Nehemies Introducció
Introducció
El llibre de Nehemies
El llibre de Nehemies constitueix la continuació del llibre d’Esdres, amb el qual formava originàriament una sola obra (vegeu la introducció a Esdres).
En la seva primera part (cc. 1-7), el llibre narra com el laic Nehemies, alt funcionari de la cort d’Artaxerxes, rei de Pèrsia, assabentat de l’estat deplorable en què es troba la ciutat de Jerusalem, obté l’autorització reial d’anar a reconstruir-la (any 445 aC). Arribat a Jerusalem, Nehemies organitza la reconstrucció de les muralles, que havia estat aturada; malgrat l’oposició dels enemics dels jueus i el desànim de la mateixa comunitat jueva, les muralles són acabades en cinquanta-dos dies, gràcies al zel desplegat per Nehemies, el qual ha d’intervenir també en contra de les injustícies socials que es donen dins la mateixa comunitat. Un cop acabades les muralles, la ciutat és repoblada.
La narració continua amb dues celebracions presidides pel sacerdot Esdres: una lectura pública del llibre de la Llei i la celebració de la festa dels Tabernacles; segueixen, dins aquesta part central del llibre, una litúrgia de confessió dels pecats i un compromís per escrit del poble de complir la Llei (cc. 8-10).
Els darrers capítols del llibre (11-13) inclouen materials molt diversos: llistes de jueus que van repoblar Jerusalem i la resta del país de Judà; diverses llistes de sacerdots i levites; inauguració solemne, presidida per Nehemies, de la nova muralla de Jerusalem; descripció d’alguns aspectes de la vida de la comunitat; i, finalment, correcció de diversos abusos per part de Nehemies durant la seva segona estada a Jerusalem, encara durant el regnat d’Artaxerxes (la primera missió havia acabat l’any 433 aC i havia durat dotze anys).
Composició del llibre de Nehemies
L’autor de la redacció final dels llibres d’Esdres i Nehemies es va basar en diverses fonts, moltes d’elles contemporànies dels fets a què es refereixen. Pel que fa al llibre de Nehemies, la principal d’aquestes fonts és una narració autobiogràfica escrita per Nehemies mateix (o per algú altre sota les seves ordres), que s’ha conservat clarament en Ne 1-7; 12,27-43 i 13,4-31. Potser en una primera redacció anava adreçada al rei persa per donar-li comptes de la missió encomanada, però en la seva última versió, escrita entre els anys 433 (vegeu 5,14) i 412 (quan Nehemies ja no era governador de Judà), sembla més aviat una justificació adreçada a la comunitat jueva o a Déu mateix, tal com es desprèn de les cinc breus pregàries que conté, en les quals Nehemies demana a Déu que tingui present el bé que ell ha fet o el mal que han comès els seus adversaris (vegeu 5,19). Les llistes dels capítols 3 (noms dels qui reconstruïren les muralles) i 7 (noms dels primers repatriats) tenen un origen oficial i tant poden haver estat incloses pel mateix Nehemies en la seva narració com haver-hi estat inserides més tard. Una altra font usada en la redacció final d’Esdres i Nehemies és l’anomenada «memòria d’Esdres», que es pot reconèixer en 7,72b-9,5. Les llistes de 11,21-36 i 12,1-26 semblen ser suplements posteriors a la combinació de les memòries de Nehemies i Esdres. La resta del llibre pot haver estat en gran part redactada per l’editor final, basant-se potser en algun document oficial (10; 11,1-20) o en la pregària litúrgica del seu temps (9,6-37).
L’activitat d’Esdres i Nehemies
Segons les indicacions cronològiques que apareixen en la narració, Nehemies va ser enviat dues vegades a Jerusalem: la primera vegada hi estigué des del 445 aC (vegeu 1,1; 2,1) fins al 433 (vegeu 5,14; 13,6); la segona vegada hi arribà, no sabem exactament quan, durant el mateix regnat d’Artaxerxes (vegeu 13,6-7), mort l’any 424. Esdres arribà a Jerusalem, segons es desprèn d’Esd 7,7-9, el 458 aC, i la seva estada a la ciutat sembla haver durat un any. Les respectives estades d’Esdres i Nehemies s’haurien produït, doncs, en períodes diferents, tal com ho confirma el fet que en la narració semblen ignorar-se mútuament i mai no hi apareixen tots dos junts (vegeu, però, 8,9 i la nota).
En canvi, una lectura conjunta d’Esdres-Nehemies dóna la següent successió: arribada d’Esdres (Esd 7,7-9) i la seva activitat reformadora (Esd 8-10); arribada de Nehemies (2,1) i reconstrucció de les muralles (2-7); Esdres presideix la lectura solemne de la Llei (amb Nehemies fent-li costat) i la celebració de la festa dels Tabernacles (c. 8); Nehemies torna a exercir la seva activitat a Jerusalem sol, durant la seva segona estada a la ciutat (13,4-31). Sembla clar que l’autor ha ordenat els materials en què es basa més per criteris d’afinitat temàtica que segons l’estricta cronologia.
La comunitat postexílica
L’autor dels llibres d’Esdres i Nehemies pretén sobretot mostrar l’actuació salvadora de Déu envers el seu poble i enfortir la fe dels qui hi pertanyen. Com en el cas del llibre d’Esdres, també en el de Nehemies la monarquia persa és un instrument de la iniciativa salvadora de Déu (2,1-8; 13,6). El judaisme de l’època comença a acceptar que la fe pot ser viscuda malgrat la pèrdua d’autonomia política, i la comunitat va prenent un caire exclusivament religiós (ni Zorobabel, d’ascendència davídica, i aclamat pel profeta Ageu, ni Nehemies, que ni tan sols descendia de David, no restauraran la monarquia). La Llei pren un paper central com a fonament de la vida de la comunitat (c. 8) i fa de lligam entre l’Israel postexílic i el preexílic. La comunitat es replega sobre ella mateixa i s’insisteix en la separació respecte dels pobles veïns, adoptant mesures radicals enfront del problema dels matrimonis amb dones estrangeres (13,23-29; vegeu també Esd 9-10) i refusant la col·laboració de la gent del país en la reconstrucció de les muralles (2,20; vegeu també Esd 4,1-3). Altres llibres bíblics, com el de Jonàs o el de Rut, de la mateixa època, contrapesen aquesta tendència amb una visió clarament universalista.
Nehemies se’ns mostra com un home d’acció, emprenedor, honest i coratjós, que basa tota la seva activitat en la pregària (5,19) i la fe, conscient que té una missió encomanada per Déu mateix, el qual l’afavoreix constantment (2,8.18) i lluita a favor del seu poble (4,14).
El fil de la narració queda interromput en el capítol 9 per una bella pregària del poble que confessa el seu pecat. Aquesta pregària, que resumeix l’acció de Déu des de la creació fins al moment del postexili, pot ser avui objecte de meditació com qualsevol de les pregàries contingudes en el llibre dels Salms.
Currently Selected:
Nehemies Introducció: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Nehemies Introducció
Introducció
El llibre de Nehemies
El llibre de Nehemies constitueix la continuació del llibre d’Esdres, amb el qual formava originàriament una sola obra (vegeu la introducció a Esdres).
En la seva primera part (cc. 1-7), el llibre narra com el laic Nehemies, alt funcionari de la cort d’Artaxerxes, rei de Pèrsia, assabentat de l’estat deplorable en què es troba la ciutat de Jerusalem, obté l’autorització reial d’anar a reconstruir-la (any 445 aC). Arribat a Jerusalem, Nehemies organitza la reconstrucció de les muralles, que havia estat aturada; malgrat l’oposició dels enemics dels jueus i el desànim de la mateixa comunitat jueva, les muralles són acabades en cinquanta-dos dies, gràcies al zel desplegat per Nehemies, el qual ha d’intervenir també en contra de les injustícies socials que es donen dins la mateixa comunitat. Un cop acabades les muralles, la ciutat és repoblada.
La narració continua amb dues celebracions presidides pel sacerdot Esdres: una lectura pública del llibre de la Llei i la celebració de la festa dels Tabernacles; segueixen, dins aquesta part central del llibre, una litúrgia de confessió dels pecats i un compromís per escrit del poble de complir la Llei (cc. 8-10).
Els darrers capítols del llibre (11-13) inclouen materials molt diversos: llistes de jueus que van repoblar Jerusalem i la resta del país de Judà; diverses llistes de sacerdots i levites; inauguració solemne, presidida per Nehemies, de la nova muralla de Jerusalem; descripció d’alguns aspectes de la vida de la comunitat; i, finalment, correcció de diversos abusos per part de Nehemies durant la seva segona estada a Jerusalem, encara durant el regnat d’Artaxerxes (la primera missió havia acabat l’any 433 aC i havia durat dotze anys).
Composició del llibre de Nehemies
L’autor de la redacció final dels llibres d’Esdres i Nehemies es va basar en diverses fonts, moltes d’elles contemporànies dels fets a què es refereixen. Pel que fa al llibre de Nehemies, la principal d’aquestes fonts és una narració autobiogràfica escrita per Nehemies mateix (o per algú altre sota les seves ordres), que s’ha conservat clarament en Ne 1-7; 12,27-43 i 13,4-31. Potser en una primera redacció anava adreçada al rei persa per donar-li comptes de la missió encomanada, però en la seva última versió, escrita entre els anys 433 (vegeu 5,14) i 412 (quan Nehemies ja no era governador de Judà), sembla més aviat una justificació adreçada a la comunitat jueva o a Déu mateix, tal com es desprèn de les cinc breus pregàries que conté, en les quals Nehemies demana a Déu que tingui present el bé que ell ha fet o el mal que han comès els seus adversaris (vegeu 5,19). Les llistes dels capítols 3 (noms dels qui reconstruïren les muralles) i 7 (noms dels primers repatriats) tenen un origen oficial i tant poden haver estat incloses pel mateix Nehemies en la seva narració com haver-hi estat inserides més tard. Una altra font usada en la redacció final d’Esdres i Nehemies és l’anomenada «memòria d’Esdres», que es pot reconèixer en 7,72b-9,5. Les llistes de 11,21-36 i 12,1-26 semblen ser suplements posteriors a la combinació de les memòries de Nehemies i Esdres. La resta del llibre pot haver estat en gran part redactada per l’editor final, basant-se potser en algun document oficial (10; 11,1-20) o en la pregària litúrgica del seu temps (9,6-37).
L’activitat d’Esdres i Nehemies
Segons les indicacions cronològiques que apareixen en la narració, Nehemies va ser enviat dues vegades a Jerusalem: la primera vegada hi estigué des del 445 aC (vegeu 1,1; 2,1) fins al 433 (vegeu 5,14; 13,6); la segona vegada hi arribà, no sabem exactament quan, durant el mateix regnat d’Artaxerxes (vegeu 13,6-7), mort l’any 424. Esdres arribà a Jerusalem, segons es desprèn d’Esd 7,7-9, el 458 aC, i la seva estada a la ciutat sembla haver durat un any. Les respectives estades d’Esdres i Nehemies s’haurien produït, doncs, en períodes diferents, tal com ho confirma el fet que en la narració semblen ignorar-se mútuament i mai no hi apareixen tots dos junts (vegeu, però, 8,9 i la nota).
En canvi, una lectura conjunta d’Esdres-Nehemies dóna la següent successió: arribada d’Esdres (Esd 7,7-9) i la seva activitat reformadora (Esd 8-10); arribada de Nehemies (2,1) i reconstrucció de les muralles (2-7); Esdres presideix la lectura solemne de la Llei (amb Nehemies fent-li costat) i la celebració de la festa dels Tabernacles (c. 8); Nehemies torna a exercir la seva activitat a Jerusalem sol, durant la seva segona estada a la ciutat (13,4-31). Sembla clar que l’autor ha ordenat els materials en què es basa més per criteris d’afinitat temàtica que segons l’estricta cronologia.
La comunitat postexílica
L’autor dels llibres d’Esdres i Nehemies pretén sobretot mostrar l’actuació salvadora de Déu envers el seu poble i enfortir la fe dels qui hi pertanyen. Com en el cas del llibre d’Esdres, també en el de Nehemies la monarquia persa és un instrument de la iniciativa salvadora de Déu (2,1-8; 13,6). El judaisme de l’època comença a acceptar que la fe pot ser viscuda malgrat la pèrdua d’autonomia política, i la comunitat va prenent un caire exclusivament religiós (ni Zorobabel, d’ascendència davídica, i aclamat pel profeta Ageu, ni Nehemies, que ni tan sols descendia de David, no restauraran la monarquia). La Llei pren un paper central com a fonament de la vida de la comunitat (c. 8) i fa de lligam entre l’Israel postexílic i el preexílic. La comunitat es replega sobre ella mateixa i s’insisteix en la separació respecte dels pobles veïns, adoptant mesures radicals enfront del problema dels matrimonis amb dones estrangeres (13,23-29; vegeu també Esd 9-10) i refusant la col·laboració de la gent del país en la reconstrucció de les muralles (2,20; vegeu també Esd 4,1-3). Altres llibres bíblics, com el de Jonàs o el de Rut, de la mateixa època, contrapesen aquesta tendència amb una visió clarament universalista.
Nehemies se’ns mostra com un home d’acció, emprenedor, honest i coratjós, que basa tota la seva activitat en la pregària (5,19) i la fe, conscient que té una missió encomanada per Déu mateix, el qual l’afavoreix constantment (2,8.18) i lluita a favor del seu poble (4,14).
El fil de la narració queda interromput en el capítol 9 per una bella pregària del poble que confessa el seu pecat. Aquesta pregària, que resumeix l’acció de Déu des de la creació fins al moment del postexili, pot ser avui objecte de meditació com qualsevol de les pregàries contingudes en el llibre dels Salms.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso