1 REYES 2
2
I mandar David ti' tojlel Salomón
1Che' lʌc'ʌlix i yorajlel cha'an mi' chʌmel David, tsi' wen cʌntesa Salomón i yalobil. Tsi' yʌlʌ: 2Joñon muq'uix cajel c chʌmel che' bajche' i tilel mi lac chʌmel. Ch'ejl'esan a bʌ, yom p'ʌtʌlet. 3Jac'ben i mandar a Yum Dios. Yom ma' chʌn cha'len xʌmbal ti pejtelel i bijlel. Yom ma' chʌn jac'ben i t'an yic'ot i cʌntesa, yic'ot i tic'ojel, che' bajche' ts'ijbubil i cha'an Moisés. Che' jini uts'at mi caj i yujtel pejtel chuqui ma' ña'tan a mel ila ti pañimil. 4Mi che'ʌch ma' mel, lac Yum mi caj i ts'ʌctesan i t'an tsa' bʌ i subeyon. Mi xuc'ul mi' cha'leñob i ye'tel jini calobilob yic'ot c p'olbal ti pejtelel i pusic'al, ma'anic mi caj i chilbentel i ye'tel ti' tojlel israelob.
5Tsa'ix a q'uele chuqui tsi' tumbeyon Joab (i yalobil Sarvia). Tsi' tsʌnsa jini cha'tiquil ñuc bʌ yumʌlob año' bʌ i ye'tel ti' tojlel soldadojob ti Israel. Jiñobʌch Abner (i yalobil Ner) yic'ot Amasa (i yalobil Jeter). Anquese ma'anic guerra, tsi' cha'le che' bajche' ti guerra. Jini cha'an an ti' wenta Joab cha'an mi' toj i mul. 6Jini cha'an yom ma' melben che' bajche' an i melbal. Mach yomic ma' to'ol ñusʌben i mul ili winic. Mach yomic yilol jach mi' chʌmel che' sʌquix i jol. 7Pero coltan i yalobilob Barzilai jini galaad. La' i c'uxob waj yic'ot a pi'ʌlob, come tsi' pʌsbeyon i yutslel i pusic'al che' bʌ tsa' puts'iyon ti' tojlel a wʌscun Absalón. 8Mach mi' ñajiyel a cha'an i mul Simei (i yalobil Gera), jini benjamín ch'oyol bʌ ti Bahurim. Simei tsi' p'ajayon ti jontol bʌ t'an che' wolic majlel ti Mahanaim. Che' sujtel woliyon, tsi' tajayon ti' ti' Jordán. Tsac sube ti' tojlel lac Yum: “Ma'anic mi caj c tsʌnsañet”, cho'on. 9Jini cha'an mach ma' to'ol ñusʌben i mul, come a wujilix bajche' yom ma' mel. La' chʌmic cha'an i mul anquese ñoxix. Che' tsi' yʌlʌ David.
Tsa' chʌmi David
(1 Cr. 29.26-30)
10Tsa' chʌmi David. Tsa' mujqui ya' ti Jerusalén. 11Cha'c'al jab tsi' cha'le yumʌl David ti Israel. Wucp'ejl jab tsi' cha'le yumʌl ti Hebrón. Uxlujump'ejl i cha'c'al (33) jab tsi' cha'le yumʌl ti Jerusalén. 12Salomón tsa' ochi ti rey i q'uexol i tat. Jini rey Salomón tsa' q'uejli ti ñuc ti pejtelel Israel.
Salomón tsa' xuc'le ti' ye'tel
13Adonías (i yalobil Haguit) tsa' majli ba'an Betsabé i ña' Salomón. Betsabé tsi' c'ajtibe: ¿Tsa' ba tili a tech wocol? che'en. Adonías tsi' yʌlʌ: Ma'anic, che'en. 14An chuqui com j c'ajtibeñet, che'en. Betsabé tsi' yʌlʌ: Subeñon, che'en. 15Adonías tsi' yʌlʌ: Awujil tsa' cajiyon ti yumʌntel i q'uexol c tat. Pejtelel jini israelob tsi' lon ña'tayob reyon, pero tsa' laj q'uextiyi che' bʌ tsa' ochi ti rey queran, come che'ʌch yom lac Yum. 16An jach junchajp com bʌ c'ajtibeñet. Mach cabʌlic. Mach a tic'on, che'en. Betsabé tsi' yʌlʌ: ¿Chuqui a wom? che'en. 17Adonías tsi' yʌlʌ: Suben jini rey Salomón cha'an mi' yʌq'ueñon Abisag jini ch'oyol bʌ ti Sunam cha'an quijñam. Mi caj i jac'beñet come i ña'et, che'en. 18Betsabé tsi' yʌlʌ: Mi caj c mel che' bajche' wola' c'ajtibeñon, che'en.
19Jini cha'an tsa' majli Betsabé ba'an jini rey Salomón cha'an mi' tsictesʌben i t'an Adonías. Jini rey tsa' tejchi ti' buchlib. Tsi' licchoco i bʌ ti' tojlel i ña'. Tsa' cha' buchle ti' buchlib rey. Tsa' ch'ʌjmi tilel yambʌ buchlibʌl cha'an i ña'. Tsa' buchle ti' ñoj. 20Betsabé tsi' yʌlʌ: An junchajp com bʌ j c'ajtibeñet. Jac'beñon, che'en. Jini rey tsi' yʌlʌ: C'ajtibeñon, c ña'. Mi caj cʌq'ueñet, che'en. 21Jini i ña' tsi' sube: Aq'uen a wʌscun Adonías jini xch'oc Abisag ch'oyol bʌ ti Sunam cha'an i yijñam, che'en. 22Jini rey Salomón tsi' sube i ña': ¿Chucoch wola' c'ajtiben i yijñam Adonías? Mi tsa cʌq'ue Abisag cha'an i yijñam, mux i chilbeñon c yumʌntel ja'el come cʌscun. Mi caj i coltañob jini motomaj Abiatar yic'ot Joab (i yalobil Sarvia), che'en. 23-24Jini rey Salomón tsi' wa'choco i t'an ti' tojlel lac Yum. Tsi' yʌlʌ: La' i coltañon Dios. Adonías mi caj i chʌmel ti wʌle jach cha'an tsi' teche i bʌ tij contra. Melel chuqui mic subeñet, come mic bʌc'ñan lac Yum tsa' bʌ i wa'chocoyon ti que'tel ti' q'uexol c tat David. Tsa'ix i wa'chocoyon tic yumʌntel che' bajche' tsi' yʌlʌ, che'en. 25Jini rey Salomón tsi' sube Benaía (i yalobil Joiada) cha'an mi' tsʌnsan Adonías. Che' jini tsa' chʌmi.
26Jini rey Salomón tsi' sube jini motomaj Abiatar: Cucu ti Anatot ti a wotot. Mi mejlel c tsʌnsañet cha'an a mul cha'an tsa' colta Adonías, pero ma'anic mi caj c tsʌnsañet wʌle, come tsa' ch'ʌmʌ tilel jini Arca i cha'an bʌ lac Yum ti' tojel c tat. Tsa' ñusa wocol ja'el ti' ye'tel c tat David che' bʌ tsi' ñusa wocol, che'en. 27Salomón tsi' loc'sa Abiatar ti' motomajil. Che' jini tsa' ts'ʌctʌyi i t'an lac Yum tsa' bʌ i yʌlʌ ya' ti Silo ti' contra i p'olbal Elí.
28Che' bʌ tsi' yubi Joab bajche' tsa' ujti Abiatar, tsa' majli ti puts'el ya' ti mal Tabernáculo, come tsi' xʌ' tsajca Adonías anquese ma'anic tsi' tsajca Absalón. Tsi' chucbe i xulub jini pulʌntib. 29Tsa' subenti Salomón cha'an tsa' puts'i Joab ba'an jini pulʌntib am bʌ ti Tabernáculo i cha'an bʌ lac Yum. Salomón tsi' sube Benaía: Cucuñun ti ora cha'an ma' tsʌnsan Joab, che'en. 30Che' bʌ tsa' ochi Benaía ya' ti mal i Tabernáculo lac Yum, tsi' sube: Jini rey tsi' yʌlʌ loq'uen ya'i, che'en. Pero Joab tsi' yʌlʌ: Ma'anic. La' chʌmicon ilayi, che'en. Ti ora jach tsa' majli Benaía i cha' tsictesʌben jini rey chuqui tsi' yʌlʌ Joab. 31Jini rey tsi' yʌlʌ: La' ujtic che' bajche' tsi' yʌlʌ. Tsʌnsan, mucu. La' i toj i mul, come an i mul tic tojlel yic'ot ti' tojlel c tat cha'an tsi' bec'beyob i ch'ich'el winicob mach bʌ anic i mul.
32Lac Yum mi caj i q'uextʌben i jontolil cha'an tsi' tsʌnsa cha'tiquil winicob ñumen uts'at bʌ i pusic'al yic'ot i melbal. Ma'anic tsi' sube c tat David, pero Joab to'ol jach tsi' tsʌnsa Abner (i yalobil Ner), i yum soldadojob ti Israel, yic'ot Amasa (i yalobil Jeter), i yum soldadojob ti Judá. 33La' cʌlec ti' wenta Joab i ch'ich'el ili winicob. La' cʌlec ti' wenta i p'olbal Joab ti pejtelel ora. Pero yom sʌc mi' q'uelonla lac Yum. La' i q'uel ti toj c tat David, yic'ot i p'olbal, yic'ot i yumʌntel ti pejtelel ora. Che' tsi' yʌlʌ Salomón. 34Ti ora jach tsa' majli Benaía cha'an mi' tsʌnsan Joab. Tsi' mucu ya' ti' t'ejl i yotot am bʌ ti tiquiñal pañimil. 35Awilan jini rey Salomón tsi' wa'choco Benaía ti' yum soldadojob ti' q'uexol Joab. Che' ja'el tsi' wa'choco ti motomajil jini Sadoc ti' q'uexol jini motomaj Abiatar.
36-37Jini rey tsi' choco ti pʌyol Simei. Tsi' sube: Yom ma' wa'chocon a wotot wʌ' ti Jerusalén cha'an wʌ'ix ma' chumtʌl. Mach yomic ma' loq'uel ti tejclum mi junyajlic. Mi tsa' loq'uiyet cha'an ma' c'axel ti jini ja' i c'aba' Cedrón, mi caj cʌq'uet ti chʌmel. Che' jini mi caj a toj a mul, che'en Salomón. 38Simei tsi' jac'be jini rey: Uts'at bajche' wola' wʌl. Che'ʌch mi caj c mel, che'en. Jini cha'an cabʌl q'uin tsa' chumle Simei ti Jerusalén.
39Che' i yuxp'ejlix jab i chumtʌl ya'i, tsa' puts'iyob majlel cha'tiquil i winicob Simei ba'an Aquis jini rey ti Gat. Tsa' subenti Simei: Majlemobix ti Gat a winicob, che'ob. 40Ti ora jach tsi' chajpa i burro Simei. Tsa' majli ba'an Aquis ya' ti Gat cha'an mi' taj i winicob. Ya' tsi' tajayob, tsi' cha' pʌyʌyob sujtel. 41Tsa' subenti Salomón cha'an tsajnix ti Gat jini Simei, pero cha' c'otemix ti Jerusalén. 42Jini rey tsi' choco ti pʌyol Simei. Tsi' sube: ¿Mach ba anic tsac wʌn subeyet ti' tojel lac Yum mi caj a tsʌnsʌntel che' ma' loq'uel ilayi? che'en. Jatet tsa' wʌlʌ mi caj a jac', come uts'at bajche' tsac subeyet. 43¿Chucoch mach c'ajalic a cha'an, cha'an tsa' wʌc'ʌ a t'an ti' tojlel lac Yum cha'an mi caj a mel che' bajche' tsac subeyet? 44Jini rey tsi' sube ja'el: Wen awujil ti a pusic'al jontol tsa' melbe c tat David. La' i q'uextʌbeñet a jontolil lac Yum. 45Pero la' q'uejlic ti uts'at c yumʌntel ti' wut lac Yum. La' jal'ac ti pejtelel ora i yumʌntel c tat David ti' tojlel lac Yum. 46Jini cha'an jini rey tsi' sube Benaía cha'an mi' pʌy loq'uel Simei cha'an mi' tsʌnsan. Che'ʌch tsi' mele. Tsa' wen ch'ejl'a i yumʌntel Salomón.
Currently Selected:
1 REYES 2: ctuBI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
© 1977, Wycliffe Bible Translators, Inc. All rights reserved.
1 REYES 2
2
Testamento y muerte de David#2,1-11: Ante la proximidad de su muerte, David manifiesta sus últimas voluntades a Salomón imitando el testamento de otros grandes personajes, como Jacob, Moisés, Josué o Samuel. Tras las recomendaciones políticas de 2,5-9 se intuyen propósitos de tipo propagandístico, tendentes a justificar las violentas medidas llevadas a cabo por el nuevo rey (2,13-46).
1Sintiéndose próximo a la muerte, David dio a su hijo Salomón estas instrucciones:
2— Yo estoy a punto de morir#2,2: estoy a punto de morir: Lit. voy a emprender el camino de todo el mundo; ver Jos 23,14.. Sé fuerte y pórtate con valor.#Jos 23,14; (ver Dt 17,18-20). 3Sigue las instrucciones del Señor tu Dios, caminando por sus sendas y observando sus preceptos, mandatos, decretos y normas, como están escritos en la ley de Moisés. Así tendrás éxito en todas tus empresas y proyectos 4y el Señor cumplirá la promesa que me hizo: “si tus hijos cuidan su conducta y actúan sinceramente ante mí, con todo su corazón y todo su ser, no te faltarán descendientes#2,4: no te faltarán descendientes: Ver 2 Sm 7,5-16 donde la promesa dinástica era incondicional; aquí, sin embargo —como en Sal 132,12— la promesa queda condicionada a la fidelidad de los descendientes. en el trono de Israel”.#2 Sm 3,26-27; 7,12-16; 20,10.
5Ya sabes, además, lo que me hizo Joab, el hijo de Seruyá, con los dos jefes del ejército de Israel: Abner, el hijo de Ner, y Amasá, el hijo de Jéter; y cómo los asesinó, derramando sangre de guerra en tiempos de paz y salpicando de sangre inocente su ropa y sus sandalias#2,5: los asesinó: Referencia a los asesinatos de Abner y Amasá (2 Sm 3,26-27; 20,8-10) cometidos por Joab, y no vengados. La impunidad del jefe del ejército comprometía también al rey y exigía a este o a sus descendientes el cumplimiento de la venganza de sangre.— su ropa y sus sandalias: Así el texto hebreo; las versiones griega y latina dicen: mi ropa y mis sandalias.. 6Actúa como te dicte tu prudencia, pero no lo dejes ir tranquilamente al otro mundo. 7Trata, en cambio, con generosidad a los hijos de Barzilay, el galaadita, e invítalos a tu mesa, pues también ellos me socorrieron cuando huía de tu hermano Absalón.#2 Sm 16,5-8; 17,27-29; 19,17-24.32-33. 8Ahí tienes también a Simeí, el hijo de Guerá, benjaminita de Bajurín: me maldijo con saña cuando me dirigía a Majanáin, pero salió a recibirme al Jordán y le tuve que jurar por el Señor que no lo mataría#2,8: no lo mataría: En la concepción del antiguo Israel, la maldición no perdía su eficacia hasta que era neutralizada y se volvía contra su autor. David había jurado no hacer mal a Simeí, pero el juramento no obligaba a su descendiente que también había quedado bajo los efectos de la maldición (2,9).. 9Ahora, no lo dejes impune, pues tú eres un hombre sabio y sabrás lo que tienes que hacer con él para mandarlo manchado de sangre al otro mundo#2,9: manchado de sangre al otro mundo: Lit. hacer bajar sus canas con sangre al Seol..
10David murió y fue enterrado en la ciudad de David.#1 Cr 29,26-28. 11Reinó sobre Israel durante cuarenta años: siete años en Hebrón y treinta y tres en Jerusalén.
Consolidación del reino y represalias de Salomón
12Salomón se sentó en el trono de su padre David y su reino quedó consolidado.
13Adonías, el hijo de Jaguit, fue a ver a Betsabé, la madre de Salomón, y ella le preguntó:
— ¿Vienes en son de paz?
Adonías respondió:
— Sí.
14Luego añadió:
— Tengo algo que decirte.
Ella le contestó:
— Dilo.
15Entonces Adonías dijo:
— Tú sabes que la realeza me correspondía a mí y que todo Israel esperaba que yo fuera rey; pero las cosas se torcieron y la realeza fue a parar a mi hermano, porque el Señor se la había destinado. 16Pues bien, ahora sólo quiero pedirte un favor; no me lo niegues.
Ella le respondió:
— Habla.
17Él le dijo:
— Pídele al rey Salomón un favor, que él no te negará: que me dé por esposa a Abisag, la sunamita.
18Betsabé le respondió.
— Está bien. Yo hablaré al rey de tu parte.
19Betsabé fue a ver al rey Salomón para hablarle de Adonías. El rey se levantó para recibirla y le hizo una reverencia. Luego se sentó en su trono y mandó poner otro trono para su madre. Ella se sentó a su derecha#2,19: se sentó a su derecha: Es decir, en un puesto de honor. En Israel y los pueblos vecinos, la madre del rey gozaba de una posición y prerrogativas especiales. 20y le dijo:
— Quiero pedirte un pequeño favor que, espero, no me negarás.
El rey le respondió:
— Madre, pídelo, que no te lo negaré.
21Ella le dijo:
— Dale a tu hermano Adonías por esposa a Abisag la sunamita.
22Pero el rey Salomón respondió a su madre:
— ¿Cómo es que me pides a Abisag, la sunamita, para Adonías? ¡Podías pedirme también la realeza para él, puesto que es mi hermano mayor y tiene de su parte al sacerdote Abiatar y a Joab#2,22: la realeza para él: Abisag había sido esposa de David; el que Adonías la solicite como esposa significaba, en el sentir de Salomón, que reclamaba también la realeza (ver 2 Sm 3,7; 16,21 y notas).— y tiene de su parte al sacerdote Abiatar y a Joab: Muerto David, la amenaza de los conspiradores sigue latente., el hijo de Seruyá!
23Luego el rey Salomón juró por el Señor:
— ¡Que Dios me castigue, si a Adonías no le cuesta la vida haber hecho esa petición! #1 Sm 3,17+; 2 Sm 7,11-16. 24¡Juro por el Señor, que me ha asentado firmemente en el trono de mi padre David y que me ha dado una dinastía, como había prometido, que hoy mismo morirá Adonías!
25Entonces el rey Salomón envió a Benaías, el hijo de Joyadá, para que lo ejecutara, y Adonías murió.
26En cuanto al sacerdote Abiatar, el rey le dijo:
— ¡Márchate a Anatot#2,26: Anatot: Ciudad levítica, a unos 5 km al norte de Jerusalén, patria chica de Jeremías (ver Jr 1,1)., a tus tierras! Estás condenado a muerte, pero hoy no voy a matarte, ya que llevaste el Arca del Señor Dios, delante de mi padre David y lo acompañaste en todas sus desgracias.
27Y Salomón destituyó a Abiatar de su cargo de sacerdote del Señor, cumpliendo la sentencia que el Señor había pronunciado contra la casa de Elí en Siló.
28Cuando le llegó la noticia a Joab, que había apoyado a Adonías, aunque no a Absalón, huyó al santuario del Señor y se refugió al amparo del altar#2,28: al amparo del altar: Ver 1,50 y nota..#2 Re 1,50+; 2,5; (ver Ex 21,14). 29Cuando informaron al rey Salomón de que Joab había huido a la Tienda del Señor y que estaba junto al altar, Salomón envió a decir a Joab:
— ¿Qué te pasa, que has huido al altar?
Y Joab respondió:
— Tuve miedo de ti y he huido junto al Señor.
Entonces el rey Salomón envió a decir#2,29: envió a decir: El hebreo suprime por error el texto comprendido entre “envió a decir (a Joab)” y “(envió a decir) a Benaías”, que la versión griega ha conservado. a Benaías, hijo de Joyadá:
— Ve a matarlo.
30Benaías llegó al santuario del Señor y le dijo:
— El rey te ordena que salgas.
Joab respondió:
— No. Moriré aquí.
Benaías volvió a transmitir al rey la respuesta de Joab 31Entonces el rey le ordenó:
— Haz lo que dice: mátalo y entiérralo#2,31: mátalo y entiérralo: Según Ex 21,13, el homicida involuntario podía acogerse al asilo del altar, pero Ex 21,14 exige arrancar del altar al homicida culpable (ver nota a 1,50).. Así nos limpiarás a mí y a la familia de mi padre de la sangre inocente derramada por Joab 32y el Señor le hará responsable#2,32: le hará responsable: Lit. hará recaer su sangre sobre su propia cabeza. de haber matado a dos hombres más justos y mejores que él: Abner, el hijo de Ner, capitán del ejército de Israel, y Amasá, el hijo de Jéter, capitán del ejército de Judá, a quienes asesinó sin que mi padre lo supiese. 33¡Que Joab y sus descendientes sean por siempre responsables de ambas muertes! ¡Y que la paz del Señor acompañe a David, a su descendencia y a su trono!
34Benaías, el hijo de Joyadá, fue a ejecutar a Joab. Lo mató y lo enterró en su propiedad, en el desierto. 35Luego el rey puso a Benaías, el hijo de Joyadá, al frente del ejército, en lugar de Joab; y al sacerdote Sadoc, en lugar de Abiatar.
36Más tarde, el rey mandó llamar a Simeí y le dijo:
— Hazte una casa en Jerusalén y quédate allí sin salir a ningún sitio.#2 Sm 16,5-13; 2 Re 2,8-9. 37Porque el día que salgas y cruces el torrente Cedrón, ten por seguro que irremediablemente morirás y tú serás el responsable#2,37: tú serás el responsable: Lit. tu sangre caerá sobre tu cabeza..
38Simeí respondió al rey:
— Está bien. Tu servidor hará como dice mi señor, el rey.
Simeí estuvo viviendo en Jerusalén mucho tiempo. 39Pero, al cabo de tres años, se le escaparon dos esclavos y se fueron con Aquís, el hijo de Maacá, rey de Gat. Cuando informaron a Simeí de que sus esclavos estaban en Gat, 40él aparejó su burro, marchó a Gat, donde se encontraba Aquís, a buscar a sus esclavos y se los trajo de allí. 41Cuando comunicaron a Salomón que Simeí había ido de Jerusalén a Gat, y que había vuelto, 42mandó llamar a Simeí y le dijo:
— ¿No te hice jurar por el Señor y te advertí que el día que salieses y fueses a cualquier sitio podías tener la seguridad de que morirías irremediablemente, y tú me respondiste que estabas de acuerdo y que te dabas por avisado? 43¿Por qué no has cumplido lo que juraste por el Señor y la orden que te di?
44Y el rey añadió:
— Tú conoces perfectamente todo el daño que hiciste a mi padre David. Por eso el Señor hace recaer ahora tu maldad sobre ti. 45En cambio, el rey Salomón será bendecido#2,45: será bendecido: Una vez neutralizada la maldición de Simeí contra David (2 Sm 16,5-8) y remitida contra su autor (2,44), Salomón queda liberado de ella y entra bajo la eficacia de la bendición (ver 2,8). y el trono de David permanecerá siempre firme ante el Señor.
46Entonces Salomón dio órdenes a Benaías, el hijo de Joyadá, que salió y lo mató. Y el reino se consolidó en manos de Salomón.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
La Biblia Hispanoamericana (BHTI) Traducción Interconfesional versión hispanoamericana Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2011 Utilizada con permiso