Joel 4
4
Déu jutja els pobles
1«En aquells dies, en aquell temps, restabliré Judà i Jerusalem.
2Reuniré totes les nacions
i les conduiré a la vall de Josafat;#x
allà les jutjaré
pel que han fet contra Israel,
el meu poble, la meva heretat:
l’han dispersat per totes les nacions,
s’han repartit el meu país,
3s’han fet a sorts el meu poble;
han venut nois i noies com a esclaus
per pagar-se vins i prostitutes.
4Què preteneu, doncs, de mi,
vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?#x
De què voleu rescabalar-vos?
Voleu passar comptes amb mi?
Us en daria, tot seguit, la torna!
5M’heu robat la plata i l’or,
heu dut als vostres temples
el millor dels meus tresors.
6Heu venut als grecs
els habitants de Judà i Jerusalem,#x
els heu allunyat de la seva pàtria.
7Però jo els cridaré
del lloc on els heu venut
i us faré pagar la vostra culpa:
8vendré els vostres fills
i les vostres filles
a la gent de Judà,
i ells els revendran als sabites,#x
una nació llunyana.
Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
Batalla final i gran promesa
9Feu una crida a les nacions:
«Proclameu la guerra santa,#x
prepareu els guerrers;
que avancin tots els combatents.
10De les relles forgeu-ne espases,
de les falçs, llances.#x
Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11Correu, veniu, pobles veïns,
concentreu-vos aquí.»
I tu, Senyor,
fes-hi acudir els teus valents.
12El Senyor diu:
«Que les nacions es posin en marxa
cap a la vall de Josafat;
allà m’asseuré per jutjar
tots els pobles veïns.
13Empunyeu la falç,
ja és el temps de segar;
trepitgeu el raïm,
que el cup n’és ple:
les tines sobreïxen.
És enorme, la maldat dels pobles!
14Hi ha grans gentades
a la vall de la Sentència;
perquè a la vall de la Sentència
ja arriba el dia del Senyor.
15El sol i la lluna s’enfosqueixen,
els estels perden l’esclat.
16El Senyor rugeix des de Sió,
bramula des de Jerusalem;
cel i terra s’estremeixen,
però el Senyor
és un refugi per al seu poble,
una ciutadella per als d’Israel.#x
17Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,
el vostre Déu,
jo que habito a Sió,
la meva muntanya santa.#x
Jerusalem serà una ciutat santa,
i els estrangers
no la profanaran mai més.#x
18»Aquell dia el vi i la llet
correran per les muntanyes,
s’escolaran pels turons;
tots els rierols de Judà
portaran aigua.
Del temple del Senyor
en naixerà una font#x
que regarà la vall de Xitim.#x
19Egipte es tornarà una terra erma,
i Edom,#x una estepa deserta,
per les violències comeses
contra Judà,
per la sang innocent
vessada al país.
20Però Judà i Jerusalem
seran habitats per sempre,#x
21i als qui han vessat la seva sang
no els deixaré sense càstig.#x
Jo, el Senyor, residiré a Sió.»
Currently Selected:
Joel 4: BCI
Highlight
Copy
Compare
Share
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Joel 4
4
Déu jutja els pobles
1«En aquells dies, en aquell temps, restabliré Judà i Jerusalem.
2Reuniré totes les nacions
i les conduiré a la vall de Josafat;#x
allà les jutjaré
pel que han fet contra Israel,
el meu poble, la meva heretat:
l’han dispersat per totes les nacions,
s’han repartit el meu país,
3s’han fet a sorts el meu poble;
han venut nois i noies com a esclaus
per pagar-se vins i prostitutes.
4Què preteneu, doncs, de mi,
vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?#x
De què voleu rescabalar-vos?
Voleu passar comptes amb mi?
Us en daria, tot seguit, la torna!
5M’heu robat la plata i l’or,
heu dut als vostres temples
el millor dels meus tresors.
6Heu venut als grecs
els habitants de Judà i Jerusalem,#x
els heu allunyat de la seva pàtria.
7Però jo els cridaré
del lloc on els heu venut
i us faré pagar la vostra culpa:
8vendré els vostres fills
i les vostres filles
a la gent de Judà,
i ells els revendran als sabites,#x
una nació llunyana.
Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
Batalla final i gran promesa
9Feu una crida a les nacions:
«Proclameu la guerra santa,#x
prepareu els guerrers;
que avancin tots els combatents.
10De les relles forgeu-ne espases,
de les falçs, llances.#x
Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11Correu, veniu, pobles veïns,
concentreu-vos aquí.»
I tu, Senyor,
fes-hi acudir els teus valents.
12El Senyor diu:
«Que les nacions es posin en marxa
cap a la vall de Josafat;
allà m’asseuré per jutjar
tots els pobles veïns.
13Empunyeu la falç,
ja és el temps de segar;
trepitgeu el raïm,
que el cup n’és ple:
les tines sobreïxen.
És enorme, la maldat dels pobles!
14Hi ha grans gentades
a la vall de la Sentència;
perquè a la vall de la Sentència
ja arriba el dia del Senyor.
15El sol i la lluna s’enfosqueixen,
els estels perden l’esclat.
16El Senyor rugeix des de Sió,
bramula des de Jerusalem;
cel i terra s’estremeixen,
però el Senyor
és un refugi per al seu poble,
una ciutadella per als d’Israel.#x
17Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,
el vostre Déu,
jo que habito a Sió,
la meva muntanya santa.#x
Jerusalem serà una ciutat santa,
i els estrangers
no la profanaran mai més.#x
18»Aquell dia el vi i la llet
correran per les muntanyes,
s’escolaran pels turons;
tots els rierols de Judà
portaran aigua.
Del temple del Senyor
en naixerà una font#x
que regarà la vall de Xitim.#x
19Egipte es tornarà una terra erma,
i Edom,#x una estepa deserta,
per les violències comeses
contra Judà,
per la sang innocent
vessada al país.
20Però Judà i Jerusalem
seran habitats per sempre,#x
21i als qui han vessat la seva sang
no els deixaré sense càstig.#x
Jo, el Senyor, residiré a Sió.»
Currently Selected:
:
Highlight
Copy
Compare
Share
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso