El més interessant de la promesa de Déu de convertir-lo en una gran nació i de beneir tot el món a través de la descendència d’Abraham va ser que Abraham i la seva dona Sara no tenien descendència. Com faria Déu fer fer sortir una gran nació d'un vell sense fills i de la seva dona? Bé, Abraham es preguntava el mateix! Així, Déu va revelar el seu pla i li va dir a Abraham que tindria un fill, i que finalment els seus descendents superarien les estrelles! I endevina què? Malgrat les probabilitats, malgrat la lògica i les circumstàncies, Abraham cregué Déu!

La història d’Abraham ens ensenya el nostre paper en el pla de salvació de Déu. No són obres, sinó fe i adoració. Al Gènesi 12, Abraham va rebre la promesa per la fe i, immediatament després, va construir un altar, un lloc de culte. Per què? Perquè va comprendre molt clarament que ni la seva correcta posició amb Déu ni les promeses que Déu li va fer no depenien de qui era ni de què va fer, sinó de la fidelitat de Déu.

A mesura que passeu el dia d'avui, recordeu que hi ha poder en venerar Déu per tot el que és Ell i la força que Ell us proporciona. Com veiem amb Abraham, no es tracta del que podem fer, sinó del que ha fet Ell. Per tant, creieu en les seves promeses i venereu-lo, perquè “tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. . . I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa ”(Gàlates 3: 26–27, 29 BCI).