LLUC 18
18
La insistència de la viuda
1Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
2“En una determinada ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones.
3Hi havia també, a la mateixa ciutat, una viuda que tot sovint l’anava a trobar i li demanava: ‘Fes-me justícia davant del meu adversari.’
4Durant un cert temps s’hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: ‘En-cara que no temo Déu ni tinc gaire res-pecte per a les persones,
5amb tot, per la molèstia que m’està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza’.”
6I el Senyor afegí: “Fixeu-vos en el que diu el jutge injust.
7¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells?
8Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
El fariseu i el recaptador d’impostos
9També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:
10“Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.
11El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;
12dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’
13El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’
14Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
Jesús i els infants
(Mt 19,13-15 Mc 10,13-16)
15Li portaven també els infants perquè els toqués. En veure-ho, els deixebles els renyaven.
16Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
17Us ho asseguro: qui no acull el Reg-ne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.”
El ric i la vida eterna
(Mt 19,16-30 Mc 10,17-30)
18Una persona important li va pregun-tar: “Mestre bo, què haig de fer per obtenir la vida eterna?”
19Jesús li digué: “Per què em dius bo? Ningú no ho és, de bo, excepte un: Déu.
20Ja saps els manaments: no adulteris, no matis, no robis, no donis fals testimo-niatge, honra el teu pare i la teva mare.”
21Ell li digué: “Tot això ho he guardat des de jove.”
22En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
23Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric.
24Veient-ho, Jesús digué: “Amb quan-tes dificultats entren al Regne de Déu els qui tenen riqueses!
25És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
26Els qui ho van sentir li digueren: “Així, doncs, qui es podrà salvar?”
27Ell respongué: “Allò que és impossible als homes és possible a Déu.”
28Aleshores Pere digué: “Mira, nosaltres hem deixat les nostres coses i t’hem seguit.”
29Ell els va dir: “Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, o mu-ller, o germans, o pares, o fills, a causa del Regne de Déu,
30que no rebi molt més ara, en el temps present, i en el temps futur la vida eter-na.”
Camí de Jerusalem
(Mt 20,17-19 Mc 10,32-34)
31Després s’endugué amb ell els Dotze i els digué: “Mireu, ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot el que els profetes han escrit referent al Fill de l’Home:
32serà lliurat als pagans i serà escarnit, injuriat i escopit,
33i després d’assotar-lo, el mataran, però al tercer dia ressuscitarà.”
34Ells, però, no van entendre res de tot allò. El sentit d’aquesta predicció els era incomprensible i no entenien el que els deia.
La fe de l’home cec
(Mt 20,29-34 Mc 10,46-52)
35En això que van arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia assegut un cec que demanava almoina.
36En sentir que passava gent va preguntar què era allò.
37Li van dir que passava Jesús Natzarè.
38Llavors va cridar: “Jesús, Fill de David, apiada’t de mi!”
39Els qui anaven davant el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, apiada’t de mi!
40Jesús es va aturar i va manar que l’hi portessin. Quan el tingué a prop li va preguntar:
41“Què vols que faci per tu?” Ell li va respondre: “Senyor, fes qui hi torni a veure.”
42Jesús li digué: “Recobra la vista. La teva fe t’ha salvat.”
43I a l’instant hi va veure, i el seguia beneint Déu. I tot el poble, en veure això, donava lloances a Déu.
Currently Selected:
LLUC 18: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya