Osees 10
10
El rei i l’ídol, anorreats
1Israel era un cep fecundque donava molt de fruit.#x
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
2Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà#x els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
3Ara diran: «No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?»
4Parlen només per parlar
i juren en fals quan pacten aliances.
El dret creix, com planta verinosa,
en els solcs del meu camp.
5Els habitants de Samaria
temen pel vedellot de Betaven.#x
El poble i els falsos sacerdots
estan de dol per ell:
ell, que és la seva alegria gloriosa,
és a punt de ser deportat!
6El vedellot serà endut a Assíria
com a regal per al Gran Rei.#x
Efraïm queda confós,
Israel s’avergonyeix
de les seves intrigues.
7Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló
que l’aigua s’emporta.
8Són destruïts
els recintes sagrats d’Aven,#x
que eren el pecat d’Israel.
Creixeran cards i espines#x
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes:
«Cobriu-nos!»,
i als turons:
«Caieu damunt nostre!»#x
Israel recollirà el que ha sembrat
9Diu el Senyor:
«El poble d’Israel ha pecat
des dels temps de Guibà
i així han continuat.
¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà
els fills d’aquells malvats?#x
10Estic decidit a castigar-los:
els pobles s’uniran contra ells,
que ja estan enjovats
per a llaurar el seu doble solc.#x
11»Efraïm era una vedella
ben acostumada,
que de bona gana batia el blat;
però li vaig posar un jou
al seu coll fornit:
vaig enganxar Efraïm al jou,
Judà va llaurar
i Jacob va esterrossar el seu camp.#x
12Vaig dir: “Sembreu-vos
llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment
de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre.”
13Però vosaltres heu conreat injustícies,
heu collit maldats,#x
heu menjat fruits dolents.
»Tu, Israel, has confiat
en les teves maquinacions
i en la multitud dels teus valents.#x
14Però s’alçarà un avalot
dins el teu poble,
i les teves places fortes
seran totes devastades,
com Xalman va devastar Betarbel,
la ciutat-mare
esclafada amb els seus fills.#x
15Betel us ha dut tot això,
ja que heu comès sovint el mal.
A l’alba hi haurà la fi#x
del rei d’Israel.»
Currently Selected:
Osees 10: BCI
Highlight
Copy
Compare
Share
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Osees 10
10
El rei i l’ídol, anorreats
1Israel era un cep fecundque donava molt de fruit.#x
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
2Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà#x els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
3Ara diran: «No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?»
4Parlen només per parlar
i juren en fals quan pacten aliances.
El dret creix, com planta verinosa,
en els solcs del meu camp.
5Els habitants de Samaria
temen pel vedellot de Betaven.#x
El poble i els falsos sacerdots
estan de dol per ell:
ell, que és la seva alegria gloriosa,
és a punt de ser deportat!
6El vedellot serà endut a Assíria
com a regal per al Gran Rei.#x
Efraïm queda confós,
Israel s’avergonyeix
de les seves intrigues.
7Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló
que l’aigua s’emporta.
8Són destruïts
els recintes sagrats d’Aven,#x
que eren el pecat d’Israel.
Creixeran cards i espines#x
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes:
«Cobriu-nos!»,
i als turons:
«Caieu damunt nostre!»#x
Israel recollirà el que ha sembrat
9Diu el Senyor:
«El poble d’Israel ha pecat
des dels temps de Guibà
i així han continuat.
¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà
els fills d’aquells malvats?#x
10Estic decidit a castigar-los:
els pobles s’uniran contra ells,
que ja estan enjovats
per a llaurar el seu doble solc.#x
11»Efraïm era una vedella
ben acostumada,
que de bona gana batia el blat;
però li vaig posar un jou
al seu coll fornit:
vaig enganxar Efraïm al jou,
Judà va llaurar
i Jacob va esterrossar el seu camp.#x
12Vaig dir: “Sembreu-vos
llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment
de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre.”
13Però vosaltres heu conreat injustícies,
heu collit maldats,#x
heu menjat fruits dolents.
»Tu, Israel, has confiat
en les teves maquinacions
i en la multitud dels teus valents.#x
14Però s’alçarà un avalot
dins el teu poble,
i les teves places fortes
seran totes devastades,
com Xalman va devastar Betarbel,
la ciutat-mare
esclafada amb els seus fills.#x
15Betel us ha dut tot això,
ja que heu comès sovint el mal.
A l’alba hi haurà la fi#x
del rei d’Israel.»
Currently Selected:
:
Highlight
Copy
Compare
Share
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso