PROVERBIOS 17
17
1Uts'at to'ol waj jach yic'ot i ñʌch'tʌlel lac pusic'al. Mach uts'atic colem otot ba'an cabʌl i bʌl lac ñʌc' yic'ot a'leya. 2Jini ch'iton mu' bʌ i yʌq'uen i ch'ijiyemlel i tat mi caj i yuman x'e'tel xuc'ul bʌ i pusic'al. Ba' ora tsa'ix chʌmi i tat, che' mi' tilelob i pi'ʌlob cha'an mi' t'oxob i chubʌ'an, lajal an i ye'tel jini x'e'tel yic'otob. 3Mi' yulmesʌntel plata ti p'ejt, mi' yʌjq'uel ti c'ajc jini oro, pero lac pusic'al mi' q'uejlel ti Dios. 4Jini jontol bʌ mi' bʌc' ac' ti' pusic'al i t'an jini jontolo' bʌ. Jini xlot mi' ñich'tʌben i t'an xjop't'an. 5Jini mu' bʌ i wajlen jini mach bʌ anic i chubʌ'an woli' yʌ'liben i yum tsa' bʌ i mele. Jini tijicña bʌ mi' q'uel i wocol i pi'ʌlob mux i toj i mul. 6I ñuclel jini ñoxo' bʌ jiñʌch i yalobilob i yalobil. I ñuclel jini alobob jiñʌch i tatob. 7Mach i t'ojolic jini wen t'an ti' yej xñusa t'añob. Che' ja'el mach i t'ojolic lot ti' yej jini ñuc bʌ i ye'tel. 8Jini mu' bʌ i yʌq'uen i majtan am bʌ i ye'tel cha'an mi' yuts'esʌben i pusic'al, lajalʌch i majtan bajche' i t'ojol jax bʌ xajlel letsem bʌ i tojol. Jini mu' bʌ i ch'ʌm mi' jac'ben i mandar i yum. 9Jini mu' bʌ i mucben i mul yambʌ, woli' yʌc' i bʌ ti c'uxbintel. Jini mu' bʌ i tsictesʌben i mul mi' yʌc' i bʌ ti ts'a'lentel. Mach i pi'ʌlic yilal. 10Uts'at mi' jac' i tic'ol jini wen bʌ i pusic'al. Mach che'ic jini tonto bʌ. Anquese mi' jajts'el ti jo'c'al asiyal, ma'anic mi' ju'sʌbentel i pusic'al. 11Jini xñusa t'an yom i tech jontolil. Jini cha'an ma'anic mi caj i p'untʌntel che' mi' toj. 12Mach yocʌ wocolic mi tsi' tajayonla bajlum chilbebil bʌ i yal, pero wen wocol mi tsi' tajayonla juntiquil tonto bʌ woli bʌ i mel bajche' yom i pusic'al. 13Mux i jal'an wocol ti' yotot xjontolil mi jontol tsi' q'uextʌbeyonla lac wenlel. 14Che' mi' cajelob ti leto mi' yutsi p'ojlel che' bajche' ja'. Jini cha'an cʌyʌx leto ame utsi p'ojlic. 15Jini xmeloñel mach bʌ anic mi' mel xjontolilob yic'ot ja'el jini xmeloñel mu' bʌ i yʌc' ti toj mulil jini tojo' bʌ, junlajal an i mul ti cha'ticlelob. 16¿Chucoch mi' lon ña'tan i mʌn i ña'tʌbal jini tonto bʌ mach bʌ mejlic i ch'ʌmben isujm? 17Mi isujm mi' c'uxbiñonla laj cʌñʌ bʌ ma'anic mi' cʌy i c'uxbiñonla ti pejtelel ora. Junlajalʌch bajche' lac pi'ʌl ba' ora woli la cubin wocol. 18Tontojʌch mu' bʌ i to'ol otsan i bʌ i tojben i bet xbeta taq'uin. Ma'anic mi' ña'tan chuqui woli' mel. Mi' yotsan i bʌ ti' tojlel i cʌñʌyo' bʌ cha'an mi' ch'ʌmben i bet ti' wenta. 19Jini mu' bʌ i mulan leto mi' mulan i ñusan t'an. Jini mu' bʌ i chañ'esan i bʌ mi' caj ti jilel. 20Jini mu' bʌ i mulan i soc i bʌ ma'anic mi' wis taj chuqui wen ti pejtelel ora. Jini mu' bʌ i soc i t'an mi caj i taj wocol. 21Jini tonto bʌ mi' yʌq'uen i ch'ijiyemlel i tat tsa' bʌ i p'olo. Ma'anic ba' mi' taj i tijicñʌyel i tat. 22I tijicñʌyel lac pusic'al i wentajʌch wen bʌ ts'ac. I ch'ijiyemlel lac pusic'al mi' tiquesan lac bʌc'tal. 23Jini sajtem bʌ mi' mucul aq'uen i majtan xmeloñel cha'an mi' ñusʌben i mul. 24Baqui jach mi' majlel jini wen bʌ i pusic'al mi' taj i ña'tʌbal, pero mach i tajayic i ña'tʌbal jini tonto bʌ anquese ñajt mi' sʌclan majlel. 25Jini tonto bʌ mi' yʌq'uen i ch'ijiyemlel i tat yic'ot i quisin i ña' tsa' bʌ i yʌc'ʌ ti pañimil. 26Isujm mach i t'ojolic mi' yʌjq'uel ti toj mulil jini toj bʌ. Mach i t'ojolic mi' lojwel jini am bʌ i ye'tel, toj bʌ mi' cha'len meloñel. 27Añʌch i ña'tʌbal jini mu' bʌ i cʌntan i yej. Ñʌch'ʌl i pusic'al jini mu' bʌ i wen ña'tan bajche' yom mi' mel. 28Che' ñʌch'ʌl jini tonto bʌ lajal yilal bajche' cabʌl bʌ i pusic'al. Mi' ch'ʌmben isujm yilal che' woli' cʌntan i yej.
Currently Selected:
PROVERBIOS 17: ctuBI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
© 1977, Wycliffe Bible Translators, Inc. All rights reserved.
Proverbios 17
17
1Más vale comer pan duro y vivir en paz
que tener muchas fiestas y vivir peleando.#17.1 Cf. Pr 15.16-17; 16.8. Muchas fiestas: probable alusión a los banquetes ofrecidos con la carne de los sacrificios de reconciliación (véase Pr 7.14 n.).
2El siervo capaz llega a ser amo del hijo indigno,
y tiene parte en la herencia como los otros hermanos.
3El oro y la plata, el fuego los prueba;
los pensamientos los prueba el Señor.#17.3 El oro... prueba: Cf. Pr 27.21; Eclo 2.5. Los pensamientos... Dios: Cf. Pr 24.12. El fuego como medio para probar y purificar los metales es una imagen común en la literatura profética (cf. Jer 9.6-7; 11.20; 12.3; 17.10; Zac 13.9). Cf. también 1 P 1.7.
4El malvado y el mentiroso
hacen caso de las malas lenguas.
5El que se burla del pobre ofende a su Creador;
el que se alegra de su desgracia no quedará sin castigo.#Pr 14.31.
6La corona de los ancianos son sus nietos;
el orgullo de los hijos son sus padres.#17.6 Sal 128.6; Eclo 3.10-11.
7Ni al tonto le sienta bien el hablar con elegancia,
ni al hombre respetable el hablar con engaños.
8El que practica el soborno cree tener poderes mágicos,
pues alcanza el éxito en todo lo que emprende.#17.8 Soborno: Véase Pr 17.23 n.
9Quien pasa por alto la ofensa, crea lazos de amor;
quien insiste en ella, aleja al amigo.#17.9 10.12; 16.6.
10Cala más un regaño en el entendido
que cien azotes en el necio.#17.10 Cien azotes: Se trata de una exageración intencional, ya que la ley mosaica prohibía que se castigara con más de cuarenta azotes (Dt 25.3).
11El revoltoso sólo busca pelea,
pero le enviarán un mensajero cruel.
12Vale más toparse con una osa furiosa
que con un necio empeñado en algo.
13Jamás el mal se apartará de la casa
del que paga mal por bien.#2~S 12.10.
14Río desbordado es el pleito que se inicia;
vale más retirarse que complicarse en él.#Mt 5.25.
15Perdonar al culpable y condenar al inocente
son dos cosas que no soporta el Señor.#Ex 23.7.
16¿Por qué viene el necio, dinero en mano,
a comprar sabiduría, si no tiene entendimiento?
17Un amigo es siempre afectuoso,
y en tiempos de angustia es como un hermano.#17.17 1 S 20; 2 S 1.26; Eclo 6.14-17.
18El imprudente da fianza por su amigo
y se hace responsable de él.#17.18 Acerca de las fianzas, véase Pr 6.1-2 n.
19Al que le gusta ofender, le gusta pelear;
el fanfarrón#17.19 Pr 29.22. El fanfarrón: Lit. el que abre demasiado la puerta, dejando entrar a cualquiera, incluso a los ladrones. provoca su propia ruina.
20Jamás la mente perversa se encontrará con el bien;
la lengua embustera caerá en la desgracia.
21Ser padre de un necio trae solo dolor;
ser padre de un tonto no es ninguna alegría.#17.21 Cf. Pr 10.1; 13.1; 15.20; 19.13; Eclo 22.3.
22Buen remedio es el corazón alegre,
pero el ánimo triste resta energías.#17.22 Véanse las referencias en Pr 14.30 n.
23El malvado acepta soborno en secreto,
para torcer el curso de la justicia.#17.23 Sobre el soborno, cf. Ex 23.8; Dt 16.19; 1 S 8.3; Pr 17.8; Am 5.12. Para torcer... la justicia: al sobornar a los jueces y pagar testigos falsos.
24La sabiduría es la meta del inteligente,
pero el necio no tiene meta fija.#17.24 El necio... fija: Lit. los ojos del necio vagan hasta el fin de la tierra. El necio tiene dinero que no le sirve para comprar (v. 16) y ojos que no atinan a encontrar lo que buscan.
25El hijo necio es para sus padres
motivo de enojo y amargura.#17.25 Véanse las referencias en Pr 17.21 n.
26No está bien multar al inocente
ni azotar al hombre honorable.#17.26 Este proverbio puede indicar una progresión: multar al inocente no es bueno; azotar al hombre honorable es todavía peor.
27Es de sabios hablar poco,
y de inteligentes mantener la calma.#Pr 10.19.
28Hasta el necio pasa por sabio e inteligente
cuando se calla y guarda silencio.#17.28 Job 13.5; Eclo 20.5.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Texto © Sociedades Bíblicas Unidas, 1994.