La bondat i la grandesa de Déu

Les benediccions de la justificació

Esdres segons l’Evangeli

El caràcter d’un Servent de Déu

Fe i obres

Crist, la nostra millor reina Ester

De la foscor a la llum

Crist és el nostre veritable descans

El camí de Déu cap a la prosperitat

Els enemics amb qui ens enfrontem

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch47" data-usfm="GEN.47.13+GEN.47.14+GEN.47.15+GEN.47.16+GEN.47.17+GEN.47.18+GEN.47.19+GEN.47.20+GEN.47.21+GEN.47.22+GEN.47.23+GEN.47.24+GEN.47.25+GEN.47.26+GEN.47.27+GEN.47.28+GEN.47.29+GEN.47.30+GEN.47.31">
 <div class="p">13La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del pa&#237;s. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. 14Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del fara&#243;. 15Per&#242; quan es van haver acabat els diners al pa&#237;s d&#8217;Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van rec&#243;rrer a Josep dient:</div><div class="p">&#8211; D&#243;na&#8217;ns pa. &#191;Has de veure com morim de fam, perqu&#232; ja no tenim diners?</div><div class="p"> 16Josep els contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donar&#233; menjar a canvi del bestiar.</div><div class="p"> 17Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d&#8217;ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats.#x</div><div class="p"> 18Va passar tot un any, i l&#8217;any seg&#252;ent els egipcis tornaren a dir a Josep:</div><div class="p">&#8211; Senyor, no et podem pas amagar que els diners s&#8217;han acabat i que el bestiar est&#224; en mans del nostre senyor. Ara nom&#233;s tenim a disposici&#243; del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres. 19&#191;Hem de morir de fam sota els teus ulls i s&#8217;han de perdre els nostres camps? Compra&#8217;ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del fara&#243;. Per&#242; d&#243;na&#8217;ns llavor perqu&#232; puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes.#x</div><div class="p"> 20Josep va comprar per al fara&#243; totes les terres d&#8217;Egipte, perqu&#232; un per un tots els egipcis venien el seu camp, obligats per la fam. Aix&#237;, el pa&#237;s sencer va acabar essent propietat del fara&#243;. 21D&#8217;un cap a l&#8217;altre d&#8217;Egipte, Josep va reduir el poble a l&#8217;esclavitud.#x 22Les &#250;niques terres que no va comprar foren les dels sacerdots, ja que hi havia un decret del fara&#243; a favor d&#8217;ells. Els sacerdots vivien de la raci&#243; que el fara&#243; els passava, i per aix&#242; no hagueren de vendre les seves propietats.</div><div class="p"> 23Josep va dir al poble:</div><div class="p">&#8211; Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al fara&#243;. Aqu&#237; teniu la llavor per a sembrar els camps. 24Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al fara&#243;, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres fam&#237;lies i els vostres infants.</div><div class="p"> 25Ells van respondre:</div><div class="p">&#8211; Ens has salvat la vida. N&#8217;hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del fara&#243;.</div><div class="p"> 26Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d&#8217;Egipte ha de ser per al fara&#243;.#x Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al fara&#243;.</div><div class="s1">Darreres voluntats de Jacob</div><div class="p"> 27Els israelites habitaven al pa&#237;s d&#8217;Egipte, a la regi&#243; de Goixen. Van comprar-hi propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt. 28Jacob visqu&#233; encara disset anys a Egipte, fins a l&#8217;edat de cent quaranta-set anys. 29Quan a Israel se li acostava l&#8217;hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Si gaudeixo del teu afecte, mostra&#8217;m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la m&#224; sota la meva cuixa i jura&#8217;m#x que no m&#8217;enterrar&#224;s a Egipte. 30Quan vagi a adormir-me amb els meus pares, treu-me d&#8217;Egipte i porta&#8217;m a enterrar al seu sepulcre.#x</div><div class="p">Josep li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Ho far&#233; tal com dius.</div><div class="p"> 31Ell va insistir:</div><div class="p">&#8211; Jura-m&#8217;ho.</div><div class="p">Josep li ho va jurar. Llavors Israel es va ajeure al llit i reclin&#224; el cap damunt el coix&#237;.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch48" data-usfm="GEN.48">
 <div class="label">48</div><div class="s1">Jacob beneeix els fills de Josep</div><div class="p"> 1Despr&#233;s d&#8217;aix&#242;, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell an&#224; a veure&#8217;l amb els seus dos fills Manass&#232;s i Efra&#239;m. 2Jacob en va ser informat:</div><div class="q1">&#8211; El teu fill Josep ve a veure&#8217;t.</div><div class="p">Israel, fent un esfor&#231;, es va asseure al llit. 3Jacob digu&#233; a Josep:</div><div class="p">&#8211; El D&#233;u totpoder&#243;s se&#8217;m va apar&#232;ixer a Luz,#x en el pa&#237;s de Canaan, i em va beneir 4amb aquestes paraules: &#8220;Et far&#233; fecund i prol&#237;fic, i et convertir&#224;s en una comunitat de pobles.#x Donar&#233; aquest pa&#237;s a la teva descend&#232;ncia. Despr&#233;s de tu, ser&#224; per sempre la seva possessi&#243;.&#8221;#x</div><div class="p"> 5&#187;I ara prenc com a fills meus els dos fills que t&#8217;han nascut a Egipte abans que jo hi vingu&#233;s. Efra&#239;m i Manass&#232;s s&#243;n tan meus com ho s&#243;n Rub&#232;n i Sime&#243;.#x 6En canvi, els fills que has tingut despr&#233;s d&#8217;aquests seran nom&#233;s teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d&#8217;Efra&#239;m i Manass&#232;s.#x</div><div class="p"> 7&#187;Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus bra&#231;os, durant el viatge, poc abans d&#8217;arribar a Efrata, en el pa&#237;s de Canaan. I la vaig enterrar all&#224;, vora el cam&#237; d&#8217;Efrata, que &#233;s Betlem.#x</div><div class="p"> 8Quan Israel vei&#233; els fills de Josep, va preguntar:</div><div class="p">&#8211; Qui s&#243;n aquests?</div><div class="p"> 9Josep va respondre al seu pare:</div><div class="p">&#8211; S&#243;n els meus fills, els que D&#233;u m&#8217;ha donat aqu&#237;.</div><div class="p">Jacob li diu:</div><div class="p">&#8211; Acosta-me&#8217;ls, que els vull beneir.</div><div class="p"> 10Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gaireb&#233; no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abra&#231;ar. 11Israel digu&#233; a Josep:</div><div class="p">&#8211; No em pensava pas tornar-te a veure, i D&#233;u ha fet que et pogu&#233;s veure a tu i fins i tot els teus descendents.</div><div class="p"> 12Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare#x i es prostern&#224; fins a tocar a terra amb el front. 13Tot seguit va agafar de la m&#224; els seus dos fills: Efra&#239;m a la dreta i Manass&#232;s a l&#8217;esquerra. Efra&#239;m es trobava, doncs, a l&#8217;esquerra d&#8217;Israel, i Manass&#232;s a la seva dreta. Josep els hi va acostar. 14Per&#242; Israel va creuar les mans: va estendre la m&#224; dreta i la pos&#224; damunt el cap d&#8217;Efra&#239;m, el m&#233;s petit, i l&#8217;esquerra, damunt el cap de Manass&#232;s, que era el gran.#x 15Israel els va beneir aix&#237;:#x</div><div class="p">&#8211; Que el D&#233;u davant el qual</div><div class="q2">han viscut sempre</div><div class="p">els meus pares, Abraham i Isaac,</div><div class="p">el D&#233;u que ha estat el meu pastor#x</div><div class="p">des que existeixo fins al dia d&#8217;avui,</div><div class="p"> 16l&#8217;&#224;ngel que m&#8217;ha alliberat de tot mal,</div><div class="p">beneeixi aquests nois.</div><div class="p">Que en ells es perpetu&#239;</div><div class="p">el meu nom i el dels meus pares</div><div class="q2">Abraham i Isaac.</div><div class="p">Que es multipliquin a desdir</div><div class="q2">arreu del pa&#237;s.</div><div class="p"> 17A Josep no li va agradar que el seu pare pos&#233;s la m&#224; dreta damunt el cap d&#8217;Efra&#239;m, i va agafar la m&#224; del seu pare per passar-la del cap d&#8217;Efra&#239;m al cap de Manass&#232;s. 18I li va dir:</div><div class="p">&#8211; Aix&#237; no, pare. El primog&#232;nit &#233;s aquest. Posa la teva m&#224; dreta damunt el seu cap.</div><div class="p"> 19Per&#242; el seu pare s&#8217;hi va negar:</div><div class="p">&#8211; Ja ho s&#233;, fill meu, ja ho s&#233;. Tamb&#233; els descendents de Manass&#232;s arribaran a ser un gran poble. Per&#242; el seu germ&#224; petit ser&#224; m&#233;s gran que ell, i la seva descend&#232;ncia ser&#224; com una naci&#243; sen-cera.#x</div><div class="p"> 20Aquell dia els va beneir aix&#237;:</div><div class="p">&#8211; Els d&#8217;Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: &#8220;Que D&#233;u et faci com Efra&#239;m i Manass&#232;s!&#8221;</div><div class="p">Aix&#237; Jacob va posar Efra&#239;m davant de Manass&#232;s. 21Despr&#233;s Israel va dir a Josep:</div><div class="p">&#8211; Jo estic a punt de morir, per&#242; D&#233;u ser&#224; amb vosaltres i us far&#224; tornar a la terra dels vostres pares. 22I jo et dono un tossal de m&#233;s que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch50" data-usfm="GEN.50">
 <div class="label">50</div><div class="s1">Enterrament de Jacob</div><div class="p"> 1Josep es va abra&#231;ar al seu pare i li cobr&#237; la cara de ll&#224;grimes i de petons. 2Despr&#233;s Josep va encomanar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges van embalsamar Israel. 3Van esmer&#231;ar-hi quaranta dies, que &#233;s el temps que cal per a embalsamar. Els egipcis van fer setanta dies de dol per Jacob.</div><div class="p"> 4Acabats els dies de dol, Josep va parlar amb alguns membres de la cort del fara&#243;. Els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Si gaudeixo del vostre favor, vulgueu dir al fara&#243; aquestes paraules de part meva: 5&#8220;Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l&#8217;enterraria al pa&#237;s de Canaan, a la tomba que s&#8217;hi havia fet excavar.#x Ara, doncs, deixa-m&#8217;hi anar a enterrar el meu pare, i despr&#233;s tornar&#233;.&#8221;</div><div class="p"> 6El fara&#243; va donar aquesta resposta:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s a enterrar el teu pare, tal com ell t&#8217;havia fet jurar.</div><div class="p"> 7Quan Josep va pujar a enterrar el seu pare, el van acompanyar tots els oficials del fara&#243;, els principals de la cort i&#160;tots els prohoms del pa&#237;s d&#8217;Egipte, 8i tamb&#233; tota la seva fam&#237;lia, els seus germans i altres persones de la fam&#237;lia del seu pare. Nom&#233;s les criatures i els ramats d&#8217;ovelles i vaques es van quedar a la regi&#243; de Goixen. 9Tamb&#233; va acompanyar Josep una escorta de carros de guerra amb les seves dotacions. El seguici era impressionant.</div><div class="p"> 10Van arribar a Goren-Aatad, a l&#8217;altra banda del Jord&#224;. All&#237; van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare.#x 11Els habitants del pa&#237;s, els cananeus, en veure la cerim&#242;nia f&#250;nebre de Goren-Aatad, comentaven:</div><div class="p">&#8211; Aquest &#233;s un gran dol per als egipcis.</div><div class="p">Per aix&#242; aquell indret, situat a l&#8217;altra banda del Jord&#224;, va rebre el nom d&#8217;Abel-Misraim.#x</div><div class="p"> 12Els fills de Jacob van complir tot el que el seu pare els havia manat: 13van transportar el seu cos al pa&#237;s de Canaan i van enterrar-lo a la cova del camp de Macpel&#224;, davant de Mambr&#233;, aquell camp que Abraham havia comprat a Efron, l&#8217;hitita, per tenir una sepultura en propietat.#x</div><div class="p"> 14Despr&#233;s d&#8217;haver enterrat el seu pare, Josep se&#8217;n torn&#224; a Egipte amb els seus germans i amb tots els qui l&#8217;havien acompanyat per a l&#8217;enterrament.</div><div class="s1">Josep tranquil&#183;litza els seus germans</div><div class="p"> 15Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: &#171;Potser ara Josep ens perseguir&#224; i ens tornar&#224; tot el mal que li vam fer.&#187; 16I van enviar a Josep aquest missatge:</div><div class="p">&#8211; El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre: 17&#8220;Parleu a Josep i&#160;digueu-li: Digna&#8217;t perdonar el crim i l&#8217;ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, per&#242; ara digna&#8217;t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del D&#233;u del teu pare.&#8221;#x</div><div class="p">Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.</div><div class="p"> 18Despr&#233;s els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:</div><div class="p">&#8211; Som els teus esclaus.</div><div class="p"> 19Per&#242; Josep els va respondre:</div><div class="p">&#8211; No tingueu por. &#191;&#201;s que m&#8217;haig de posar al lloc de D&#233;u? 20Cert que vosaltres em vol&#237;eu fer mal, per&#242; D&#233;u n&#8217;ha volgut treure un b&#233;. D&#233;u es proposava de salvar la vida d&#8217;un poble nombr&#243;s, i avui ho compleix.#x 21Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindr&#233; a vosaltres i mantindr&#233; els vostres fills.</div><div class="p">Els va consolar i els parlava al cor.</div><div class="s1">Mort de Josep</div><div class="p"> 22Josep, amb tota la fam&#237;lia del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqu&#233; fins a l&#8217;edat de cent deu anys. 23Arrib&#224; a veure els fills i els n&#233;ts d&#8217;Efra&#239;m i adopt&#224;#x els fills de Maquir, fill de Manass&#232;s.#x</div><div class="p"> 24Un dia, Josep va dir als seus germans:</div><div class="p">&#8211; Jo em morir&#233; aviat. Per&#242; D&#233;u vindr&#224; a ajudar-vos#x i us far&#224; pujar des d&#8217;aquest pa&#237;s#x cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.#x</div><div class="p"> 25Despr&#233;s Josep va conjurar els descendents d&#8217;Israel dient-los:</div><div class="p">&#8211; Quan D&#233;u vindr&#224; a ajudar-vos, endueu-vos d&#8217;aqu&#237; els meus ossos.#x</div><div class="p"> 26Josep va morir a l&#8217;edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarc&#242;fag, a Egipte.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Reading the Bible in Historical Sequence Part 1Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats