Eliseu: Un Relat De Fe AbsurdaMostra

A 2 Reis, capítol 5, llegim sobre un capità militar estranger, anomenat Naaman que pateix la lepra. Ell escolta d'una noia esclava que Eliseu el podria curar, així que es desplaça cap a Israel amb un seguici portant regals per al rei. Quan, a la fi, Naaman es troba amb Eliseu, espera que ell simplement agiti les mans per treure-li la lepra. En lloc d'això, Eliseu li demana que faci quelcom ridícul a ulls de Naaman, que es sortir i mullar-se set vegades al riu Jordà. Naamam, primer, refusa fer el que Eliseu li demana però finalment ho fa després de la insistència dels seus homes. Quan fa el que Eliseu li havia demanat, Naaman finalment esdevé sa. La reacció de Naaman n'és una de molt comuna.

En algún punt de la teva vida probablement has sentit que Déu et guiava a fer alguna cosa boja o ridícula en aquell moment. Potser has demanat Déu que faci alguna cosa en la teva vida com Naaman, però la seva resposta inicial no era la que esperaves i tu no volies humiliar-te prou com per sotmetre't als mètodes de Déu. Quan demanem a Déu que faci quelcom en les nostres vides, mai hauríem de fer-ho amb una actitud o una expectació d'exactament com i quan Ell ho hauria de fer. No som més grans que Déu i hem de posar tota la nostra fe en que Ell ho farà en el moment adequat, de la forma adequada. No estem en control. Déu és l'únic en control i com diu Isaïes 55:8, els camins de Déu no son els nostres. Quines passes pots donar per humiliar-te davant Déu i adonar-te que els seus camins no són els teus?